“La nostra societat no és gens sana”

No, la nos­tra soci­e­tat no és gens sana, i als països indus­tri­a­lit­zats cada vegada cui­dem menys l’estil de vida i tenim l’ambi­ent molt espat­llat. Es menja pit­jor, molt de pressa i sense pla­ni­fi­car què men­gem. Tam­poc fem l’acti­vi­tat física que hauríem de fer, i això ha con­di­ci­o­nat totes les malal­ties cròniques. A banda, hi ha l’ambi­ent, amb una pol·lució atmosfèrica impor­tant i amb una gran emissió de gasos amb efecte d’hiver­na­cle, la qual cosa té impor­tants con­seqüències per a la salut.

En l’àmbit de l’ali­men­tació, hi ha unes deci­si­ons que són per­so­nals, però sense d’altres de polítiques i pel que fa a l’entorn no farem res. En l’aspecte per­so­nal, cal ser cons­ci­ents de la importància que té l’ali­men­tació per a la nos­tra salut, però també per a la salut de la nos­tra pare­lla, dels nos­tres fills i dels nos­tres nets. Durant molts anys, hem pen­sat només en nosal­tres matei­xos: si jo menjo mala­ment, puc emma­lal­tir, però ara, gràcies a l’epi­genètica, sabem que men­jant podem modi­fi­car l’acti­vi­tat dels nos­tres gens i millo­rar la salut dels nos­tres fills i dels nos­tres nets. En un estudi amb rates hem vist que men­jar, fumar i coses rela­ci­o­na­des amb el nos­tre estil de vida tenen efecte en diver­ses gene­ra­ci­ons. Per això és molt impor­tant no només pen­sar en nosal­tres matei­xos, sinó en el que dei­xa­rem a les futu­res gene­ra­ci­ons, tant en ter­mes de salut com també de sos­te­ni­bi­li­tat ali­mentària. Si men­gem coses que uti­lit­zen massa recur­sos d’aigua, que pro­du­ei­xen més gasos amb efecte d’hiver­na­cle o que uti­lit­zen més pes­ti­ci­des, això també tindrà con­seqüències en les futu­res gene­ra­ci­ons.

Hem de men­jar ali­ments de pro­xi­mi­tat, ja que això fa reduir la pro­ducció de CO2, un fet impor­tant per a l’eco­no­mia i per a la salut del pla­neta, perquè sabem que l’ali­men­tació és una part molt res­pon­sa­ble d’aquesta sos­te­ni­bi­li­tat glo­bal. Tots els meus amics que durant molts anys s’han dedi­cat a l’ali­men­tació i a la nutrició en diver­ses parts del món estan par­lant també de la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta, amb opci­ons d’ali­men­tació més salu­da­bles que impli­quen reduir el con­sum de carn, dels pro­ces­sats de la carn i d’altres ali­ments pro­ces­sats en gene­ral i con­su­mir més ali­ments d’ori­gen vege­tal i fres­cos. És una cosa impres­cin­di­ble si volem con­ser­var el pla­neta en bones con­di­ci­ons per a les pro­pe­res gene­ra­ci­ons.

La dieta medi­terrània uti­litza molt els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, és una dieta fru­gal, sense exces­sos i amb molts ali­ments que són d’ori­gen vege­tal –lle­gums, cere­als inte­grals, fruita seca, fruita i ver­dura–, a banda de ser una dieta rela­ti­va­ment pobre en pro­duc­tes d’ori­gen ani­mal –sobre­tot carn i pro­ces­sats de la carn– en què nor­mal­ment la font de proteïna ve dels lle­gums, els ous i el peix. Quan es menja carn és d’au i no ver­me­lla, i inclou pocs ali­ments pro­ces­sats, per exem­ple les begu­des ensu­cra­des, que n’hi ha molt poques. El que s’ha fet amb l’estudi PRE­DI­MED és demos­trar que aquesta dieta té bene­fi­cis per a la salut, i hem vist que com­pa­rant per­so­nes que feien dieta medi­terrània amb d’altres que feien dieta baixa en greix, els pri­mers tenien un 30% menys risc de par­tir una malal­tia car­di­o­vas­cu­lar. També s’ha vist que té molts altres bene­fi­cis sobre altres fac­tors car­di­o­vas­cu­lars, sobre la pre­venció de la dia­be­tis, en la pre­venció del càncer de mama i altres malal­ties i, actu­al­ment, s’estan estu­di­ant els pos­si­bles efec­tes que pot tenir sobre la cog­nició i el dete­ri­o­ra­ment cog­ni­tiu. Això és molt impor­tant per afron­tar l’enve­lli­ment amb més qua­li­tat de vida. Pro­ba­ble­ment, la dieta medi­terrània no és l’única que acon­se­gueix això; d’altres com la vege­ta­ri­ana també són bene­fi­ci­o­ses per a la salut, però nosal­tres tenim molta evidència científica que demos­tra el bene­fici de la dieta medi­terrània.

