Entrevista

TERESA NANDÍN

PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PERSONES AMB ALTA SENSIBILITAT (ACPAS)

“Tenir alta sensibilitat és un tret, no un trastorn”

La sigla PAS s’utilitza per identificar les persones amb alta sensibilitat. Són persones que no tenen cap trastorn ni cap malaltia, simplement s’identifiquen amb un tret específic de la personalitat al qual sembla que ara s’està parant més atenció. Teresa Nandín ens explica què significa ser una persona amb alta sensibilitat

NEUTRE
“No som ni víctimes ni àngels. Ser PAS no és excusa de res, és un tret neutre que té avantatges i desavantatges”
UN TRET EVOLUTIU
“S’han fet diversos estudis que indiquen que en la majoria de les espècies superiors hi ha individus amb diferents nivells de reacció als estímuls, amb diferents nivells de sensibilitat”
Donar una ullada a les xarxes socials permet veure que al voltant del concepte PAS hi ha força confusió. Alguns diuen que parlar d’alta sensibilitat és una nova moda i altres fins i tot ho barregen amb temes espirituals o esotèrics. Per tant, comencen pel principi: què és exactament una persona amb alta sensibilitat? És un trastorn?
No, no existeix el trastorn PAS. L’alta sensibilitat és un tret de la persona, no un trastorn. En concret estem parlant d’alta sensibilitat en el processament sensorial. El concepte PAS és correspon, simplement, amb la sigla de “persona amb alta sensibilitat”. No té sentit dir “tinc PAS”, en tot cas has de dir que ets una persona amb un tret característic de la personalitat, un tret diferencial.
És a dir, un tret específic?
De la mateixa manera que no tothom neix amb el mateix temperament, no tothom té la mateixa sensibilitat. Se sap que l’alta sensibilitat té un component genètic, hi ha una part heretada, però també és un tret que es va modulant al llarg de la vida. S’expressa més o menys en funció de les circumstàncies, de l’entorn i de l’acompanyament, especialment durant la infància, que ja sabem que és un moment molt important en tots els àmbits.
Què implica, a la pràctica, tenir alta sensibilitat?
Una persona amb alta sensibilitat té un sistema nerviós que capta més estímuls de l’entorn en general, és com una esponja que ho absorbeix tot. La qüestió important és el processament d’aquests estímuls a través del sistema nerviós central: s’ha comprovat que és més complex que en altres persones. Podem concretar-ho una mica més: els meus sentits capten un estímul i el cervell el processa i reacciona. Per exemple, es posa en alerta si detecta un estímul que pot ser perillós. Un altre exemple: si baixa la temperatura, jo noto fred i tanco la finestra. Les reaccions poden ser físiques (tenir fred i tancar la finestra), però també emocionals (enfadar-me perquè tinc fred). Les PAS reaccionen més intensament als estímuls que la resta.
Per tant, l’entorn les condiciona més que als altres?
En definitiva, és una qüestió d’intensitat: les PAS són més permeables al seu entorn i, com a conseqüència, més reactives. Però que quedi clar que no estic parlant de caràcter reactiu ni de temperament. És simplement una reacció més intensa als estímuls, com també passa en el món animal. S’han fet diversos estudis que indiquen que en la majoria de les espècies superiors hi ha individus amb diferents nivells de reacció als estímuls. Un dels investigadors en aquest camp, el psicòleg britànic Michael Pluess, considera que entre els humans hi ha tres nivells de susceptibilitat a l’entorn: alta, mitjana i baixa, i atribueix un percentatge del 30% per a cadascuna d’elles.
Això implica que un terç de les persones és altament sensible?
Bé, ja sabem que això dels percentatges és relatiu. La investigadora Elaine Aron diu que són un 20%, però en qualsevol cas queda clar que l’alta sensibilitat és un tret minoritari en el conjunt de la població, i això és important i s’ha de tenir en compte. I aquest tret també té una explicació evolutiva.
En quin sentit?
Els Aron, Elaine i el seu marit Arthur, van trobar una possible explicació a l’existència dels éssers altament sensibles. Posem com a exemple un grup de cavalls. Segur que hi trobarem animals sense alta sensibilitat que seran els líders, els que sempre tiren endavant i lluiten per ser els primers. Però després també n’hi haurà alguns, més perceptius, que es preocuparan perquè tota la bandada vagi junta, i que quan hi ha un perill, com la presència d’un depredador o un foc, el captaran abans perquè tenen els sentits més aguditzats i donaran l’alarma a la resta. La convivència d’aquests dos tipus d’individus fa que sigui possible la supervivència de l’espècie. En el gènere humà també podem dir que és positiu que hi hagi dos tipus de persones amb fortaleses diferents. La diversitat és molt positiva i els diferents perfils són complementaris i necessaris.
Com es pot determinar si algú és una persona amb alta sensibilitat?
Elaine Aron defineix l’alta sensibilitat entorn a quatre característiques bàsiques, encara que totes quatre estan, d’alguna manera, integrades. Una és el processament profund, que porta a aprofundir molt en les coses. Les PAS donen moltes voltes a allò que els passa, primer pensen i després actuen. Tenen més elevat el sistema d’inhibició del comportament. Són persones amb un sentit molt ètic de la vida, i això de vegades les condiciona molt, la gent les pot considerar estranyes perquè fan anar molt el cap. Una segona característica és que poden captar molts de matisos, que poden ser sensorials, físics o de qualsevol altra classe. És més fàcil que tinguin la pell més sensible, que els surtin al·lèrgies...
