Entrevista

TERESA NANDÍN

PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PERSONES AMB ALTA SENSIBILITAT (ACPAS)

“Tenir alta sensibilitat és un tret, no un trastorn”

La sigla PAS s’utilitza per identificar les persones amb alta sensibilitat. Són persones que no tenen cap trastorn ni cap malaltia, simplement s’identifiquen amb un tret específic de la personalitat al qual sembla que ara s’està parant més atenció. Teresa Nandín ens explica què significa ser una persona amb alta sensibilitat

NEUTRE
“No som ni víctimes ni àngels. Ser PAS no és excusa de res, és un tret neutre que té avantatges i desavantatges”
UN TRET EVOLUTIU
“S’han fet diversos estudis que indiquen que en la majoria de les espècies superiors hi ha individus amb diferents nivells de reacció als estímuls, amb diferents nivells de sensibilitat”
Donar una ullada a les xar­xes soci­als per­met veure que al vol­tant del con­cepte PAS hi ha força con­fusió. Alguns diuen que par­lar d’alta sen­si­bi­li­tat és una nova moda i altres fins i tot ho bar­re­gen amb temes espi­ri­tu­als o esotèrics. Per tant, comen­cen pel prin­cipi: què és exac­ta­ment una per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat? És un tras­torn?
No, no exis­teix el tras­torn PAS. L’alta sen­si­bi­li­tat és un tret de la per­sona, no un tras­torn. En con­cret estem par­lant d’alta sen­si­bi­li­tat en el pro­ces­sa­ment sen­so­rial. El con­cepte PAS és cor­res­pon, sim­ple­ment, amb la sigla de “per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat”. No té sen­tit dir “tinc PAS”, en tot cas has de dir que ets una per­sona amb un tret carac­terístic de la per­so­na­li­tat, un tret dife­ren­cial.
És a dir, un tret específic?
De la mateixa manera que no tot­hom neix amb el mateix tem­pe­ra­ment, no tot­hom té la mateixa sen­si­bi­li­tat. Se sap que l’alta sen­si­bi­li­tat té un com­po­nent genètic, hi ha una part here­tada, però també és un tret que es va modu­lant al llarg de la vida. S’expressa més o menys en funció de les cir­cumstàncies, de l’entorn i de l’acom­pa­nya­ment, espe­ci­al­ment durant la infància, que ja sabem que és un moment molt impor­tant en tots els àmbits.
Què implica, a la pràctica, tenir alta sen­si­bi­li­tat?
Una per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat té un sis­tema nerviós que capta més estímuls de l’entorn en gene­ral, és com una esponja que ho absor­beix tot. La qüestió impor­tant és el pro­ces­sa­ment d’aquests estímuls a través del sis­tema nerviós cen­tral: s’ha com­pro­vat que és més com­plex que en altres per­so­nes. Podem con­cre­tar-ho una mica més: els meus sen­tits cap­ten un estímul i el cer­vell el pro­cessa i reac­ci­ona. Per exem­ple, es posa en alerta si detecta un estímul que pot ser perillós. Un altre exem­ple: si baixa la tem­pe­ra­tura, jo noto fred i tanco la fines­tra. Les reac­ci­ons poden ser físiques (tenir fred i tan­car la fines­tra), però també emo­ci­o­nals (enfa­dar-me perquè tinc fred). Les PAS reac­ci­o­nen més inten­sa­ment als estímuls que la resta.
Per tant, l’entorn les con­di­ci­ona més que als altres?
En defi­ni­tiva, és una qüestió d’inten­si­tat: les PAS són més per­me­a­bles al seu entorn i, com a con­seqüència, més reac­ti­ves. Però que quedi clar que no estic par­lant de caràcter reac­tiu ni de tem­pe­ra­ment. És sim­ple­ment una reacció més intensa als estímuls, com també passa en el món ani­mal. S’han fet diver­sos estu­dis que indi­quen que en la majo­ria de les espècies supe­ri­ors hi ha indi­vi­dus amb dife­rents nivells de reacció als estímuls. Un dels inves­ti­ga­dors en aquest camp, el psicòleg britànic Mic­hael Plu­ess, con­si­dera que entre els humans hi ha tres nivells de sus­cep­ti­bi­li­tat a l’entorn: alta, mit­jana i baixa, i atri­bu­eix un per­cen­tatge del 30% per a cadas­cuna d’elles.
Això implica que un terç de les per­so­nes és alta­ment sen­si­ble?
Bé, ja sabem que això dels per­cen­tat­ges és rela­tiu. La inves­ti­ga­dora Elaine Aron diu que són un 20%, però en qual­se­vol cas queda clar que l’alta sen­si­bi­li­tat és un tret mino­ri­tari en el con­junt de la població, i això és impor­tant i s’ha de tenir en compte. I aquest tret també té una expli­cació evo­lu­tiva.
En quin sen­tit?