S’ha fet un segui­ment a més de 7.000 per­so­nes durant diver­sos anys i s’han pogut demos­trar aquests bene­fi­cis. Actu­al­ment, estem por­tant a terme el PRE­DI­MED Plus, un altre estudi del qual soc coor­di­na­dor en l’àmbit esta­tal i en el qual par­ti­ci­pen més de 6.000 per­so­nes, 23 cen­tres reclu­ta­dors de tot l’Estat espa­nyol i, apro­xi­ma­da­ment, 400 cen­tres de salut. Amb aquest estudi, volem veure els bene­fi­cis d’una dieta medi­terrània hipo­calòrica que indu­eixi a la pèrdua de pes. Volem veure si aquest tipus de patró dietètic asso­ciat a la pro­moció de l’acti­vi­tat física pot tenir bene­fi­cis sobre les malal­ties car­di­o­vas­cu­lars i la mor­ta­li­tat per aquest tipus de malal­ties.

Gràcies a l’assaig clínic que hem fet, únic al món, s’ha can­viat el para­digma sobre qui­nes die­tes reco­ma­nar a la població. Abans de fer l’estudi, la dieta reco­ma­nada per a la pre­venció del càncer, de les malal­ties car­di­o­vas­cu­lars, de la dia­be­tis i de l’obe­si­tat era una dieta baixa en greix: com menys greix, millor. I això ho reco­ma­na­ven totes les ins­ti­tu­ci­ons mun­di­als. Després de l’estudi PRE­DI­MED, s’han can­viat les guies ali­mentàries inter­na­ci­o­nals de pre­venció i de trac­ta­ment de malal­ties a través de la dieta. Ara, tant les guies ame­ri­ca­nes de dietètica com les reco­ma­na­ci­ons de les soci­e­tats científiques en l’àmbit inter­na­ci­o­nal, es basen en la dieta medi­terrània per a la pre­venció d’aques­tes malal­ties o en die­tes simi­lars, amb reducció de greix d’ori­gen ani­mal, però no d’ori­gen vege­tal, perquè els d’ori­gen vege­tal són bene­fi­ci­o­sos per a la salut. L’oli d’oliva verge o la fruita seca, a més de grei­xos monoin­sa­tu­rats, tenen altres pro­pi­e­tats anti­o­xi­dants, antiin­fla­matòries...

Quan dic això, la gent inter­preta que aprima, i tam­poc. En els estu­dis obser­va­ci­o­nals, s’ha vist que aque­lles per­so­nes que freqüent­ment con­su­mei­xen fruita seca, en com­pa­ració amb les que no en con­su­mei­xen, tenen menys risc d’aug­men­tar de pes o de desen­vo­lu­par una obe­si­tat. Això són els estu­dis obser­va­ci­o­nals. Pel que fa als assa­jos clínics, ara hem fet una revisió de més de vui­tanta tre­balls, i veiem que les per­so­nes a qui s’ha donat fruita seca no han aug­men­tat de pes res­pecte a les que l’han evi­tat. Això també és una demos­tració molt gran que la fruita seca, en quan­ti­tats mode­ra­des –un gra­pa­det al dia–, no engreixa.