Això sembla generalitzar molt...
Aclareixo que estem parlant de tendències, evidentment hi ha tot un món de diferències i varietats, el tret de l’alta sensibilitat conviu amb molts altres trets i en molts cossos diferents, per tant, no és una situació homogènia per a tothom. Però en general es pot dir que les PAS tenen els sentits molt aguditzats. És un tret que està associat a molts artistes. Però no només això, les persones amb alta sensibilitat també capten matisos d’informació en general. És molt típic que arribin a un lloc i s’adonin de seguida que alguna cosa ha canviat. Són molt bons fent que un ambient sigui còmode i acollidor, donen molta importància a sentir-se còmodes. També detecten els matisos emocionals, i això ens connecta amb la tercera característica.
L’emocionalitat?
Sí, i també l’empatia. Si tu captes més matisos envers les altres persones i, a més, ets una persona emocional, serà més fàcil que connectis amb les emocions dels altres. Aquest tret concret potser és el que s’entén socialment com a persona sensible. Però s’ha de fer l’aclariment que ser emocional no vol dir tenir un mal control de les emocions. Potser sí que a una PAS adolescent li pot costar una mica més controlar les seves emocions, però hi ha molts PAS madurs que saben gestionar-les. No tenen explosions emocionals ni es passen el dia plorant. Ara bé, l’emocionalitat sempre hi serà, i com totes aquestes característiques té una part d’avantatge i una part de desavantatge. Per a una PAS potser és complicat, per exemple, gestionar un dol i treballar al mateix temps. Però, en canvi, segurament gaudirà molt més d’un concert o de la natura, i tindrà més facilitat per connectar amb un amic o amiga.
M’ha parlat de quatre característiques. De moment, hem vist la profunditat, el fet de captar molts matisos i l’emocionalitat. Quina queda?
La saturació. Aquesta quarta característica és una mica el taló d’Aquil·les: si tens un sistema nerviós que ho capta tot, et sobresaturaràs amb més facilitat. I aquest és un dels objectius de la nostra associació: conscienciar les PAS sobre la conveniència d’una bona autocura. Saber que tens aquest tret i descobrir quin estil de vida et convé. Prevenir que no visquis amb el teu sistema nerviós sobresaturat tot el temps, per evitar generar ansietat, esgotament i bloqueig. Això, una vegada més, depèn també de la vida que tinguis, de l’entorn i la criança. No és el mateix una persona amb alta sensibilitat que visqui als Pirineus en un lloc tranquil, amb una feina artística i amb una família que entengui la seva sensibilitat, que una persona que visqui a Barcelona i treballi en una gran empresa, amb nivells elevats d’estrès i amb pressió familiar. Evidentment, el segon estarà més estressat, i més si és PAS.
Si l’alta sensibilitat no és cap trastorn, com es diagnostica?
L’alta sensibilitat és com qualsevol altre tret de la personalitat, com ser molt observador o com ser molt curiós o introvertit. Per tant, no requereix cap diagnòstic ni tractament. Hi ha persones amb alta sensibilitat que no han tingut cap problema durant la seva vida. De fet, el fet de ser una PAS també implica un potencial. Per exemple, en un entorn laboral adequat, les PAS poden ser les que reflexionen, les que tenen una visió de conjunt del projecte, les que tenen més clar cap a on han d’anar les coses. L’empatia també és positiva, i la part creativa, també. Hi ha moltes persones que intuïtivament han adaptat la seva vida a la seva personalitat, perquè saben què els va bé i què els va malament. Però també hi ha persones que potser ho viuen amb més angoixa, que no saben exactament què els passa, i que quan descobreixen que són PAS s’adonen que potser no estan portant la vida que és més adequada per a elles.
Per a les PAS és important veure que hi ha altra gent com ells? Per això es va crear l’associació?
L’associació es va formar de manera espontània a través d’un grup de Facebook, l’any 2013. Vam començar a fer trobades i vam veure que venia molta gent. Tots els actes s’omplien. I cada vegada més i més gent ens preguntava coses i ens escrivia demanant informació. Vam veure que hi havia molt d’interès social i que calia donar-hi una resposta. El nostre creixement ha estat una mica orgànic, en moltes facetes, i ara veiem que hem de fer un procés de reconversió interna. A les xarxes socials tenim més de 5.000 seguidors i hem decidit que cal fer difusió de l’associació i també campanyes de captació de socis. Ens trobem que som poquets socis, però que les nostres activitats sempre s’omplen.
Quin tipus d’activitats organitzeu?
Fem activitats setmanals a Barcelona i ara ja comencem a tenir implantació arreu del territori: també a Tarragona, a Girona, al Penedès i al Vallès. I el nostre objectiu és ser presents a tot el territori. Fem trobades d’escolta mútua entre persones amb alta sensibilitat per posar en comú experiències, tenim el grup específic d’homes, també n’hem tingut d’adolescents, que ara volem reprendre, tenim un grup de lectura... Dirigits concretament a PAS fem tallers que ofereixen eines emocionals, de comunicació, de gestió de l’estrès... I trimestralment també fem un col·loqui obert a tothom, parlant sobre l’alta sensibilitat en diferents camps. De moment, n’hem fet sobre PAS i el món laboral, l’educatiu, el sanitari i el món de la creativitat. El que volem deixar clar és que les PAS no som ni víctimes ni àngels. En alguna ocasió ens trobem gent que quan descobreix aquest tret l’idealitza, i tampoc cal. S’ha de fer un enfocament en positiu, però això no vol dir que les PAS siguin superheroïnes. Pot passar que una persona amb aquest tret que hagi patit molt en la infantesa s’hagi creat moltes cuirasses i s’hagi tornat una persona venjativa. La condició humana és diversa, i per això insistim molt en un enfocament positiu i constructiu, que la persona es conegui i reconegui, però res més enllà.
