No sé si farem mai més vida normal. És la pregunta que em faig.

És que no sabia ben bé quin paper feia l’OMS fins que ha passat aquesta pandèmia. No tenia tan clar que era un club de socis, on cadascú paga la seva quota. Em pensava que era un organisme mundial que vetllava per la salut pública global i que els països li feien cas, però ja hem vist que no és així. Trump en va sortir, Biden hi ha volgut tornar a entrar... i em fa la sensació que aquí, a Occident, cada país es creu que se salvarà sol de tot això. I això passa també amb el canvi climàtic i amb allò que afecta tot el planeta. La gent es vol salvar individualment, i això és impossible. El meu pessimisme ve d’aquí, veig molt d’egoisme nacionalista i no pinta bé.

Diria que la gent no és conscient que no som immortals, i que igual que hi ha una pandèmia, un dia pot caure un meteorit. Estem acostumats, sobretot les societats que tenim de tot, a exigir respostes molt ràpides i solucions senzilles a problemes que són molt greus. Com que ara l’amenaça és un virus, molta gent va creure que tindria una solució fàcil, que un virus de seguida el tindríem controlat, i és evident que no és tan senzill. I tots plegats volem col·laborar poc i exigim molt.

Hauria de tenir poder per prendre determinades decisions.

Si tots plegats no haguéssim sigut tan reticents a dur mascareta, el virus no s’hauria escampat com ho ha fet. Mira si és senzilla la solució, i ningú no ho ha dit així de clar. Estic molt decebut amb la gestió que s’ha fet. La que s’ha fet bé ha estat la gestió sanitària, no s’ha deixat d’atendre ningú, i les vacunes s’han gestionat relativament bé. El que no s’ha fet bé és la feina de comunicació. No s’ha explicat què és un virus, les formes de contagi, de prevenció... I si no parles clar i dius que un virus respiratori entra pel nas i la boca… no s’entén per què cal dur mascareta. Això, des del principi hauria estat bàsic. I quan es va dir que al carrer la mascareta no era obligatòria, la meitat de la gent ja se l’havia tret. I això que a l’Estat espanyol la gent és força més disciplinada que en altres països, probablement per reminiscències del franquisme i d’haver estat sotmesos sempre a ordres. Això, vulgues que no, ho portem als gens.

Fixi’s què ha passat al Japó, a la Xina i en altres països asiàtics, on la mascareta era d’ús habitual abans de la pandèmia. Allà hi ha hagut molta menys incidència. I aquí molta gent la porta perquè és una cosa imposada, no perquè siguin conscients de per què serveix i per què és bàsic dur-la.

La veritat no sé per què va trigar tant. Hi ha moltes hipòtesis, i una té a veure amb el fet que no hi ha havia prou mascaretes per a tothom. Però es va demostrar que en podíem fer de casolanes, que podíem resoldre el problema d’aquesta manera. Em temo que no volien reconèixer que les necessitàvem perquè hi havia problemes d’estoc, i això hauria generat moltes queixes. El problema és que no ha sortit ningú a explicar de manera didàctica a la televisió com cal protegir-se, com es contagia un virus… És que tot plegat recorda molt al futbol, on tothom és entrenador. No s’ha fet pedagogia, s’ha fet molta política i s’han llançat els trastos els uns als altres però, de pedagogia, poca.