Els Aron, Elaine i el seu marit Art­hur, van tro­bar una pos­si­ble expli­cació a l’existència dels éssers alta­ment sen­si­bles. Posem com a exem­ple un grup de cavalls. Segur que hi tro­ba­rem ani­mals sense alta sen­si­bi­li­tat que seran els líders, els que sem­pre tiren enda­vant i llui­ten per ser els pri­mers. Però després també n’hi haurà alguns, més per­cep­tius, que es pre­o­cu­pa­ran perquè tota la ban­dada vagi junta, i que quan hi ha un perill, com la presència d’un depre­da­dor o un foc, el cap­ta­ran abans perquè tenen els sen­tits més agu­dit­zats i dona­ran l’alarma a la resta. La con­vivència d’aquests dos tipus d’indi­vi­dus fa que sigui pos­si­ble la super­vivència de l’espècie. En el gènere humà també podem dir que és posi­tiu que hi hagi dos tipus de per­so­nes amb for­ta­le­ses dife­rents. La diver­si­tat és molt posi­tiva i els dife­rents per­fils són com­ple­men­ta­ris i neces­sa­ris.
Com es pot deter­mi­nar si algú és una per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat?
Elaine Aron defi­neix l’alta sen­si­bi­li­tat entorn a qua­tre carac­terísti­ques bàsiques, encara que totes qua­tre estan, d’alguna manera, inte­gra­des. Una és el pro­ces­sa­ment pro­fund, que porta a apro­fun­dir molt en les coses. Les PAS donen mol­tes vol­tes a allò que els passa, pri­mer pen­sen i després actuen. Tenen més ele­vat el sis­tema d’inhi­bició del com­por­ta­ment. Són per­so­nes amb un sen­tit molt ètic de la vida, i això de vega­des les con­di­ci­ona molt, la gent les pot con­si­de­rar estra­nyes perquè fan anar molt el cap. Una segona carac­terística és que poden cap­tar molts de mati­sos, que poden ser sen­so­ri­als, físics o de qual­se­vol altra classe. És més fàcil que tin­guin la pell més sen­si­ble, que els sur­tin al·lèrgies...
Això sem­bla gene­ra­lit­zar molt...
Acla­reixo que estem par­lant de tendències, evi­dent­ment hi ha tot un món de diferències i vari­e­tats, el tret de l’alta sen­si­bi­li­tat con­viu amb molts altres trets i en molts cos­sos dife­rents, per tant, no és una situ­ació homogènia per a tot­hom. Però en gene­ral es pot dir que les PAS tenen els sen­tits molt agu­dit­zats. És un tret que està asso­ciat a molts artis­tes. Però no només això, les per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat també cap­ten mati­sos d’infor­mació en gene­ral. És molt típic que arri­bin a un lloc i s’ado­nin de seguida que alguna cosa ha can­viat. Són molt bons fent que un ambi­ent sigui còmode i aco­lli­dor, donen molta importància a sen­tir-se còmodes. També detec­ten els mati­sos emo­ci­o­nals, i això ens con­necta amb la ter­cera carac­terística.
L’emo­ci­o­na­li­tat?
Sí, i també l’empa­tia. Si tu cap­tes més mati­sos envers les altres per­so­nes i, a més, ets una per­sona emo­ci­o­nal, serà més fàcil que con­nec­tis amb les emo­ci­ons dels altres. Aquest tret con­cret pot­ser és el que s’entén soci­al­ment com a per­sona sen­si­ble. Però s’ha de fer l’acla­ri­ment que ser emo­ci­o­nal no vol dir tenir un mal con­trol de les emo­ci­ons. Pot­ser sí que a una PAS ado­les­cent li pot cos­tar una mica més con­tro­lar les seves emo­ci­ons, però hi ha molts PAS madurs que saben ges­ti­o­nar-les. No tenen explo­si­ons emo­ci­o­nals ni es pas­sen el dia plo­rant. Ara bé, l’emo­ci­o­na­li­tat sem­pre hi serà, i com totes aques­tes carac­terísti­ques té una part d’avan­tatge i una part de des­a­van­tatge. Per a una PAS pot­ser és com­pli­cat, per exem­ple, ges­ti­o­nar un dol i tre­ba­llar al mateix temps. Però, en canvi, segu­ra­ment gau­dirà molt més d’un con­cert o de la natura, i tindrà més faci­li­tat per con­nec­tar amb un amic o amiga.
M’ha par­lat de qua­tre carac­terísti­ques. De moment, hem vist la pro­fun­di­tat, el fet de cap­tar molts mati­sos i l’emo­ci­o­na­li­tat. Quina queda?
La satu­ració. Aquesta quarta carac­terística és una mica el taló d’Aquil·les: si tens un sis­tema nerviós que ho capta tot, et sobre­sa­tu­raràs amb més faci­li­tat. I aquest és un dels objec­tius de la nos­tra asso­ci­ació: cons­ci­en­ciar les PAS sobre la con­veniència d’una bona auto­cura. Saber que tens aquest tret i des­co­brir quin estil de vida et convé. Pre­ve­nir que no vis­quis amb el teu sis­tema nerviós sobre­sa­tu­rat tot el temps, per evi­tar gene­rar ansi­e­tat, esgo­ta­ment i blo­queig. Això, una vegada més, depèn també de la vida que tin­guis, de l’entorn i la criança. No és el mateix una per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat que vis­qui als Piri­neus en un lloc tran­quil, amb una feina artística i amb una família que enten­gui la seva sen­si­bi­li­tat, que una per­sona que vis­qui a Bar­ce­lona i tre­ba­lli en una gran empresa, amb nivells ele­vats d’estrès i amb pressió fami­liar. Evi­dent­ment, el segon estarà més estres­sat, i més si és PAS.