I la pandèmia, com afecta les persones amb alta sensibilitat?
Depèn de l’estat de maduresa emocional de cada persona. Hi ha gent PAS que va quedar encantada del confinament: menys soroll a la ciutat, menys presses, poder estar a casa... En canvi, altres persones ho van viure molt angoixades, pensant contínuament en el patiment dels altres. Vam organitzar moltes activitats en línia precisament per això, per insistir que el patiment dels altres no ens havia de fer augmentar el nostre propi patiment i passar-ho encara pitjor. Precisament un dels objectius de l’associació de cara als socis és l’autoconeixement: descobrir com soc, que és aquest tret i quin estil de vida m’aniria millor. Quan algú sap que és PAS reavalua la seva pròpia història, sovint des de la infantesa.
Descobrir que ets una persona amb alta sensibilitat és alliberador?
És molt fàcil veure les parts negatives, però quan descobreixes que tens aquest tret pots pensar en la part positiva. Com a associació també fem d’integradors socials, posem en contacte gent que és PAS. I això ens porta un altre cop al tema que som minoria. No els passa a totes les persones amb alta sensibilitat, però n’hi ha moltes que se senten estranyes, que se senten diferents. Un exemple típic és el d’una joveneta més madura, que no s’interessa per coses superficials, que és més reflexiva... És molt habitual i molt bonic quan una persona ve a les nostres trobades i comença a parlar, i la resta anem fent que sí amb el cap, perquè veiem que hi tenim trets en comú, malgrat les diferències. N’hi ha moltes, de diferències, però també hi ha experiències comunes, dificultats, avantatges... Per exemple, en la part creativa, tenim un grup en què la gent envia imatges de totes les coses que fa, i és sorprenent la quantitat de talent que hi veiem. Aquesta és una manera de donar valor al fet de ser una PAS. L’altre vessant de l’associació seria per a la societat en general, donar visibilitat a aquest tret que no és gaire conegut. I de vegades, quan no es coneix, genera estereotips que no es corresponen amb la realitat.
Precisament hi ha qui considera l’alta sensibilitat una nova moda, o una nova etiqueta que en realitat no és necessària...
Sí, i també existeix un altre risc: que algú consideri que per tenir l’etiqueta de PAS mereix ser tractat de manera diferent. I no és el cas, en absolut. Ser una PAS no és excusa de res, és un tret neutre que té avantatges i desavantatges. Les persones amb alta sensibilitat som com qualsevol altra persona, l’única cosa que fem és posar-nos en comú, perquè simplement ens ajuda a veure que no som diferents ni estranys. En tots aquests anys hem vist moltes persones que quan comencen a buscar informació sobre l’alta sensibilitat és perquè es troben en un moment complicat de la seva vida. Però quan comencen a assumir aquest tret, comencen a florir... Publiquen un llibre, munten una empresa... En definitiva fan una aportació a la societat.
Què passa amb els nens? És important identificar aquest tret quan són petits?
Sí, jo diria que un terç de les peticions d’informació que ens arriben són de pares, de vegades preocupats en excés. Ens diuen que creuen que el seu fill té alta sensibilitat i ens pregunten si l’han de portar a un especialista. I no cal, a no ser que hi hagi algun altre problema. L’única cosa que cal és un acompanyament empàtic i afectuós des de la família. De fet, recordo un estudi que es va fer als Estats Units amb nens i adolescents amb alta sensibilitat i sense, investigant com havia estat la seva infància, si havien tingut una criança feliç o si havien tingut una família desestructurada i amb problemes. En el cas dels infants i adolescents amb alta sensibilitat, això els afectava de manera més intensa, tant en el sentit positiu com en el negatiu. Les PAS que havien tingut una infància dolenta tenien més problemes que la resta amb una infància també dolenta. I els que havien tingut una infància bona eren més brillants que els que també havien tingut una infància bona però no eren PAS. Per això és molt important l’acompanyament. De fet, és important per a qualsevol infant, però en els que són PAS s’ha de tenir en compte que són molt més receptius. La situació més complicada és quan una criatura té alta sensibilitat i cap dels seus progenitors en té. I en el cas dels nens encara pitjor: allò de dir “va, no siguis ploramiques”. Per sort la societat està començant a canviar, però els estereotips de gènere, pensar que els nens no poden plorar, encara poden fer molt de mal.
També s’ha de tenir en compte a l’escola?
S’ha vist que l’alta sensibilitat sol coincidir amb la introversió. Es calcula que un 70% de les PAS són introvertides. Normalment, els mestres, amb la seva experiència, ja detecten quines criatures són més sensibles, i només s’ha de tenir en compte coses com que, per exemple, portaran pitjor els canvis en les rutines que la resta. O si es mor la mascota de la classe ho processaran pitjor... Però no és que necessitin cap atenció personalitzada ni res semblant, simplement que se’ls entengui.

