Entrevista

JOAN MARTÍ

DIRECTOR DE L'INSTITUT DE GEOCIÈNCIES DE BARCELONA (CSIC)

“Estem molt poc educats sobre els perills naturals”

L’expert vulcanòleg Joan Martí explica com s’ha produït l’erupció del Cumbre Vieja a La Palma i en què es diferencia de la zona volcànica, encara activa, de la Garrotxa. A casa nostra, no hi ha cap indici de que pugui passar res semblant en breu

Les imat­ges de l’erupció del volcà Cum­bre Vieja, a La Palma, fa dies que ens tenen engan­xats a les pan­ta­lles. Als Països Cata­lans hi ha un segui­ment espe­cial en la mesura que també tenim una zona volcànica, a la Gar­rotxa. En els dies que fa que està en actiu, la lava del volcà s’ha empor­tat pel davant el que ha tro­bat al seu pas, camí del mar. I hi ha milers de per­so­nes afec­ta­des. L’espe­ci­a­lista geòleg i vul­canòleg Joan Martí té res­pos­tes. Fins a quin punt podem qua­li­fi­car de nor­mal el que ha succeït a les Canàries? Què fa que s’hagi produït l’erupció?
Podem dir que és del tot nor­mal en una zona volcànica activa sot­mesa a les ten­si­ons de les pla­ques tectòniques que l’envol­ten. Les Canàries han tin­gut erup­ci­ons volcàniques i en segui­ran tenint durant molts més anys, anys a escala humana i geològica.
La natura actua segons les seves lleis.
La causa d’aquesta erupció és l’acu­mu­lació de magma, roca fosa, que ha pujat des de la zona d’ori­gen a nivells super­fi­ci­als, just per sota de l’edi­fici volcànic de La Palma. Això ha pro­vo­cat una sobre­pressió que ha frac­tu­rat les roques que l’envol­ten, fins a obrir-se camí cap a la superfície i ini­ciar l’erupció.
És lògic pen­sar en la nos­tra pròpia zona volcànica. Fins a quin a casa nos­tra punt es podria pro­duir una erupció?
Doncs d’igual manera, tot i que aquí els movi­ments tectònics que pro­vo­quen la gene­ració i la migració del magma cap a zones més super­fi­ci­als estan molt més espa­iats tem­po­ral­ment, par­lem de dese­nes de milers d’anys.
Aquests dies sen­tim que els científics ens par­len de la capa­ci­tat per pre­veure aquests fenòmens. Amb quin marge de temps es poden detec­tar i, per tant, fer acti­var les alar­mes? D’altra banda, també s’ha asse­nya­lat que l’erupció pot durar entre dues set­ma­nes i dos mesos... Com es mesura?
Quan un volcà es pre­para per fer erupció, és a dir quan el magma que té al seu inte­rior pateix la sobre­pressió per tren­car les roques que l’envol­ten i sor­tir, gai­rebé sem­pre detec­ta­rem en superfície un incre­ment de sis­mi­ci­tat, defor­mació del ter­reny i sor­tida de gasos lli­gats a la presència de magma. Aquests ele­ments ens indi­ca­ran fins quin punt està a prop el feno­men de l’erupció.  Una erupció que durarà el temps que cal­gui per extreure tot l’excés de magma que causa l’excés de pressió. Si ho com­pa­rem amb erup­ci­ons simi­lars –en volum de magma expul­sat i dinàmica erup­tiva– succeïdes a la mateixa zona al llarg de la història, sabem que les pre­ce­dents van tenir una durada d’entre dues set­ma­nes i dos mesos, apro­xi­ma­da­ment.
Poder pre­veure i tenir plans d’eva­cu­ació és impres­cin­di­ble. Hi ha alguna altra eina, a part de no fer-hi assen­ta­ments humans a prop?
Queda clar que pre­veure i saber com eva­cuar és neces­sari, jun­ta­ment amb una ava­lu­ació de la peri­llo­si­tat volcànica, basada en l’anàlisi del que ha succeït ante­ri­or­ment, i que forma part del regis­tre geològic. Aquesta és la infor­mació que els ges­tors i els polítics hau­rien de fer ser­vir per por­tar a terme una bona pla­ni­fi­cació ter­ri­to­rial i evi­tar així els des­as­tres.
Com s’ha recor­dat, les zones volcàniques són una font de riquesa per a l’ésser humà. Com es pot fer que això sigui com­pa­ti­ble amb la segu­re­tat?
Amb un bon conei­xe­ment del que repre­sen­ten aquests vol­cans, de la seva dinàmica i dels perills que poden impli­car.
A les xar­xes soci­als hi podem tro­bar de tot. Per exem­ple, es plan­teja la relació amb la crisi climàtica.
De moment, no hem arri­bat a aquest punt. El vul­ca­nisme a les Canàries és una con­seqüència de la seva geo­dinàmica i no d’agents externs com podria ser el canvi climàtic. 
En el cas de les Canàries, i pel que anem veient, no hi ha explo­si­ons ni sem­bla que els gasos hagin de com­por­tar pro­ble­mes. Això pot can­viar d’un moment a l’altre?
No crec que en aquesta erupció hi hagi can­vis sig­ni­fi­ca­tius. Com dèiem, pel que sabem d’erup­ci­ons sem­blants a la mateixa zona, farà el mateix, anirà per­dent inten­si­tat pro­gres­si­va­ment, fins al final.
I en el futur, hi haurà les erup­ci­ons que toqui i ens segui­ran afec­tant.
La tec­ni­fi­cació actual aug­menta molt la vul­ne­ra­bi­li­tat de la soci­e­tat i, cada cop més, epi­so­dis com el de La Palma seran més severs i tin­dran més impacte sobre nosal­tres. 
Ens sor­pre­nen molt esde­ve­ni­ments que són natu­rals.
El pro­blema és que la població, en gene­ral, està molt poc edu­cada sobre els perills i els ris­cos que poden repre­sen­tar. No forma part de la nos­tra cul­tura, i així ens va!

SEGUINT LES PETJADES DEL DÉU vULCÀ

Joan Martí (Balaguer, 1957), és doctor en geologia, professor de recerca del CSIC i director del Geociències Barcelona-CSIC. És especialista en vulcanologia física i risc volcànic. Entre càrrecs i responsabilitats diverses que té i ha tingut, consta el de ser el director del Curs Internacional de Vulcanologia de la Universitat de Girona des de l’any 2011. Ha estat director de trenta tesis doctorals i autor de més de dos-cents setanta treballs científics.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.