Ara és evident que aquest virus anirà mutant, però també ens anirem immunitzant, potser el virus no desapareixerà, però segurament es convertirà en una mena de grip. La peça clau, el que em preocupa més i amb molta diferència ara mateix, és l’origen, saber d’on va sortir. Només hi ha dos possibles orígens: l’accidental i el natural. Sembla que es dona més credibilitat a la teoria de la transmissió natural a partir d’un ratpenat, perquè s’ha localitzat aquest coronavirus als ratpenats. Però aquest animal necessita un hoste intermedi per arribar als humans, i l’hoste no ha aparegut, cosa que és preocupant. Em preocuparia molt menys que hagués estat un accident de laboratori, també n’hi ha hagut a Txernòbil o a Fukushima, i entenc que des d’aleshores s’han pres més precaucions. Ara bé, si l’origen és natural la dimensió del problema és més gran, perquè qui diu que d’aquí a un mes, un any o quan sigui no tindrem una altra pandèmia provocada per un nou virus quan encara ens estem vacunant d’aquest? Si això no s’investiga a fons i no estem preparats per al que pugui venir, les conseqüències seran catastròfiques. De tots els interrogants que hi ha sobre la malaltia, que n’hi ha molts, per a mi, com a científic, el més preocupant és que no se’n coneix l’origen. És clar que el virus el tenim aquí i que hem de combatre la pandèmia, però l’origen importa, i molt, des del punt de vista de salut pública i prevenció. No és el mateix que el virus s’hagi escapat per un accident de laboratori, i ara no vull pensar que això s’hagi fet expressament, perquè d’accidents n’hi ha, jo tota la vida que treballo al laboratori i hi ha accidents. Però si s’ha originat de manera natural, cal trobar quin és l’hoste intermedi i cal que la Unió Europea dediqui diners a investigar-ho. I falta també més investigació per saber quines malalties prèvies o quin estatus sanitari previ et predisposa que la covid et pugui afectar de manera més severa, perquè tota aquesta gent hauria de ser prioritària pel que fa a la prevenció.

Tenim molt poca informació. Soc editor en cap de la revista científica Enviromental Research, una revista amb molta difusió dins la comunitat científica internacional, i vaig decidir fer un especial sobre l’origen de la covid-19 i ha estat un fracàs pel que fa al nombre d’articles rebuts. I no n’he rebut cap de la Xina, la qual cosa és molt mal senyal, perquè els xinesos són els que en tenen més informació, i és probable que si va ser un accident no ho vulguin reconèixer. Tinc una col·lega xinesa que quan vaig fer la proposta de l’especial em va escriure ofesa pel títol que havia triat per a l’especial: Origen del SARS-CoV-2: natural o de laboratori? Em va comentar que li semblava una distorsió i que així s’apuntava a la hipòtesi del laboratori. Però és que només hi ha dues opcions! Per les queixes vam canviar el títol a Evidències científiques de l’origen del SARS-CoV-2. Això ja exemplifica la dificultat que hi haurà per saber-ne l’origen.

Admetíem articles fins a finals d’octubre i hem decidit prorrogar-ho dos mesos més. Confiava que poguessin arribar al voltant d’uns vint-i-cinc articles i no crec que arribem més enllà dels vuit o nou.

Una mica de tot, però són només hipòtesis, perquè les dades les tenen els xinesos, i si no hi ha cap article xinès, ja et fa témer que serà difícil saber-ne gaire cosa. Aquest, el de l’origen, per a mi és un punt crític d’aquesta pandèmia, perquè és el que ens pot ajudar a preparar-nos per a situacions futures.

Un altre tema és el de la vacunació. Es comença a plantejar que les vacunes potser no seran tan efectives com s’esperava. Bé, no és una sorpresa, les de ARNm són vacunes de nou disseny, que no tenen a veure amb les vacunes que s’utilitzaven habitualment amb virus atenuats, i ara es veu que tenen una vida efectiva més curta que del que es pensava. És evident que això no ho podíem saber. Però el que no entenc és per què no s’ha informat la gent que tenim un sistema immunològic que es pot potenciar. Sap com es pot potenciar?

És això, la gent no ho sap com podem ajudar el nostre sistema immunològic i se l’hauria d’informar, perquè no és complicat. Es pot potenciar amb exercici físic una mica intens, cadascú segons les seves possibilitats; amb una disminució dels hàbits tòxics en general –estrès, tabac, etc.– i també amb una dieta específica que es pot complementar, o no, amb suplements minerals. Per al sistema immunològic és bàsic el zinc, el ferro, el seleni –i en menor mesura el coure– i les vitamines A,C i D. Això és bàsic, i vol dir una dieta rica en cítrics, verdures, vegetals, i probiòtics (els iogurts, per exemple). I de tot això, no se n’ha parlat. Si potenciem amb l’alimentació i els hàbits el nostre sistema immunològic i tenim cura de portar la mascareta, podem ajudar a fer més potent el nostre organisme. Les vacunes ens ajuden davant la infecció, però no ens potencien el nostre sistema immunològic. Amb un exemple s’entén millor: si estàs molts dies sempre asseguda, quan vulguis córrer les cames et faran mal, no estaràs preparada. És així de senzill. No he vist cap immunòleg que ens expliqui tot això. És evident que no és la solució definitiva, però ens ajuda a prevenir.

