“L’escola s’ha de fer des de l’escola”

Des del Depar­ta­ment d’Edu­cació estem con­vençuts que comen­cem una nova etapa en el sis­tema edu­ca­tiu català. I aquesta nova etapa, entre altres objec­tius, ha de tenir en compte tot allò que hem après durant la pandèmia. Una pandèmia que ens haurà ense­nyat molt, que podem fer les coses dife­rents de com les havíem fet i que l’escola és un bé comú essen­cial que reque­reix pre­sen­ci­a­li­tat: l’escola s’ha de fer des de l’escola. També ens ha ense­nyat a estar al cos­tat dels més vul­ne­ra­bles i que neces­si­tem una trans­for­mació edu­ca­tiva. Per tant, és una opor­tu­ni­tat per fer que les coses pas­sin d’una manera dife­rent, per millo­rar i per avançar cap a una trans­for­mació real del sis­tema edu­ca­tiu català. I per asso­lir-ho, nosal­tres hem d’estar al cos­tat de l’alum­nat i dels nos­tres mes­tres i pro­fes­sors, i totes les deci­si­ons que pren­guem han de tenir impacte dins de l’aula. Per això hem de pren­dre les deci­si­ons dis­po­sant de tota la infor­mació perquè siguin les millors. I ho hem de fer tots junts i apor­tant el millor de nosal­tres matei­xos, que és una mica l’orgull del sis­tema edu­ca­tiu català, que gràcies a l’esforç de tot­hom hem acon­se­guit un èxit de país col·lec­tiu i com­par­tit que és haver pogut man­te­nir les esco­les ober­tes.

Quan vaig entrar com a con­se­ller vaig pren­dre bàsica­ment dues deci­si­ons. El pri­mer és que neces­sitàvem noves mira­des, un nou equip que reunís un seguit d’ele­ments que per­metés fer aquesta trans­for­mació de què par­lava. El col·lec­tiu d’Edu­cació l’inte­gren un 70% de dones i, per tant, el 70% del con­sell de direcció també són dones. A banda que la majo­ria pro­ve­nen de cen­tres edu­ca­tius. Tenim mes­tres al con­sell de direcció, on fins ara només hi havia pro­fes­so­rat d’ins­ti­tut. El segon con­cepte que vaig apli­car és que aquesta trans­for­mació edu­ca­tiva l’havíem de fer des d’un lide­ratge com­par­tit. 5.470 equips direc­tius vol dir 5.470 lide­rat­ges com­par­tits dis­tribuïts pel ter­ri­tori. Una de les pri­me­res acci­ons que vaig fer en entrar va ser adreçar-me a través d’un qüesti­o­nari als diver­sos col·lec­tius per pre­gun­tar-los, entre d’altres, en quins àmbits podíem millo­rar, quina era la seva per­cepció de com fun­ci­o­na­ven dife­rents temes, ele­ments o pro­jec­tes... Tota aquesta infor­mació ens ser­virà per dotar els nos­tres mes­tres i pro­fes­sors de les millors eines dins d’una aula per tal de fer de la seva classe la millor pos­si­ble. Aquesta reco­llida sis­temàtica de dades la farem cada sis mesos.

Impli­cada. Un col·lec­tiu impli­cat i incon­for­mista, com no ha de dei­xar de ser-ho, perquè qui no vul­gui rep­tes que no es dedi­qui al món de l’edu­cació. És un àmbit en què sem­pre tin­drem marge de millora. Aquest és un ele­ment voca­ci­o­nal dels nos­tres pro­fes­si­o­nals que és impres­cin­di­ble. El sis­tema edu­ca­tiu català i els nos­tres mes­tres i pro­fes­sors ha estat a l’altura durant l’any de la covid. Han sabut donar res­posta a una situ­ació que no havien vis­cut mai i, per tant, des del depar­ta­ment no podem fer res més que estar al seu cos­tat per seguir remant. A tots ens agra­da­ria que la pandèmia s’hagués aca­bat, però malau­ra­da­ment hem començat un nou curs amb la pandèmia encara pre­sent als cen­tres edu­ca­tius.

Hi estan tre­ba­llant inter­na­ment, bui­dant les dades i extra­po­lant-les i tin­drem aquesta infor­mació a mit­jans del mes d’octu­bre, segu­ra­ment.