Si l’alta sen­si­bi­li­tat no és cap tras­torn, com es diagnos­tica?
L’alta sen­si­bi­li­tat és com qual­se­vol altre tret de la per­so­na­li­tat, com ser molt obser­va­dor o com ser molt curiós o intro­ver­tit. Per tant, no reque­reix cap diagnòstic ni trac­ta­ment. Hi ha per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat que no han tin­gut cap pro­blema durant la seva vida. De fet, el fet de ser una PAS també implica un poten­cial. Per exem­ple, en un entorn labo­ral ade­quat, les PAS poden ser les que refle­xi­o­nen, les que tenen una visió de con­junt del pro­jecte, les que tenen més clar cap a on han d’anar les coses. L’empa­tia també és posi­tiva, i la part cre­a­tiva, també. Hi ha mol­tes per­so­nes que intuïtiva­ment han adap­tat la seva vida a la seva per­so­na­li­tat, perquè saben què els va bé i què els va mala­ment. Però també hi ha per­so­nes que pot­ser ho viuen amb més angoixa, que no saben exac­ta­ment què els passa, i que quan des­co­brei­xen que són PAS s’ado­nen que pot­ser no estan por­tant la vida que és més ade­quada per a elles.
Per a les PAS és impor­tant veure que hi ha altra gent com ells? Per això es va crear l’asso­ci­ació?
L’asso­ci­ació es va for­mar de manera espontània a través d’un grup de Face­book, l’any 2013. Vam començar a fer tro­ba­des i vam veure que venia molta gent. Tots els actes s’omplien. I cada vegada més i més gent ens pre­gun­tava coses i ens escri­via dema­nant infor­mació. Vam veure que hi havia molt d’interès social i que calia donar-hi una res­posta. El nos­tre crei­xe­ment ha estat una mica orgànic, en mol­tes face­tes, i ara veiem que hem de fer un procés de recon­versió interna. A les xar­xes soci­als tenim més de 5.000 segui­dors i hem deci­dit que cal fer difusió de l’asso­ci­ació i també cam­pa­nyes de cap­tació de socis. Ens tro­bem que som poquets socis, però que les nos­tres acti­vi­tats sem­pre s’omplen.
Quin tipus d’acti­vi­tats orga­nit­zeu?
Fem acti­vi­tats set­ma­nals a Bar­ce­lona i ara ja comen­cem a tenir implan­tació arreu del ter­ri­tori: també a Tar­ra­gona, a Girona, al Penedès i al Vallès. I el nos­tre objec­tiu és ser pre­sents a tot el ter­ri­tori. Fem tro­ba­des d’escolta mútua entre per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat per posar en comú experiències, tenim el grup específic d’homes, també n’hem tin­gut d’ado­les­cents, que ara volem repren­dre, tenim un grup de lec­tura... Diri­gits con­cre­ta­ment a PAS fem tallers que ofe­rei­xen eines emo­ci­o­nals, de comu­ni­cació, de gestió de l’estrès... I tri­mes­tral­ment també fem un col·loqui obert a tot­hom, par­lant sobre l’alta sen­si­bi­li­tat en dife­rents camps. De moment, n’hem fet sobre PAS i el món labo­ral, l’edu­ca­tiu, el sani­tari i el món de la cre­a­ti­vi­tat. El que volem dei­xar clar és que les PAS no som ni vícti­mes ni àngels. En alguna ocasió ens tro­bem gent que quan des­co­breix aquest tret l’ide­a­litza, i tam­poc cal. S’ha de fer un enfo­ca­ment en posi­tiu, però això no vol dir que les PAS siguin super­heroïnes. Pot pas­sar que una per­sona amb aquest tret que hagi patit molt en la infan­tesa s’hagi creat mol­tes cui­ras­ses i s’hagi tor­nat una per­sona ven­ja­tiva. La con­dició humana és diversa, i per això insis­tim molt en un enfo­ca­ment posi­tiu i cons­truc­tiu, que la per­sona es cone­gui i reco­ne­gui, però res més enllà.
I la pandèmia, com afecta les per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat?
Depèn de l’estat de madu­resa emo­ci­o­nal de cada per­sona. Hi ha gent PAS que va que­dar encan­tada del con­fi­na­ment: menys soroll a la ciu­tat, menys pres­ses, poder estar a casa... En canvi, altres per­so­nes ho van viure molt angoi­xa­des, pen­sant contínua­ment en el pati­ment dels altres. Vam orga­nit­zar mol­tes acti­vi­tats en línia pre­ci­sa­ment per això, per insis­tir que el pati­ment dels altres no ens havia de fer aug­men­tar el nos­tre propi pati­ment i pas­sar-ho encara pit­jor. Pre­ci­sa­ment un dels objec­tius de l’asso­ci­ació de cara als socis és l’auto­co­nei­xe­ment: des­co­brir com soc, que és aquest tret i quin estil de vida m’ani­ria millor. Quan algú sap que és PAS rea­va­lua la seva pròpia història, sovint des de la infan­tesa.
Des­co­brir que ets una per­sona amb alta sen­si­bi­li­tat és alli­be­ra­dor?
