“Si la covid fos un error de laboratori estaria més tranquil”

No sé si farem mai més vida nor­mal. És la pre­gunta que em faig.

És que no sabia ben bé quin paper feia l’OMS fins que ha pas­sat aquesta pandèmia. No tenia tan clar que era un club de socis, on cadascú paga la seva quota. Em pen­sava que era un orga­nisme mun­dial que vet­llava per la salut pública glo­bal i que els països li feien cas, però ja hem vist que no és així. Trump en va sor­tir, Biden hi ha vol­gut tor­nar a entrar... i em fa la sen­sació que aquí, a Occi­dent, cada país es creu que se sal­varà sol de tot això. I això passa també amb el canvi climàtic i amb allò que afecta tot el pla­neta. La gent es vol sal­var indi­vi­du­al­ment, i això és impos­si­ble. El meu pes­si­misme ve d’aquí, veig molt d’ego­isme naci­o­na­lista i no pinta bé.

Diria que la gent no és cons­ci­ent que no som immor­tals, i que igual que hi ha una pandèmia, un dia pot caure un mete­o­rit. Estem acos­tu­mats, sobre­tot les soci­e­tats que tenim de tot, a exi­gir res­pos­tes molt ràpides i solu­ci­ons sen­zi­lles a pro­ble­mes que són molt greus. Com que ara l’amenaça és un virus, molta gent va creure que tin­dria una solució fàcil, que un virus de seguida el tindríem con­tro­lat, i és evi­dent que no és tan sen­zill. I tots ple­gats volem col·labo­rar poc i exi­gim molt.

Hau­ria de tenir poder per pren­dre deter­mi­na­des deci­si­ons.

Si tots ple­gats no haguéssim sigut tan reti­cents a dur mas­ca­reta, el virus no s’hau­ria escam­pat com ho ha fet. Mira si és sen­zi­lla la solució, i ningú no ho ha dit així de clar. Estic molt dece­but amb la gestió que s’ha fet. La que s’ha fet bé ha estat la gestió sanitària, no s’ha dei­xat d’aten­dre ningú, i les vacu­nes s’han ges­ti­o­nat rela­ti­va­ment bé. El que no s’ha fet bé és la feina de comu­ni­cació. No s’ha expli­cat què és un virus, les for­mes de con­tagi, de pre­venció... I si no par­les clar i dius que un virus res­pi­ra­tori entra pel nas i la boca… no s’entén per què cal dur mas­ca­reta. Això, des del prin­cipi hau­ria estat bàsic. I quan es va dir que al car­rer la mas­ca­reta no era obli­gatòria, la mei­tat de la gent ja se l’havia tret. I això que a l’Estat espa­nyol la gent és força més dis­ci­pli­nada que en altres països, pro­ba­ble­ment per remi­niscències del fran­quisme i d’haver estat sot­me­sos sem­pre a ordres. Això, vul­gues que no, ho por­tem als gens.

Fixi’s què ha pas­sat al Japó, a la Xina i en altres països asiàtics, on la mas­ca­reta era d’ús habi­tual abans de la pandèmia. Allà hi ha hagut molta menys incidència. I aquí molta gent la porta perquè és una cosa impo­sada, no perquè siguin cons­ci­ents de per què ser­veix i per què és bàsic dur-la.

La veri­tat no sé per què va tri­gar tant. Hi ha mol­tes hipòtesis, i una té a veure amb el fet que no hi ha havia prou mas­ca­re­tes per a tot­hom. Però es va demos­trar que en podíem fer de caso­la­nes, que podíem resol­dre el pro­blema d’aquesta manera. Em temo que no volien reconèixer que les neces­sitàvem perquè hi havia pro­ble­mes d’estoc, i això hau­ria gene­rat mol­tes quei­xes. El pro­blema és que no ha sor­tit ningú a expli­car de manera didàctica a la tele­visió com cal pro­te­gir-se, com es con­ta­gia un virus… És que tot ple­gat recorda molt al fut­bol, on tot­hom és entre­na­dor. No s’ha fet peda­go­gia, s’ha fet molta política i s’han llançat els tras­tos els uns als altres però, de peda­go­gia, poca.

