El Consell per la República va elegir el diumenge 14 de novembre la regidora de la CUP a Arenys de Mar (Maresme) Ona Curto Graupera (Arenys de Mar, 1988) com a primera presidenta de la seva Assemblea de Representants. Un organisme en què només 40 dels 121 representants són persones amb càrrecs institucionals i que està format per un setanta per cent de dones. Un cop constituïda la mesa, aquest organisme haurà d’aprovar el seu propi reglament de funcionament, un esdeveniment que encara no té data tot i que s’ha establert un termini màxim de dos mesos i que fa que, previsiblement, s’aprovi en un plenari a mitjan del mes de gener. El reglament establirà l’elecció i la investidura del nou president del Consell per la República, que serà escollit en un altre ple de l’assemblea.
Vostè és una persona amb experiència política en el món local. Què li pot aportar aquesta experiència a l’hora d’exercir el nou càrrec?
Quan vaig sortir escollida, cosa que no esperava, i vaig pujar a la taula per ocupar el meu lloc i començar a aprovar les comissions, vaig comprovar que l’experiència municipal, sobretot d’estar als plens, de donar els torns de paraula i gestionar l’assemblea, no em venia de nou. Això en un aspecte diguem-ne tècnic. En l’aspecte polític, el que puc aportar –sense deixar de tenir en compte que l’assemblea és molt sobirana i la que decidirà– és l’endreça dels temes i els aspectes a tractar.
Vostè milita a la CUP o en alguns dels partits i entitats que en formen part?
Jo només soc militant de la CUP i crec que això és un punt a favor, perquè de vegades a la CUP hi ha moltes veus i moltes entitats i, en aquest sentit, personalment en tant que només soc militant de la CUP tinc més neutralitat entre totes les veus.
La seva elecció demostra que el Consell per la República no és un vedat de Junts per Catalunya?
Exacte. És que per això hi vam anar. Hi som primer perquè ens creiem aquest projecte, perquè creiem que hi podem aportar coses, aprendre i ser útils, i també creiem en la seva transversalitat. Llàstima que en el camp dels electes, potser sí que ens faltaria més representació transversal, però en el camp ciutadà, dels adherits, la transversalitat hi és. Tothom que s’hi ha sentit cridat, s’hi ha apuntat, i hi ha moltíssims perfils: polítics, gent apartidista, gent d’àmbits molt diferents. Ha quedat clar que el Consell no és la guingueta de Junts.
Quin ha de ser el paper del Consell en la política interior catalana?
El nostre paper és crear república. Generar les accions polítiques que preparin la societat per definir aquesta república i culminar tot el llegat i el mandat de l’1 d’octubre. Fer tot allò que no vam poder fer al seu moment perquè va quedar estroncat i que ara ens pertoca tirar endavant per poder arribar a la independència.
Al Consell per la República actualment hi ha 101.000 inscrits. No troba que són pocs?
Són pocs en comparació amb el nombre de persones que hi havia en les grans manifestacions per la independència organitzades per l’ANC i els partits.
I també són pocs en comparació amb el volum actual de l’electorat independentista.
És cert. Però són molts si ho comparem amb el nombre d’afiliats que tenen, per exemple, els partits polítics. Ara ens toca donar-lo més a conèixer i donar confiança a la gent. Entenc que en un primer moment no ha estat així, perquè actualment a l’ambient es palpa molta frustració, desconfiança per tot el que ha passat en l’àmbit polític, amb el 155, la repressió, unes noves eleccions, tot el que hem viscut. La ciutadania està tocada, i amagant-ho es fa un flac favor. Ens toca començar a rodar, fer accions concretes, que es vegi que tenim autoritat i demanar molta confiança perquè ara mateix és l’única eina i estratègia útil que està ben definida i que marca i traça un bon camí cap a la República.
A més de l’assemblea de representants, quin paper juguen els consells locals, en aquesta tasca de difusió i expansió?
Als consells locals parles a la gent de tu a tu, i si pots empatitzar i veus que el teu veí hi és, tu també t’hi pots involucrar. Una mica com el que va fer l’ANC al seu moment, però en el nostre cas estem parlant d’un ens amb caràcter institucional, d’un nivell polític gran. Potser això provoca vertigen a alguns, però no per això han de deixar de ser-hi. Hi ha de ser tothom, hi ha de cabre tothom.
El Consell per la República, tot i que els inscrits són fonamentalment de la Catalunya interior, funciona bàsicament des de l’exili. Quin paper té la lluita a l’exili en tot el procés?
L’exili és un actiu polític de visibilització d’una situació en què uns polítics elegits democràticament ens han estat robats, per dir-ho alt i clar, ens els han segrestat, com diu la Clara Ponsatí. Els exiliats poden fer molt feina que aquí no podem fer a causa de la repressió.
Quin impacte pot tenir la tensió entre els partits independentistes a Catalunya en les relacions internes al Consell per la República? Les tensions entre Esquerra, Junts i la CUP, com es poden traduir en l’àmbit del Consell?
En aquest aspecte, hi ha una feina paral·lela que s’està fent, on hi ha convidats aquests partits, a més d’Òmnium i l’ANC, i s’estan traçant unes estratègies i unes trobades per tal que tothom se senti còmode al Consell al marge de les tensions externes que hi pugui haver entre aquests actors.
En paral·lel, al Consell per la República hi ha una iniciativa que és el Debat Constituent, liderat d’alguna manera per Lluís Llach, que justament prepara un acte multitudinari al Palau Sant Jordi. Aquestes dues iniciatives han d’acabar confluint? Són vies paral·leles?
Són eines diferents però crec que es poden complementar. El Debat Constituent el que suposo que acabarà fent és una proposta de constitució de la República. Ara mateix és més paral·lel que no pas confluent. Suposo que quan s’esculli el president del Consell per la República totes aquestes eines i aquests punts de trobada s’acostaran i s’integraran en comissions de treball.
En la seva fitxa de presentació a les eleccions a l’Assemblea de Representants, vostè va escriure que actualment es viu una situació d’hores baixes. Creu que això es pot revertir a curt termini?
No tenim cap altre remei. Hem de donar confiança a la gent i, per tant, és una cosa que hem de treballar tant sí com no.