És molt fàcil veure les parts nega­ti­ves, però quan des­co­brei­xes que tens aquest tret pots pen­sar en la part posi­tiva. Com a asso­ci­ació també fem d’inte­gra­dors soci­als, posem en con­tacte gent que és PAS. I això ens porta un altre cop al tema que som mino­ria. No els passa a totes les per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat, però n’hi ha mol­tes que se sen­ten estra­nyes, que se sen­ten dife­rents. Un exem­ple típic és el d’una jove­neta més madura, que no s’interessa per coses super­fi­ci­als, que és més refle­xiva... És molt habi­tual i molt bonic quan una per­sona ve a les nos­tres tro­ba­des i comença a par­lar, i la resta anem fent que sí amb el cap, perquè veiem que hi tenim trets en comú, mal­grat les diferències. N’hi ha mol­tes, de diferències, però també hi ha experiències comu­nes, difi­cul­tats, avan­tat­ges... Per exem­ple, en la part cre­a­tiva, tenim un grup en què la gent envia imat­ges de totes les coses que fa, i és sor­pre­nent la quan­ti­tat de talent que hi veiem. Aquesta és una manera de donar valor al fet de ser una PAS. L’altre ves­sant de l’asso­ci­ació seria per a la soci­e­tat en gene­ral, donar visi­bi­li­tat a aquest tret que no és gaire cone­gut. I de vega­des, quan no es coneix, genera este­re­o­tips que no es cor­res­po­nen amb la rea­li­tat.
Pre­ci­sa­ment hi ha qui con­si­dera l’alta sen­si­bi­li­tat una nova moda, o una nova eti­queta que en rea­li­tat no és necessària...
Sí, i també exis­teix un altre risc: que algú con­si­deri que per tenir l’eti­queta de PAS mereix ser trac­tat de manera dife­rent. I no és el cas, en abso­lut. Ser una PAS no és excusa de res, és un tret neu­tre que té avan­tat­ges i des­a­van­tat­ges. Les per­so­nes amb alta sen­si­bi­li­tat som com qual­se­vol altra per­sona, l’única cosa que fem és posar-nos en comú, perquè sim­ple­ment ens ajuda a veure que no som dife­rents ni estranys. En tots aquests anys hem vist mol­tes per­so­nes que quan comen­cen a bus­car infor­mació sobre l’alta sen­si­bi­li­tat és perquè es tro­ben en un moment com­pli­cat de la seva vida. Però quan comen­cen a assu­mir aquest tret, comen­cen a flo­rir... Publi­quen un lli­bre, mun­ten una empresa... En defi­ni­tiva fan una apor­tació a la soci­e­tat.
Què passa amb els nens? És impor­tant iden­ti­fi­car aquest tret quan són petits?
Sí, jo diria que un terç de les peti­ci­ons d’infor­mació que ens arri­ben són de pares, de vega­des pre­o­cu­pats en excés. Ens diuen que cre­uen que el seu fill té alta sen­si­bi­li­tat i ens pre­gun­ten si l’han de por­tar a un espe­ci­a­lista. I no cal, a no ser que hi hagi algun altre pro­blema. L’única cosa que cal és un acom­pa­nya­ment empàtic i afectuós des de la família. De fet, recordo un estudi que es va fer als Estats Units amb nens i ado­les­cents amb alta sen­si­bi­li­tat i sense, inves­ti­gant com havia estat la seva infància, si havien tin­gut una criança feliç o si havien tin­gut una família deses­truc­tu­rada i amb pro­ble­mes. En el cas dels infants i ado­les­cents amb alta sen­si­bi­li­tat, això els afec­tava de manera més intensa, tant en el sen­tit posi­tiu com en el nega­tiu. Les PAS que havien tin­gut una infància dolenta tenien més pro­ble­mes que la resta amb una infància també dolenta. I els que havien tin­gut una infància bona eren més bri­llants que els que també havien tin­gut una infància bona però no eren PAS. Per això és molt impor­tant l’acom­pa­nya­ment. De fet, és impor­tant per a qual­se­vol infant, però en els que són PAS s’ha de tenir en compte que són molt més recep­tius. La situ­ació més com­pli­cada és quan una cri­a­tura té alta sen­si­bi­li­tat i cap dels seus pro­ge­ni­tors en té. I en el cas dels nens encara pit­jor: allò de dir “va, no siguis plo­ra­mi­ques”. Per sort la soci­e­tat està començant a can­viar, però els este­re­o­tips de gènere, pen­sar que els nens no poden plo­rar, encara poden fer molt de mal.
També s’ha de tenir en compte a l’escola?
S’ha vist que l’alta sen­si­bi­li­tat sol coin­ci­dir amb la intro­versió. Es cal­cula que un 70% de les PAS són intro­ver­ti­des. Nor­mal­ment, els mes­tres, amb la seva experiència, ja detec­ten qui­nes cri­a­tu­res són més sen­si­bles, i només s’ha de tenir en compte coses com que, per exem­ple, por­ta­ran pit­jor els can­vis en les ruti­nes que la resta. O si es mor la mas­cota de la classe ho pro­ces­sa­ran pit­jor... Però no és que neces­si­tin cap atenció per­so­na­lit­zada ni res sem­blant, sim­ple­ment que se’ls enten­gui.