Ara és evi­dent que aquest virus anirà mutant, però també ens ani­rem immu­nit­zant, pot­ser el virus no des­a­pa­rei­xerà, però segu­ra­ment es con­ver­tirà en una mena de grip. La peça clau, el que em pre­o­cupa més i amb molta diferència ara mateix, és l’ori­gen, saber d’on va sor­tir. Només hi ha dos pos­si­bles orígens: l’acci­den­tal i el natu­ral. Sem­bla que es dona més cre­di­bi­li­tat a la teo­ria de la trans­missió natu­ral a par­tir d’un rat­pe­nat, perquè s’ha loca­lit­zat aquest coro­na­vi­rus als rat­pe­nats. Però aquest ani­mal neces­sita un hoste inter­medi per arri­bar als humans, i l’hoste no ha apa­re­gut, cosa que és pre­o­cu­pant. Em pre­o­cu­pa­ria molt menys que hagués estat un acci­dent de labo­ra­tori, també n’hi ha hagut a Txernòbil o a Fukus­hima, i entenc que des d’ales­ho­res s’han pres més pre­cau­ci­ons. Ara bé, si l’ori­gen és natu­ral la dimensió del pro­blema és més gran, perquè qui diu que d’aquí a un mes, un any o quan sigui no tin­drem una altra pandèmia pro­vo­cada per un nou virus quan encara ens estem vacu­nant d’aquest? Si això no s’inves­tiga a fons i no estem pre­pa­rats per al que pugui venir, les con­seqüències seran catastròfiques. De tots els inter­ro­gants que hi ha sobre la malal­tia, que n’hi ha molts, per a mi, com a científic, el més pre­o­cu­pant és que no se’n coneix l’ori­gen. És clar que el virus el tenim aquí i que hem de com­ba­tre la pandèmia, però l’ori­gen importa, i molt, des del punt de vista de salut pública i pre­venció. No és el mateix que el virus s’hagi esca­pat per un acci­dent de labo­ra­tori, i ara no vull pen­sar que això s’hagi fet expres­sa­ment, perquè d’acci­dents n’hi ha, jo tota la vida que tre­ba­llo al labo­ra­tori i hi ha acci­dents. Però si s’ha ori­gi­nat de manera natu­ral, cal tro­bar quin és l’hoste inter­medi i cal que la Unió Euro­pea dedi­qui diners a inves­ti­gar-ho. I falta també més inves­ti­gació per saber qui­nes malal­ties prèvies o quin esta­tus sani­tari previ et pre­dis­posa que la covid et pugui afec­tar de manera més severa, perquè tota aquesta gent hau­ria de ser pri­o­ritària pel que fa a la pre­venció.

Tenim molt poca infor­mació. Soc edi­tor en cap de la revista científica Envi­ro­men­tal Rese­arch, una revista amb molta difusió dins la comu­ni­tat científica inter­na­ci­o­nal, i vaig deci­dir fer un espe­cial sobre l’ori­gen de la covid-19 i ha estat un fracàs pel que fa al nom­bre d’arti­cles rebuts. I no n’he rebut cap de la Xina, la qual cosa és molt mal senyal, perquè els xine­sos són els que en tenen més infor­mació, i és pro­ba­ble que si va ser un acci­dent no ho vul­guin reconèixer. Tinc una col·lega xinesa que quan vaig fer la pro­posta de l’espe­cial em va escriure ofesa pel títol que havia triat per a l’espe­cial: Ori­gen del SARS-CoV-2: natu­ral o de labo­ra­tori? Em va comen­tar que li sem­blava una dis­torsió i que així s’apun­tava a la hipòtesi del labo­ra­tori. Però és que només hi ha dues opci­ons! Per les quei­xes vam can­viar el títol a Evidències científiques de l’ori­gen del SARS-CoV-2. Això ja exem­pli­fica la difi­cul­tat que hi haurà per saber-ne l’ori­gen.