No encara. No hem pogut fer l’anàlisi que farem en les pro­pe­res set­ma­nes.

Sí. El que hem fet ha estat con­ti­nuar apli­cant mesu­res sanitàries als cen­tres edu­ca­tius. Les hem adap­tat, però no les hem rela­xat. Hem tre­ba­llat con­jun­ta­ment amb el Depar­ta­ment de Salut per tal que aques­tes mesu­res sanitàries tin­guin la màxima mirada edu­ca­tiva, i això demana donar res­posta als cen­tres i adap­tar-nos al màxim als seus pro­jec­tes edu­ca­tius. Com a temes relle­vants en aquest àmbit tenim l’entrada de les famílies als cen­tres i la rea­lit­zació de les extra­es­co­lars. Amb la màxima prudència i segu­re­tat vam enten­dre que calia garan­tir les dues coses des de l’inici de curs.

El per­cen­tatge de vacu­nació de mes­tres i pro­fes­sors és d’un 92% i això és altíssim. Un cop més, els nos­tres pro­fes­si­o­nals han estat a l’altura. Pel que fa al nom­bre de vacu­nats entre els alum­nes, cada cop va aug­men­tant. Nosal­tres ani­mem tot­hom a vacu­nar-se. Ara, tenir la pauta com­pleta de vacu­nació encara és més impor­tant, perquè suposa que el jove vacu­nat podrà con­ti­nuar anant al seu ins­ti­tut encara que es detecti un posi­tiu en el seu grup de con­vivència esta­ble. L’objec­tiu final és aca­bar trac­tant la covid com la grip: qui està malalt marxa cap a casa i qui no, l’endemà torna a l’escola.

És un canvi de mirada, un canvi d’esce­nari. Aquest curs tenim menys alum­nes, a causa de l’evo­lució demogràfica, més mes­tres i vint-i-un cen­tres edu­ca­tius nous. Per tal de man­te­nir el nom­bre de grups, el que hem fet ha estat reduir el nom­bre d’alum­nes a l’entrada al sis­tema, a P3. Aquest és un enfo­ca­ment que con­ti­nu­a­rem man­te­nint.

Aquesta serà la legis­la­tura de la for­mació pro­fes­si­o­nal, i això s’ha començat a veure amb les deci­si­ons que he pres com a con­se­ller. Davant d’una situ­ació d’incre­ment de demanda excep­ci­o­nal, el que hem fet ha estat actuar també d’una manera excep­ci­o­nal. Teníem 26.000 alum­nes en el procés ordi­nari que havien sol·lici­tat una plaça i no la tenien i aca­bem el procés, després d’una con­vo­catòria extra­or­dinària de cre­ació de pla­ces i d’un acom­pa­nya­ment indi­vi­dual a l’alum­nat, amb 1.300 alum­nes que no entren en la plaça sol·lici­tada, tot i tenir en compte que el sis­tema manté 4.000 vacants. Mal­grat l’incre­ment de sol·lici­tuds, aquests números són infe­ri­ors als que teníem en anys ante­ri­ors amb l’FP. I no ens con­for­mem, perquè pre­nem deci­si­ons per tal de millo­rar la gestió de la for­mació pro­fes­si­o­nal de cara al futur. Entre aques­tes deci­si­ons, que ja vaig fer públi­ques al Par­la­ment, hi ha la d’avançar el procés de preins­cripció i matrícula al mes de març, millo­rar l’ori­en­tació per tal d’infor­mar de les sor­ti­des pro­fes­si­o­nals i de la demanda del mer­cat labo­ral i garan­tir que el curs vinent tot l’alum­nat que acabi quart d’ESO tindrà plaça garan­tida a la família pro­fes­si­o­nal que escu­lli. Aquest any, de les 48.000 sol·lici­tuds que es van fer, 24.000 no venien de quart d’ESO i, per tant, estem en un moment molt pun­tual del mer­cat labo­ral que és pos­si­ble que l’any vinent per­sis­teixi. Si s’han gene­rat crítiques sobre com ha anat el procés aquest any, és perquè s’han fet a par­tir de la infor­mació de què es dis­po­sava als ini­cis del procés. La dar­rera que hem com­par­tit indica que tot­hom que ha vol­gut estu­diar for­mació pro­fes­si­o­nal, tant un grau mitjà com un grau supe­rior, ha tin­gut plaça, i molt pocs no han pogut acce­dir a l’opció sol·lici­tada.

I tant que sí! Nosal­tres tenim un doble objec­tiu com a sis­tema edu­ca­tiu català. El pri­mer és avançar cap a una trans­for­mació real i estruc­tu­rada de tot el sis­tema, una trans­for­mació que ha d’anar acom­pa­nyada d’equi­tat. Són dues cares de la mateixa moneda. Des del sis­tema edu­ca­tiu hem de ser capaços d’edu­car els nos­tres infants i joves per tal que puguin pren­dre les millors deci­si­ons en la seva vida i per tal que dis­po­sin de les millors eines per pren­dre aques­tes deci­si­ons. Això demana un apre­nen­tatge com­pe­ten­cial i que no només sigui de conei­xe­ments, sinó que inclo­gui apren­dre a ser, apren­dre a fer i apren­dre a con­viure, és a dir tot l’àmbit de l’edu­cació emo­ci­o­nal, dels valors... Per què? Perquè s’hau­ran d’anar adap­tant, sobre­tot, hau­ran d’anar apre­nent dia a dia. Com­par­teixo una reflexió: jo tinc dues filles pre­ci­o­ses de 16 anys que van néixer el 2005 i que es jubi­la­ran, més o menys, el 2075. És molt pos­si­ble que en l’àmbit pro­fes­si­o­nal hagin de fer fei­nes que, avui en dia, encara no exis­tei­xen, i és gai­rebé segur que s’hau­ran d’anar for­mant i que es dedi­ca­ran a dife­rents àmbits. Per tant, és molt impor­tant que l’escola, tota l’escola, doti els alum­nes d’aques­tes eines i d’aquest apre­nen­tatge com­pe­ten­cial. No podem seguir edu­cant a les esco­les com es feia fa vint anys, perquè les neces­si­tats no són les matei­xes. I aquesta trans­for­mació del sis­tema edu­ca­tiu ha d’entrar a totes les aules del país. A les 72.000 aules. Ha de ser una trans­for­mació real, estruc­tu­rada, esca­la­ble; ha d’estar basada en evidències que sapi­guem que fun­ci­o­nen i, molt impor­tant, ha de ser ava­lu­a­ble. Per això ha d’anar acom­pa­nyada d’equi­tat i d’igual­tat d’opor­tu­ni­tats. En aquest depar­ta­ment apos­tem, com un dels prin­ci­pis bàsics per seguir des­ple­gant el pacte con­tra la segre­gació esco­lar, pel nou decret d’admissió i l’escola inclu­siva.

Dins de la trans­for­mació edu­ca­tiva hi ha molts àmbits, i un d’aquests àmbits seria que la pandèmia ha acce­le­rat el pla d’edu­cació digi­tal. En una pri­mera fase, hem proveït de 300.000 dis­po­si­tius digi­tals les nos­tres aules. D’aquests, 220.000 són per a alum­nat a par­tir de ter­cer i quart d’ESO, bat­xi­lle­rat i for­mació pro­fes­si­o­nal i 80.000 per a mes­tres i pro­fes­sors. Ara hi ha una segona fase en què, a banda de con­ti­nuar pro­veint els alum­nes de cinquè i sisè de primària, posa­rem l’accent en l’ús d’aquesta tec­no­lo­gia. Pre­veu for­mació i acom­pa­nya­ment als pro­fes­si­o­nals perquè real­ment aquesta trans­for­mació digi­tal s’inte­gri, més que com­ple­menti, a l’edu­cació pre­sen­cial i acabi for­mant part de l’estratègia digi­tal dels cen­tres edu­ca­tius. Per això aquest curs també tenim 272 men­tors digi­tals que seran pro­fes­si­o­nals espe­ci­a­lit­zats que acom­pa­nya­ran alguns cen­tres per donar-los eines en aquest nou camí.