RECERCA I DIVULGACIÓ

El tret de l’altra sensibilitat és força desconegut, se’n va començar a parlar en els anys noranta. El matrimoni nord-americà format per la psicòloga Elaine Aron i el seu marit, Arthur, van ser els primers a remarcar la seva importància i van crear un equip de recerca que ha dut a terme diverses investigacions. “Ja sabem que quan la ciència estudia algun tema, aquest sol trigar a ser de domini popular: hi ha la recerca inicial; després arriba a l’àmbit acadèmic; els especialistes l’estudien i finalment se’n fa divulgació i arriba a la societat”, indica Teresa Nandín. Aquest procés que solia durar anys s’ha anat escurçant a mesura que la informació va més ràpid, i això s’ha pogut veure clarament amb la pandèmia, quan hem anat coneixent els avenços científics mentre s’anaven fent. “En el cas de les PAS es pot dir que la recerca i la divulgació han anat gairebé en paral·lel, per això de vegades hi ha molta confusió”, afegeix la presidenta de l’ACPAS, que recomana a les persones interessades informar-se a través de plataformes serioses. “Hi ha molta difusió incorrecta sobre l’alta sensibilitat a les xarxes socials: persones que ho barregen amb coses com l’esoterisme o l’espiritualitat de la nova era... i no té res a veure. O que ofereixen la seva visió particular, feta a mida, i poden crear molta confusió al respecte”, conclou.