No ho sabem exac­ta­ment, però hi ha diver­ses teo­ries. Alguns estu­dis diuen que el greix de la fruita seca està encap­su­lat, de tal manera que no podem dige­rir-lo ni absor­bir-lo tot. També s’explica perquè, en men­jar fruita seca aug­men­tes la ter­mogènesi i gas­tes part de l’ener­gia inge­rida. Però el més impor­tant és l’efecte que té el con­sum de fruita seca i saci­e­tat. La gent es pensa que totes les calo­ries són iguals i les compta per saber si s’engrei­xarà o no, i això és bas­tant ridícul, perquè no totes les calo­ries són iguals. A mitja tarda em puc men­jar 200 calo­ries en forma de bas­to­nets de pa o en forma de fruita seca Les calo­ries seran les matei­xes, però el pa farà que tin­gui un pic d’insu­lina molt gran i el sucre bai­xarà una mica més de la situ­ació prèvia a abans de men­jar-me el pa, amb la qual cosa tor­naré a tenir gana. Amb la fruita seca el pic de glu­cosa és molt més pla i no hi ha pujada ni bai­xada i, per tant, no tens tanta gana després de men­jar-ne. Això demos­tra que no és qüestió de quan­ti­tat de calo­ries, sinó de com men­ges aques­tes calo­ries. A més, la fruita seca té un índex glucèmic molt baix, i això també és una pos­si­ble expli­cació de per què no engrei­xen com altres snacks.

La vita­mina D sem­pre s’ha asso­ciat a la pre­venció de l’oste­o­po­rosi, però en els dar­rers anys hem vist que també és impor­tant per a la pre­venció de les malal­ties car­di­o­vas­cu­lars, per a la pre­venció de la dia­be­tis i també d’alguns tipus de càncer. Ara els científics ens hem cen­trat en aquests altres efec­tes bene­fi­ci­o­sos, i hem vist que aque­lles per­so­nes que inge­rei­xen menys vita­mina D, tenen més risc de par­tir càncer colo­rec­tal en com­pa­ració amb aque­lles que n’inge­rei­xen quan­ti­tats nor­mals. En un altre estudi també hem vist que les per­so­nes que tenen en sang bai­xos nivells de vita­mina D tenen més risc de desen­vo­lu­par aquest tipus de càncer.

La vita­mina D és lipo­so­lu­ble i no s’eli­mina fàcil­ment. Si en prens massa, pots tenir-ne una into­xi­cació amb con­seqüències dolen­tes, per tant els suple­ments no estan reco­ma­nats sense pres­cripció mèdica. Les deficiències d’aquesta vita­mina es donen més en països on no hi ha gaire sol, i també hem vist que mol­tes vega­des en tenen dèficit per­so­nes amb obe­si­tat o dia­be­tis i també mol­tes per­so­nes grans. La reco­ma­nació per a la població nor­mal és que pren­guin el sol sense excés si no tenen pro­ble­mes der­ma­tològics i que facin una ali­men­tació vari­ada. Les llets infan­tils ja tenen un suple­ment de vita­mina D.

Diver­sos estu­dis demos­tren que durant el con­fi­na­ment la gent es va ali­men­tar pit­jor: es feien més pis­co­la­bis, es pre­nia més alco­hol... És molt evi­dent que el con­fi­na­ment no ens ha anat bé per al nos­tre estil de vida, ni pel que fa a l’acti­vi­tat física ni a la manera de men­jar. Cada vegada hi ha més evidència que l’ali­men­tació i l’estil de vida són impor­tants per a la nos­tra salut i, sobre­tot en nivells soci­o­cul­tu­rals alts, la gent es cuida. I dic això perquè hi ha diferències soci­als grans en la manera de men­jar i de fer acti­vi­tat física. En funció d’on vius, de l’edu­cació que tens o dels recur­sos econòmics, et com­por­tes d’una manera i, en gene­ral, la gent de nivell soci­o­cul­tu­ral més baix s’ali­menta pit­jor i fa menys acti­vi­tat física.