L’escola a Cata­lu­nya, en català. És un model d’èxit, ens dona cohesió social, igual­tat d’opor­tu­ni­tats i genera les matei­xes eines per donar res­posta a les situ­a­ci­ons que ens plan­teja la vida. A par­tir d’aquí, malau­ra­da­ment, estem acos­tu­mats que vul­guin fer un pro­blema polític del que no ho és. El que importa de les llengües no és el per­cen­tatge, sinó com s’apre­nen. Per tant, al final de l’etapa obli­gatòria s’han de garan­tir les com­petències entre totes les llengües. I les dades ens diuen que els alum­nes sur­ten pre­pa­rats tant en català com en cas­tellà, i ens agra­da­ria el mateix nivell d’anglès. Ara bé, és cert que tenim per­cep­ci­ons res­pecte que tenim marge de millora en l’ús del català als cen­tres edu­ca­tius i, per tant, com a govern i a través del Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua, el que farem és enfor­tir-lo en tots els àmbits. A través del Pacte també tin­drem un diagnòstic real del que passa a les nos­tres aules. I, en paral·lel, des del Depar­ta­ment d’Edu­cació començarem a des­ple­gar un pla d’acció per millo­rar sobre­tot l’ús social del català a les esco­les i ins­ti­tuts.

Qui té les com­petències edu­ca­ti­ves a Cata­lu­nya és la Gene­ra­li­tat. Per tant, les deci­si­ons sem­pre es pren­dran des de Cata­lu­nya. La LOM­LOE diu clara­ment que el que s’ha de garan­tir és l’apre­nen­tatge de les dues llengües. Com garan­tim aquest apre­nen­tatge és només decisió del sis­tema edu­ca­tiu català i, per tant, d’aquesta con­se­lle­ria.

No hi hau­ria entrat de la mateixa manera. Nosal­tres ja dis­posàvem del pla Salut Escola, sobre­tot d’acom­pa­nya­ment pel que fa a salut men­tal, i que fun­ci­ona molt bé, però la pandèmia ens ha gene­rat situ­a­ci­ons que no havíem vis­cut mai, nous impac­tes emo­ci­o­nals que no havíem trac­tat. Tenim més alum­nes vul­ne­ra­bles que abans de la pandèmia, i aquells que ja ho eren, ara ho són més. Neces­sitàvem fer un pas més, i per això hem defi­nit un seguit d’acci­ons per incor­po­rar des d’aquest curs aquesta com­petència i trac­ta­ment de com estan els nos­tres alum­nes en l’aspecte emo­ci­o­nal. Quan prens qual­se­vol decisió per pas­sar a l’acció, és molt impor­tant la detecció prèvia; saber en quina situ­ació et tro­bes et garan­teix una millor apli­cació. Per això hem ela­bo­rat un qüesti­o­nari que pas­sa­rem als alum­nes a par­tir de cinquè de primària i fins a bat­xi­lle­rat i FP per saber quin és el seu termòmetre emo­ci­o­nal. De fet, és una de les qüesti­ons que més em fan arri­bar quan visito els cen­tres, la neces­si­tat de dis­po­sar d’ins­tru­ments d’ava­lu­ació emo­ci­o­nal que per­me­tin acom­pa­nyar millor els alum­nes. També tenim pre­vist des­ple­gar un punt de tro­bada als ins­ti­tuts del país perquè els joves tin­guin un espai on poder fer gra­va­ci­ons del seu estat emo­ci­o­nal i que ens les facin arri­bar a través d’una apli­cació per poder aten­dre’ls. Final­ment, hem con­trac­tat 101 pro­fes­si­o­nals ori­en­tats a l’acom­pa­nya­ment emo­ci­o­nal dels més vul­ne­ra­bles, farem més i millor for­mació i inclou­rem aquesta atenció emo­ci­o­nal dins les tas­ques habi­tu­als dels ori­en­ta­dors de secundària. Hem de tenir molt en compte que com millor se sent i més feliç és un alumne dins de l’aula, més bé aprèn.

Hi ha una frase que m’agrada molt que diu que per edu­car un infant cal tota una tribu. Això al depar­ta­ment ens ho cre­iem molt i, com a sis­tema edu­ca­tiu, juguem un paper impor­tant en la for­mació dels nos­tres infants i joves, però no hem de ser els únics, tots hi hem de con­tri­buir. Faig una reflexió. No podem pre­ten­dre que tot es faci des de l’escola, que tots els con­tin­guts, trans­ver­sa­li­tats i ele­ments puguin ser incor­po­rats des dels cen­tres. Del que sí que ha de ser capaç cada escola, que és qui millor coneix els seus alum­nes, és de tenir la capa­ci­tat d’adap­tar part del seu con­tin­gut a allò que pugui ser més útil per als seus infants i joves. El sis­tema edu­ca­tiu ha de poder estruc­tu­rar els dife­rents i múlti­ples àmbits que afec­ten una escola perquè s’impreg­nin amb tot allò que passa dins de les seves parets. Aquest és un repte molt impor­tant.