RECERCA I DIVULGACIÓ

El tret de l’altra sensibilitat és força desconegut, se’n va començar a parlar en els anys noranta. El matrimoni nord-americà format per la psicòloga Elaine Aron i el seu marit, Arthur, van ser els primers a remarcar la seva importància i van crear un equip de recerca que ha dut a terme diverses investigacions. “Ja sabem que quan la ciència estudia algun tema, aquest sol trigar a ser de domini popular: hi ha la recerca inicial; després arriba a l’àmbit acadèmic; els especialistes l’estudien i finalment se’n fa divulgació i arriba a la societat”, indica Teresa Nandín. Aquest procés que solia durar anys s’ha anat escurçant a mesura que la informació va més ràpid, i això s’ha pogut veure clarament amb la pandèmia, quan hem anat coneixent els avenços científics mentre s’anaven fent. “En el cas de les PAS es pot dir que la recerca i la divulgació han anat gairebé en paral·lel, per això de vegades hi ha molta confusió”, afegeix la presidenta de l’ACPAS, que recomana a les persones interessades informar-se a través de plataformes serioses. “Hi ha molta difusió incorrecta sobre l’alta sensibilitat a les xarxes socials: persones que ho barregen amb coses com l’esoterisme o l’espiritualitat de la nova era... i no té res a veure. O que ofereixen la seva visió particular, feta a mida, i poden crear molta confusió al respecte”, conclou.