El tret de l’altra sensibilitat és força desconegut, se’n va començar a parlar en els anys noranta. El matrimoni nord-americà format per la psicòloga Elaine Aron i el seu marit, Arthur, van ser els primers a remarcar la seva importància i van crear un equip de recerca que ha dut a terme diverses investigacions. “Ja sabem que quan la ciència estudia algun tema, aquest sol trigar a ser de domini popular: hi ha la recerca inicial; després arriba a l’àmbit acadèmic; els especialistes l’estudien i finalment se’n fa divulgació i arriba a la societat”, indica Teresa Nandín. Aquest procés que solia durar anys s’ha anat escurçant a mesura que la informació va més ràpid, i això s’ha pogut veure clarament amb la pandèmia, quan hem anat coneixent els avenços científics mentre s’anaven fent. “En el cas de les PAS es pot dir que la recerca i la divulgació han anat gairebé en paral·lel, per això de vegades hi ha molta confusió”, afegeix la presidenta de l’ACPAS, que recomana a les persones interessades informar-se a través de plataformes serioses. “Hi ha molta difusió incorrecta sobre l’alta sensibilitat a les xarxes socials: persones que ho barregen amb coses com l’esoterisme o l’espiritualitat de la nova era... i no té res a veure. O que ofereixen la seva visió particular, feta a mida, i poden crear molta confusió al respecte”, conclou.

SENTIR QUE NO S’ENCAIXA

Teresa Nandín explica que algunes persones amb alta sensibilitat noten que no encaixen bé. “La societat marca uns ideals que solen ser els de la majoria, i els éssers humans tenim la tendència de voler-nos semblar a la resta. Molt sovint les PAS noten que no encaixen”, diu. Per això des de l’associació que presideix s’emfatitza molt que cada persona ha de trobar el seu propi ideal, el seu propi referent. “Potser no serà el polític de torn, que tendeix a ser competitiu i autoritari, però sí un filòsof o un líder espiritual. Els referents que funcionen per a la majoria no solen inspirar les PAS, i en el cas dels homes encara ho tenen una mica més complicat, perquè la societat els exigeix que siguin líders i competitius, quan en realitat són més col·laboratius”, assegura. Per saber si una persona té alta sensibilitat existeixen tests d’autoidentificació. “N’hi ha diversos de validats, que fem arribar a les persones que ens els demanen. Però sobretot s’ha de tenir en compte que una PAS ha de reunir les quatre característiques que són clau: profunditat, captació de matisos, emocionalitat i moments de saturació. Una persona pot ser empàtica, però no tenir els altres trets, i no serà PAS. Pot ser profunda i captar matisos, però no saturar-se fàcilment, i tampoc serà PAS. És importat que coincideixin les quatre característiques, encara que sigui en diferents graus d’intensitat”, afirma.

Teresa Nandín explica que algunes persones amb alta sensibilitat noten que no encaixen bé. “La societat marca uns ideals que solen ser els de la majoria, i els éssers humans tenim la tendència de voler-nos semblar a la resta. Molt sovint les PAS noten que no encaixen”, diu. Per això des de l’associació que presideix s’emfatitza molt que cada persona ha de trobar el seu propi ideal, el seu propi referent. “Potser no serà el polític de torn, que tendeix a ser competitiu i autoritari, però sí un filòsof o un líder espiritual. Els referents que funcionen per a la majoria no solen inspirar les PAS, i en el cas dels homes encara ho tenen una mica més complicat, perquè la societat els exigeix que siguin líders i competitius, quan en realitat són més col·laboratius”, assegura. Per saber si una persona té alta sensibilitat existeixen tests d’autoidentificació. “N’hi ha diversos de validats, que fem arribar a les persones que ens els demanen. Però sobretot s’ha de tenir en compte que una PAS ha de reunir les quatre característiques que són clau: profunditat, captació de matisos, emocionalitat i moments de saturació. Una persona pot ser empàtica, però no tenir els altres trets, i no serà PAS. Pot ser profunda i captar matisos, però no saturar-se fàcilment, i tampoc serà PAS. És importat que coincideixin les quatre característiques, encara que sigui en diferents graus d’intensitat”, afirma.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.