LÍDIA MARTÍNEZ
RESPONSABLE DE LA CONSULTA DE TOXICOLOGIA PEDIÀTRICA DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU DE BARCELONA
“Massa xarop per a la tos és perillós”
Cada any, uns 400 infants i adolescents són tractats per intoxicació, accidental o no, a les urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu. Fer-ne el seguiment és vital
PRODUCTES NO INNOCENTS
“Les bossetes amb sabó per rentar la roba són molt atractives per als infants, i el tabac també els genera molta curiositat”CONSEQÜÈNCIES
“Hem pogut constatar que la pandèmia va reduir les intoxicacions per alcohol que s’atenien a urgències. Ara, amb l’aixecament de les restriccions, n’han augmentat els casos”L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha estat pioner a posar en marxa una consulta de toxicologia pediàtrica que fa un seguiment a aquells infants i joves que han patit una intoxicació i han estat tractats en un primer moment al servei d’urgències del centre sanitari. L’objectiu és triple: tenir un major control dels casos, minimitzar els efectes secundaris d’alguns dels productes ingerits i treballar per a la prevenció.
Quina és la importància de la nova consulta?
Dins del servei d’urgències treballem des de fa molts anys amb la intenció de millorar la qualitat de l’assistència. En el cas que ens ocupa, amb el temps hem anat introduint millores en l’atenció a l’infant o al jove que ens arriba intoxicat, però tot i això vèiem que ens faltava fer aquest pas, aquest anar més enllà un cop donem d’alta el pacient. Aquí hi ha tingut un pes molt important la bona relació que tenim amb altres professionals, tant de dins com de fora de l’hospital. A dins, amb totes les especialitats que es poden veure implicades en els casos de toxicitat i, a fora, especialment amb la Unitat de Toxicologia Clínica de l’Hospital Clínic, que és com la nostra germana gran.
Quins casos els arriben?
Hi ha de tot. Des d’infants ben petits que ingressen com a conseqüència d’un accident fins a adolescents que s’han intoxicat de manera voluntària. Per això també la nostra atenció és variada. A la consulta tractem una mostra de pacients seleccionats que abans han passat per urgències. Un cas habitual és el petit que s’ha pres per equivocació algun producte tòxic i que hem de controlar que la substància ingerida no tingui efectes retardats. També tractem totes les intoxicacions on és present l’alcohol i aquelles que tenen intencionalitat suïcida amb fàrmacs, que també poden tenir efectes retardats. Aquestes darreres són les més freqüents.
Ha augmentat el percentatge de casos que no hagin estat accidentals?
És veritat que ens els últims temps les intoxicacions amb intencionalitat suïcida han augmentat molt i de manera molt clara. Últimament, coincidint amb l’aixecament de les restriccions ocasionades per la pandèmia, les intoxicacions recreatives, en especial les que hi ha alcohol, també han augmentat.
Per què aquest enfocament en els efectes retardats de les intoxicacions?
La toxicitat més important, sens dubte, és l’aguda i, fins ara, quan es donava d’alta el pacient se’l derivava a controls periòdics amb el seu pediatra. Però és veritat que sovint aquest control no es complia i vam creure que per aconseguir millors resultats podríem fer el seguiment directament a la consulta de nova creació. Els efectes retardats es poden manifestar habitualment amb problemes renals, que són altament infreqüents, i que si són lleus podrien passar desapercebuts perquè no donen una clínica prou evident, o poden no relacionar-se amb la intoxicació. També es poden donar casos de dificultats respiratòries després d’haver inhalat determinats productes químics.
Ha canviat la tipologia dels intents de suïcidi que s’havien vist fins ara al centre amb l’arribada de la covid-19?
D’aquest tema, segurament en té una visió molt més àmplia la Unitat de Suïcidi, perquè fa més anys que està en funcionament i em consta que han estudiat els canvis en el perfil dels pacients. Nosaltres no tenim encara dades exactes, però la sensació dels que treballem a la consulta és que cada vegada veiem més pacients que no tenen antecedents psiquiàtrics, per exemple. O que actualment hem vist moltes intoxicacions amb paracetamol o ibuprofèn, que són els fàrmacs que hi ha per casa. Des del servei d’urgències estem coordinant un estudi multicèntric en què participen vint-icinc serveis d’urgències integrants del Grup de Treball d’Intoxicacions de la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria, amb l’objectiu de posar en relleu la freqüència de les intoxicacions amb finalitat suïcida en pacients pediàtrics, les característiques d’aquests pacients i la qualitat de l’atenció que se’ls dona.