N’estic con­vençut, perquè malau­ra­da­ment qual­se­vol cas de violències a les aules és un fracàs de tota la soci­e­tat. Par­tint de la tolerància zero, no podem obli­dar que hem de fer els pos­si­bles per detec­tar abans els casos. Des del depar­ta­ment vam imple­men­tar una uni­tat de suport a l’atenció a les violències amb una apli­cació molt fàcil d’uti­lit­zar i a tots els casos que ens arri­ben els fem un segui­ment. La majo­ria es reso­len, però és impres­cin­di­ble detec­tar-los a temps.

No hem detec­tat aquesta inqui­e­tud. El pro­fes­so­rat dis­posa de les eines per trac­tar deter­mi­na­des situ­a­ci­ons i, molt impor­tant, poder-les com­par­tir amb la resta de com­panys. Crec molt en el tre­ball en xarxa, en el fet de com­par­tir experiències per no sen­tir-se sol.

Con­fio i estic con­vençut que aquest govern repu­blicà apos­tarà per l’edu­cació, com no pot ser d’una altra manera trac­tant-se d’una de les prin­ci­pals polítiques de país. A par­tir d’aquí, els rep­tes i els horit­zons que tenim al depar­ta­ment som cons­ci­ents que no els acon­se­gui­rem d’un dia per l’altre. Tenim molt clar que volem arri­bar a aquesta trans­for­mació edu­ca­tiva a totes les aules del país i tenim molt clar que volem arri­bar a una escola que no segre­gui i que sigui inclu­siva. Aquesta és la nos­tra direcció i avan­cem cap allà; per tant, els pres­su­pos­tos allò que ens per­me­tran és seguir avançant cap al nos­tre objec­tiu.

Aquest pas és molt impor­tant, perquè l’accés a l’edu­cació en una etapa pri­me­renca com és el 0 a 3 anys és impres­cin­di­ble que es pro­du­eixi sense cap bar­rera econòmica per tal de garan­tir la igual­tat d’opor­tu­ni­tats. A més, tots els experts ens diuen que és bàsic en aquesta edat començar a entrar en l’àmbit pedagògic, en la relació tant amb els mes­tres i edu­ca­dors com amb els com­panys. De cara al curs 2022/23 avançarem en la gratuïtat de l’escola bres­sol.

Nosal­tres el curs 2022/23 farem la revisió als cur­sos impa­rells: pri­mer. ter­cer i cinquè de primària; pri­mer i ter­cer d’ESO i pri­mer de bat­xi­lle­rat. Aquí hi ha un 50% de revisió dels currículums per part de l’Estat i un 50% per part de Cata­lu­nya. El que farem és que la part que ens cor­res­pon es pugui adap­tar als pro­jec­tes edu­ca­tius de cen­tre, sigui un currículum que es doti dels qua­tre “apren­dre” que deia Jac­ques Delors: apren­dre a fer, apren­dre a ser, apren­dre a conèixer i apren­dre a viure junts, i aquesta defi­nició del currículum aca­barà sent un des­en­ca­de­nant per tal d’adap­tar les meto­do­lo­gies a les aules per donar res­posta a aquest apre­nen­tatge. Ara ens tro­bem que hi ha mol­tes esco­les que avan­cen en aquesta trans­for­mació edu­ca­tiva, tre­ba­llant per pro­jec­tes i de forma trans­ver­sal i que defi­nei­xen un currículum que hau­ria d’arri­bar als ins­ti­tuts per tal d’impar­tir la docència que s’adapti millor a les neces­si­tats que tenen els nos­tres joves, que és aquest apre­nen­tatge com­pe­ten­cial. No ens ser­veix de res un apre­nen­tatge en què l’alumne no està moti­vat i en què adqui­reix uns conei­xe­ments memorístics només per al dia de l’exa­men i els oblida l’endemà.

A seguir avançant per una escola més democràtica, més verda, més social, més femi­nista, sense segre­gació i en català. I això vol dir trans­for­mació real, tren­car les inèrcies, estar al cos­tat i acom­pa­nyar els nos­tres pro­fes­si­o­nals, ser-los útils i pren­dre les deci­si­ons posant l’alumne com a pro­ta­go­nista.