És fàcil, i si es vol s’hi pot afegir un suplement mineral. No cal cap dieta estranya ni especial.

Les dades que ens ofereixen són un altre tema important. Entenc que als ciutadans no els preocupi res més que si la xifra puja o baixa, s’entén, però com a científic em preocupen les dades, perquè no són les que necessitem per treballar. Ens diuen, per exemple, que la setmana passada hi va haver 5.000 casos positius i que la següent han estat 10.000, s’han doblat, però no ens expliquen d’on surten les xifres. És important saber quantes proves s’han fet i quantes han sortit positives en cada cas, la xifra per si sola no ens dona prou informació, si no ens donen percentatges en realitat no saps si pugen o baixen. I el mateix val pel que fa als ingressats a les UCI, les defuncions… És important saber si els pacients tenien altres patologies o no, i aquestes dades no les tenim.

Les hem demanat, però dubto fins i tot de si les tenen. Poso en dubte les dades perquè no sé com les recullen. És evident que tenen unes dades, les que us donen als periodistes, i les que utilitzen per comparar-se entre països, comunitats autònomes… Però per poder fer una investigació seriosa en necessitem unes altres.

Exactament, la tendència. Però científicament no n’hi ha prou per poder valorar tot els elements. Entenc que la gestió de tot plegat és molt complexa, no en dubto, però en alguns aspectes s’haurien de corregir coses, i les dades són importants. No hem tingut bons comunicadors.

Si des del primer dia s’hagués fet una bona comunicació, d’entrada s’hauria començat per explicar què és un virus: que no és un organisme viu, que es poden prendre precaucions per reduir-ne la transmissió, que la mascareta és important… I amb el tema de les vacunes, que cal dir que són molt importants i estan ajudant molt, s’hauria d’haver explicat que no ho resoldrien tot. A mesura que van sorgint les coses, cal anar explicant-les de manera didàctica. Es van transmetent normes i normes, més que explicacions, i al final es va perdent la confiança. És com això de les onades, que van numerant: la cinquena, la sisena… són totes la mateixa! Senzillament el virus no ha desaparegut. Cal tenir cura en les coses. A títol anecdòtic, ens trobem amb polítics, president del govern espanyol inclòs, que ja comencen anomenant malament la malaltia i parlen “del covid”, en masculí, quan estem parlant d’una malaltia (femení) [en castellà, es recomana l’ús del femení tot i que la RAE ha acceptat la fórmula masculina]. Si no saben ni utilitzar l’article correcte quina confiança poden generar.

Doncs no, perquè no tenim fons. Estem esperant que la UE ofereixi alguna convocatòria. Han destinat diners per a la investigació de tractaments, però res més. La nostra hipòtesi és que una sèrie de contaminants ambientals, i en especial les partícules materials (PM), podrien actuar com una mena de tramvies o autobusos per al virus, i quan tu inhales aquestes partícules estaries inhalant també els virus que s’hi hauria adherit. De moment només és una hipòtesi. Ara bé, hi ha molts estudis arreu del món, dels quals he fet una revisió recentment, que demostren una correlació positiva entre la severitat i la mortalitat de la covid-19 en zones més contaminades. Això està demostrat: a més contaminació industrial els efectes de la covid-19 són més severs i hi ha més mortalitat i més ingressos a l’UCI. Un d’aquests estudis de referència és el que ha dut a terme l’ISGlobal de Barcelona. El que falta per saber és si la contaminació, a través de les partícules materials, afavoreix o no una major transmissió. Això encara és un interrogant. Per tant, no sabem si aquesta major severitat dels efectes del SARS-CoV-2 en zones més contaminades és conseqüència del fet que el sistema respiratori dels habitants d’aquestes zones està més estressat o bé perquè la contaminació afavoreix una major transmissió, o bé per les dues causes alhora, que també seria possible.

Podria incrementar la transmissió. Si puges dalt d’un vehicle que et transporta pots anar més lluny. Hi ha indicis que pot ser així, però encara no ho hem pogut demostrar.