Ser la primera consulta de toxicologia pediàtrica a l’Estat genera certa pressió.
Sí que som la primera consulta de toxicologia pediàtrica d’arreu de l’Estat, però voldria precisar que no som una consulta per tractar menors amb toxicomanies, com han indicat alguns medis. Al nostre centre hi ha la Unitat de Conductes Addictives, que depèn del departament de salut mental, que seria la que assumiria aquests pacients. A la nostra consulta podem detectar joves que tenen més risc o que han fet intoxicacions de manera repetida i els derivaríem a aquesta altra unitat especialitzada.
L’equip incideix molt en la prevenció com una de les línies bàsiques que s’han de seguir.
En el cas de les intoxicacions no intencionades dels més petits el que es fa és fer un mapa de la casa amb els familiars per establir els llocs i els espais on es poden trobar productes tòxics. Se’ls localitza i s’informa de quina és la manera més segura de guardar-los. Quan són una mica més grans optem per fer activitats amb ells per explicar-los quins productes no han de tocar. Quan es tracta d’adolescents, en el cas de les intoxicacions per alcohol, duem a terme una intervenció breu, parlant dels problemes associats al seu consum i intentem que prenguin consciència i que es proposin un objectiu, el que ells o elles vulguin complir, ja sigui no beure o fer-ho de manera més moderada, per disminuir el risc.
El binomi joves i alcohol sembla que s’hagi inventat en els darrers mesos, però és una relació que ve de lluny. Creu que s’ha intensificat?
A l’Hospital Sant Joan de Déu, s’han fet estudis al llarg dels anys sobre l’evolució de les intoxicacions per alcohol entre els joves, i es va detectar un cert estancament tendint a la reducció fins a l’any 2015. Hem pogut constatar que la pandèmia va reduir les intoxicacions d’aquest tipus que s’atenien a urgències. Ara, amb l’aixecament de les restriccions, n’han augmentat els casos, però probablement encara no estarem en els nivells prepandèmia. Parlem de menors de 18 anys, que tenen un escenari de consum d’alcohol que no res té a veure amb el d’un adult.
Hi ha productes habituals que la gent no relaciona amb la toxicitat?
Potser els productes que la població en general no sol pensar que poden ser tòxics són alguns medicaments que no trobem en forma de pastilla o de xarop i que estan molt a l’abast dels menors. Per exemple, les cremes o olis d’aromateràpia s’haurien de mantenir en un lloc segur, perquè de vegades una petita ingesta pot ocasionar greus conseqüències. Les bossetes amb sabó per rentar la roba són molt atractives per als infants i el tabac també els genera molta curiositat i poden arribar a ingerir cigarretes i, amb aquestes cigarretes, la nicotina que contenen. Finalment, cal parar atenció als mateixos medicaments que són per a la mainada i que tenen un gust agradable. Massa xarop per la tos és molt perillós.
En el darrer any, uns 150 nens i adolescents han estat tractats al servei. Són molts o pocs?
Al servei d’urgències de l’hospital tractem uns 100.000 pacients pediàtrics cada any i uns 400 són per contacte amb tòxics. Que d’aquests hagin vingut a la consulta un terç, fa que sigui un nombre considerable que no podem ni volem obviar.
MÉS INFORMACIÓ I CAMPANYES
Lídia Martínez va treballar com a metgessa interna resident de pediatria en la Unitat Integrada de l’Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic del 1998 al 2002. Des del maig del 2002, és adjunta del Servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu i el 2006 va ser nomenada responsable de recerca i docència en l’àmbit de la toxicologia clínica. El novembre del 2010, va ser acreditada en urgències pediàtriques per la Societat Espanyola de Pediatria. Des de la seva experiència, la doctora Martínez insisteix en la necessitat de mantenir informats els pacients adolescents que han patit una intoxicació sobre el perquè han acabat a urgències. “Aconseguir comunicar-se amb el jove és imprescindible per obtenir resultats, i molts dels pacients reconeixen que els hauria agradat conèixer abans les conseqüències de la seva acció”, explica. És en aquest escenari, que Martínez considera bàsic que hi hagi més campanyes, “amb un missatge senzill i clar”, adreçades als adolescents sobre el consum de substàncies tòxiques, en especial d’alcohol.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.