El tret de l’altra sensibilitat és força desconegut, se’n va començar a parlar en els anys noranta. El matrimoni nord-americà format per la psicòloga Elaine Aron i el seu marit, Arthur, van ser els primers a remarcar la seva importància i van crear un equip de recerca que ha dut a terme diverses investigacions. “Ja sabem que quan la ciència estudia algun tema, aquest sol trigar a ser de domini popular: hi ha la recerca inicial; després arriba a l’àmbit acadèmic; els especialistes l’estudien i finalment se’n fa divulgació i arriba a la societat”, indica Teresa Nandín. Aquest procés que solia durar anys s’ha anat escurçant a mesura que la informació va més ràpid, i això s’ha pogut veure clarament amb la pandèmia, quan hem anat coneixent els avenços científics mentre s’anaven fent. “En el cas de les PAS es pot dir que la recerca i la divulgació han anat gairebé en paral·lel, per això de vegades hi ha molta confusió”, afegeix la presidenta de l’ACPAS, que recomana a les persones interessades informar-se a través de plataformes serioses. “Hi ha molta difusió incorrecta sobre l’alta sensibilitat a les xarxes socials: persones que ho barregen amb coses com l’esoterisme o l’espiritualitat de la nova era... i no té res a veure. O que ofereixen la seva visió particular, feta a mida, i poden crear molta confusió al respecte”, conclou.

SENTIR QUE NO S’ENCAIXA

Teresa Nandín explica que algunes persones amb alta sensibilitat noten que no encaixen bé. “La societat marca uns ideals que solen ser els de la majoria, i els éssers humans tenim la tendència de voler-nos semblar a la resta. Molt sovint les PAS noten que no encaixen”, diu. Per això des de l’associació que presideix s’emfatitza molt que cada persona ha de trobar el seu propi ideal, el seu propi referent. “Potser no serà el polític de torn, que tendeix a ser competitiu i autoritari, però sí un filòsof o un líder espiritual. Els referents que funcionen per a la majoria no solen inspirar les PAS, i en el cas dels homes encara ho tenen una mica més complicat, perquè la societat els exigeix que siguin líders i competitius, quan en realitat són més col·laboratius”, assegura. Per saber si una persona té alta sensibilitat existeixen tests d’autoidentificació. “N’hi ha diversos de validats, que fem arribar a les persones que ens els demanen. Però sobretot s’ha de tenir en compte que una PAS ha de reunir les quatre característiques que són clau: profunditat, captació de matisos, emocionalitat i moments de saturació. Una persona pot ser empàtica, però no tenir els altres trets, i no serà PAS. Pot ser profunda i captar matisos, però no saturar-se fàcilment, i tampoc serà PAS. És importat que coincideixin les quatre característiques, encara que sigui en diferents graus d’intensitat”, afirma.

Teresa Nandín explica que algunes persones amb alta sensibilitat noten que no encaixen bé. “La societat marca uns ideals que solen ser els de la majoria, i els éssers humans tenim la tendència de voler-nos semblar a la resta. Molt sovint les PAS noten que no encaixen”, diu. Per això des de l’associació que presideix s’emfatitza molt que cada persona ha de trobar el seu propi ideal, el seu propi referent. “Potser no serà el polític de torn, que tendeix a ser competitiu i autoritari, però sí un filòsof o un líder espiritual. Els referents que funcionen per a la majoria no solen inspirar les PAS, i en el cas dels homes encara ho tenen una mica més complicat, perquè la societat els exigeix que siguin líders i competitius, quan en realitat són més col·laboratius”, assegura. Per saber si una persona té alta sensibilitat existeixen tests d’autoidentificació. “N’hi ha diversos de validats, que fem arribar a les persones que ens els demanen. Però sobretot s’ha de tenir en compte que una PAS ha de reunir les quatre característiques que són clau: profunditat, captació de matisos, emocionalitat i moments de saturació. Una persona pot ser empàtica, però no tenir els altres trets, i no serà PAS. Pot ser profunda i captar matisos, però no saturar-se fàcilment, i tampoc serà PAS. És importat que coincideixin les quatre característiques, encara que sigui en diferents graus d’intensitat”, afirma.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor