JOAN MARTÍ
DIRECTOR DE L'INSTITUT DE GEOCIÈNCIES DE BARCELONA (CSIC)
“Estem molt poc educats sobre els perills naturals”
L’expert vulcanòleg Joan Martí explica com s’ha produït l’erupció del Cumbre Vieja a La Palma i en què es diferencia de la zona volcànica, encara activa, de la Garrotxa. A casa nostra, no hi ha cap indici de que pugui passar res semblant en breu
Les imatges de l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a La Palma, fa dies que ens tenen enganxats a les pantalles. Als Països Catalans hi ha un seguiment especial en la mesura que també tenim una zona volcànica, a la Garrotxa. En els dies que fa que està en actiu, la lava del volcà s’ha emportat pel davant el que ha trobat al seu pas, camí del mar. I hi ha milers de persones afectades. L’especialista geòleg i vulcanòleg Joan Martí té respostes. Fins a quin punt podem qualificar de normal el que ha succeït a les Canàries? Què fa que s’hagi produït l’erupció?
Podem dir que és del tot normal en una zona volcànica activa sotmesa a les tensions de les plaques tectòniques que l’envolten. Les Canàries han tingut erupcions volcàniques i en seguiran tenint durant molts més anys, anys a escala humana i geològica.
La natura actua segons les seves lleis.
La causa d’aquesta erupció és l’acumulació de magma, roca fosa, que ha pujat des de la zona d’origen a nivells superficials, just per sota de l’edifici volcànic de La Palma. Això ha provocat una sobrepressió que ha fracturat les roques que l’envolten, fins a obrir-se camí cap a la superfície i iniciar l’erupció.
És lògic pensar en la nostra pròpia zona volcànica. Fins a quin a casa nostra punt es podria produir una erupció?
Doncs d’igual manera, tot i que aquí els moviments tectònics que provoquen la generació i la migració del magma cap a zones més superficials estan molt més espaiats temporalment, parlem de desenes de milers d’anys.
Aquests dies sentim que els científics ens parlen de la capacitat per preveure aquests fenòmens. Amb quin marge de temps es poden detectar i, per tant, fer activar les alarmes? D’altra banda, també s’ha assenyalat que l’erupció pot durar entre dues setmanes i dos mesos... Com es mesura?
Quan un volcà es prepara per fer erupció, és a dir quan el magma que té al seu interior pateix la sobrepressió per trencar les roques que l’envolten i sortir, gairebé sempre detectarem en superfície un increment de sismicitat, deformació del terreny i sortida de gasos lligats a la presència de magma. Aquests elements ens indicaran fins quin punt està a prop el fenomen de l’erupció. Una erupció que durarà el temps que calgui per extreure tot l’excés de magma que causa l’excés de pressió. Si ho comparem amb erupcions similars –en volum de magma expulsat i dinàmica eruptiva– succeïdes a la mateixa zona al llarg de la història, sabem que les precedents van tenir una durada d’entre dues setmanes i dos mesos, aproximadament.
Poder preveure i tenir plans d’evacuació és imprescindible. Hi ha alguna altra eina, a part de no fer-hi assentaments humans a prop?
Queda clar que preveure i saber com evacuar és necessari, juntament amb una avaluació de la perillositat volcànica, basada en l’anàlisi del que ha succeït anteriorment, i que forma part del registre geològic. Aquesta és la informació que els gestors i els polítics haurien de fer servir per portar a terme una bona planificació territorial i evitar així els desastres.
Com s’ha recordat, les zones volcàniques són una font de riquesa per a l’ésser humà. Com es pot fer que això sigui compatible amb la seguretat?
Amb un bon coneixement del que representen aquests volcans, de la seva dinàmica i dels perills que poden implicar.
A les xarxes socials hi podem trobar de tot. Per exemple, es planteja la relació amb la crisi climàtica.
De moment, no hem arribat a aquest punt. El vulcanisme a les Canàries és una conseqüència de la seva geodinàmica i no d’agents externs com podria ser el canvi climàtic.
En el cas de les Canàries, i pel que anem veient, no hi ha explosions ni sembla que els gasos hagin de comportar problemes. Això pot canviar d’un moment a l’altre?
No crec que en aquesta erupció hi hagi canvis significatius. Com dèiem, pel que sabem d’erupcions semblants a la mateixa zona, farà el mateix, anirà perdent intensitat progressivament, fins al final.
I en el futur, hi haurà les erupcions que toqui i ens seguiran afectant.
La tecnificació actual augmenta molt la vulnerabilitat de la societat i, cada cop més, episodis com el de La Palma seran més severs i tindran més impacte sobre nosaltres.
Ens sorprenen molt esdeveniments que són naturals.
El problema és que la població, en general, està molt poc educada sobre els perills i els riscos que poden representar. No forma part de la nostra cultura, i així ens va!
SEGUINT LES PETJADES DEL DÉU vULCÀ
Joan Martí (Balaguer, 1957), és doctor en geologia, professor de recerca del CSIC i director del Geociències Barcelona-CSIC. És especialista en vulcanologia física i risc volcànic. Entre càrrecs i responsabilitats diverses que té i ha tingut, consta el de ser el director del Curs Internacional de Vulcanologia de la Universitat de Girona des de l’any 2011. Ha estat director de trenta tesis doctorals i autor de més de dos-cents setanta treballs científics.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