El pri­mer que explico als estu­di­ants de medi­cina és que s’han de saber dife­ren­ciar les fonts d’infor­mació científica de les no científiques, perquè de vega­des sem­bla que el veí de dalt sap més de nutrició que jo, que fa qua­tre dècades que inves­tigo sobre aquest tema! El con­su­mi­dor fa més cas i dona més cre­di­bi­li­tat a notícies sen­sa­ci­o­na­lis­tes, al que es diu a les xar­xes soci­als o a la tele­visió, que no pas al que eme­ten els científics. Com que tot­hom menja, tot­hom entén de nutrició. Jo, amb els anys que fa que m’hi dedico, com més en sé, més dub­tes tinc, però he de veure mol­tes coses i mol­tes sentències que es fan sense sen­tit. Que la gent faci cas de les notícies que donen els científics i que no es facin reco­ma­na­ci­ons sense basar-se en la ciència.

Vagi a veure el meu Ins­ta­gram i com­pari’l amb els segui­dors que tenen segons qui­nes per­so­nes que fan reco­ma­na­ci­ons. Ells viuen d’això i jo em dedico a la ciència i no a les xar­xes soci­als. Hi ha de tot, però molts d’aquests influ­en­cers tenen con­trac­tes amb la indústria ali­mentària i sen­ten­cien coses sense ciència, que influ­en­cien moltíssim. I és una pena.

Estem en el moment de la història de la huma­ni­tat en què men­gen de manera més segura, perquè tenim legis­lació sobre 50.000 coses del que hi ha als ali­ments, però con­ti­nuem morint-nos per culpa d’ali­men­tar-nos mala­ment, perquè el pro­blema és que no men­gem el que hauríem de men­jar. Les morts per addi­tius o tòxics rela­ci­o­nats amb l’ali­men­tació són poquíssi­mes en com­pa­ració amb el fet de no cui­dar la nos­tra ali­men­tació. Men­gem massa carn i pro­ces­sats, i això com­porta excés de sal i de grei­xos satu­rats –espe­ci­al­ment d’ori­gen ani­mal–; i bevem massa begu­des ensu­cra­des i pre­nem massa calo­ries i massa sucre. En canvi, inge­rim poca ver­dura, poca fruita, poca fibra i pocs cere­als inte­grals. I del que ens morim és més d’aquesta mala ali­men­tació que no pas per fac­tors de segu­re­tat ali­mentària. Som massa carnívors i hauríem de ser més herbívors, però alerta perquè cada vegada hi ha més pro­duc­tes vege­tals alta­ment pro­ces­sats amb molta sal i molts addi­tius, i això no és bene­ficiós per a la nos­tra salut.

Seguir la dieta medi­terrània és molt fàcil: molta fruita i ver­dura, lle­gums com a mínim tres cops a la set­mana, oli d’oliva tant per ama­nir com per fre­gir i cui­nar, com menys carn millor –i la que es mengi que sigui blanca–, peix i pro­duc­tes del mar amb mode­ració, làctics tipus iogurt –i com menys pro­ces­sats, millor–, fins a 30 grams de fruita seca cada dia, cere­als (pa, arròs i pasta) inte­grals sense refi­nar i pocs pro­ces­sats i begu­des ensu­cra­des.

Amb mode­ració, si en prens. Com a espe­ci­a­lis­tes en salut pública no el podem reco­ma­nar, però si no tens malal­ties que ho con­train­di­quin, se’n pot pren­dre amb mode­ració (una uni­tat les dones i dues els homes). Si no en prens, no tindràs més bene­fi­cis incor­po­rant-lo a la dieta.

La indústria ens diu que no hi ha ali­ments bons i ali­ments dolents per defen­sar els seus pro­duc­tes, i amb això hi estic d’acord. No pots dir que un ali­ment en con­cret sigui dolent, sem­pre depèn de la quan­ti­tat que en men­ges. Una beguda ensu­crada és dolenta? Si en prens de manera oca­si­o­nal, no serà mai dolenta, però si en prens en excés, sí. Quina és la reco­ma­nació? Pren­dre’n el mínim pos­si­ble. Jo no puc reco­ma­nar uns pro­duc­tes quan hi ha un per­cen­tatge impor­tant de la soci­e­tat que els està pre­nent en excés. Ara, si faig una dieta salu­da­ble i de tant en tant em prenc una beguda ensu­crada, o un pastís o un bon per­nil de Jabugo... no puc dir que allò pun­tual sigui dolent per a la meva salut.