Admetíem arti­cles fins a finals d’octu­bre i hem deci­dit pror­ro­gar-ho dos mesos més. Con­fi­ava que pogues­sin arri­bar al vol­tant d’uns vint-i-cinc arti­cles i no crec que arri­bem més enllà dels vuit o nou.

Una mica de tot, però són només hipòtesis, perquè les dades les tenen els xine­sos, i si no hi ha cap arti­cle xinès, ja et fa témer que serà difícil saber-ne gaire cosa. Aquest, el de l’ori­gen, per a mi és un punt crític d’aquesta pandèmia, perquè és el que ens pot aju­dar a pre­pa­rar-nos per a situ­a­ci­ons futu­res.

Un altre tema és el de la vacu­nació. Es comença a plan­te­jar que les vacu­nes pot­ser no seran tan efec­ti­ves com s’espe­rava. Bé, no és una sor­presa, les de ARNm són vacu­nes de nou dis­seny, que no tenen a veure amb les vacu­nes que s’uti­lit­za­ven habi­tu­al­ment amb virus ate­nu­ats, i ara es veu que tenen una vida efec­tiva més curta que del que es pen­sava. És evi­dent que això no ho podíem saber. Però el que no entenc és per què no s’ha infor­mat la gent que tenim un sis­tema immu­nològic que es pot poten­ciar. Sap com es pot poten­ciar?

És això, la gent no ho sap com podem aju­dar el nos­tre sis­tema immu­nològic i se l’hau­ria d’infor­mar, perquè no és com­pli­cat. Es pot poten­ciar amb exer­cici físic una mica intens, cadascú segons les seves pos­si­bi­li­tats; amb una dis­mi­nució dels hàbits tòxics en gene­ral –estrès, tabac, etc.– i també amb una dieta específica que es pot com­ple­men­tar, o no, amb suple­ments mine­rals. Per al sis­tema immu­nològic és bàsic el zinc, el ferro, el seleni –i en menor mesura el coure– i les vita­mi­nes A,C i D. Això és bàsic, i vol dir una dieta rica en cítrics, ver­du­res, vege­tals, i probiòtics (els iogurts, per exem­ple). I de tot això, no se n’ha par­lat. Si poten­ciem amb l’ali­men­tació i els hàbits el nos­tre sis­tema immu­nològic i tenim cura de por­tar la mas­ca­reta, podem aju­dar a fer més potent el nos­tre orga­nisme. Les vacu­nes ens aju­den davant la infecció, però no ens poten­cien el nos­tre sis­tema immu­nològic. Amb un exem­ple s’entén millor: si estàs molts dies sem­pre asse­guda, quan vul­guis córrer les cames et faran mal, no estaràs pre­pa­rada. És així de sen­zill. No he vist cap immunòleg que ens expli­qui tot això. És evi­dent que no és la solució defi­ni­tiva, però ens ajuda a pre­ve­nir.

És fàcil, i si es vol s’hi pot afe­gir un suple­ment mine­ral. No cal cap dieta estra­nya ni espe­cial.

Les dades que ens ofe­rei­xen són un altre tema impor­tant. Entenc que als ciu­ta­dans no els pre­o­cupi res més que si la xifra puja o baixa, s’entén, però com a científic em pre­o­cu­pen les dades, perquè no són les que neces­si­tem per tre­ba­llar. Ens diuen, per exem­ple, que la set­mana pas­sada hi va haver 5.000 casos posi­tius i que la següent han estat 10.000, s’han doblat, però no ens expli­quen d’on sur­ten les xifres. És impor­tant saber quan­tes pro­ves s’han fet i quan­tes han sor­tit posi­ti­ves en cada cas, la xifra per si sola no ens dona prou infor­mació, si no ens donen per­cen­tat­ges en rea­li­tat no saps si pugen o bai­xen. I el mateix val pel que fa als ingres­sats a les UCI, les defun­ci­ons… És impor­tant saber si els paci­ents tenien altres pato­lo­gies o no, i aques­tes dades no les tenim.

Les hem dema­nat, però dubto fins i tot de si les tenen. Poso en dubte les dades perquè no sé com les recu­llen. És evi­dent que tenen unes dades, les que us donen als peri­o­dis­tes, i les que uti­lit­zen per com­pa­rar-se entre països, comu­ni­tats autònomes… Però per poder fer una inves­ti­gació seri­osa en neces­si­tem unes altres.

Exac­ta­ment, la tendència. Però científica­ment no n’hi ha prou per poder valo­rar tot els ele­ments. Entenc que la gestió de tot ple­gat és molt com­plexa, no en dubto, però en alguns aspec­tes s’hau­rien de cor­re­gir coses, i les dades són impor­tants. No hem tin­gut bons comu­ni­ca­dors.

Si des del pri­mer dia s’hagués fet una bona comu­ni­cació, d’entrada s’hau­ria començat per expli­car què és un virus: que no és un orga­nisme viu, que es poden pren­dre pre­cau­ci­ons per reduir-ne la trans­missió, que la mas­ca­reta és impor­tant… I amb el tema de les vacu­nes, que cal dir que són molt impor­tants i estan aju­dant molt, s’hau­ria d’haver expli­cat que no ho resol­drien tot. A mesura que van sor­gint les coses, cal anar expli­cant-les de manera didàctica. Es van trans­me­tent nor­mes i nor­mes, més que expli­ca­ci­ons, i al final es va per­dent la con­fiança. És com això de les ona­des, que van nume­rant: la cin­quena, la sisena… són totes la mateixa! Sen­zi­lla­ment el virus no ha des­a­pa­re­gut. Cal tenir cura en les coses. A títol anecdòtic, ens tro­bem amb polítics, pre­si­dent del govern espa­nyol inclòs, que ja comen­cen ano­me­nant mala­ment la malal­tia i par­len “del covid”, en mas­culí, quan estem par­lant d’una malal­tia (femení) [en cas­tellà, es reco­mana l’ús del femení tot i que la RAE ha accep­tat la fórmula mas­cu­lina]. Si no saben ni uti­lit­zar l’arti­cle cor­recte quina con­fiança poden gene­rar.

Doncs no, perquè no tenim fons. Estem espe­rant que la UE ofe­reixi alguna con­vo­catòria. Han des­ti­nat diners per a la inves­ti­gació de trac­ta­ments, però res més. La nos­tra hipòtesi és que una sèrie de con­ta­mi­nants ambi­en­tals, i en espe­cial les partícules mate­ri­als (PM), podrien actuar com una mena de tram­vies o auto­bu­sos per al virus, i quan tu inha­les aques­tes partícules esta­ries inha­lant també els virus que s’hi hau­ria adhe­rit. De moment només és una hipòtesi. Ara bé, hi ha molts estu­dis arreu del món, dels quals he fet una revisió recent­ment, que demos­tren una cor­re­lació posi­tiva entre la seve­ri­tat i la mor­ta­li­tat de la covid-19 en zones més con­ta­mi­na­des. Això està demos­trat: a més con­ta­mi­nació indus­trial els efec­tes de la covid-19 són més severs i hi ha més mor­ta­li­tat i més ingres­sos a l’UCI. Un d’aquests estu­dis de referència és el que ha dut a terme l’ISGlo­bal de Bar­ce­lona. El que falta per saber és si la con­ta­mi­nació, a través de les partícules mate­ri­als, afa­vo­reix o no una major trans­missió. Això encara és un inter­ro­gant. Per tant, no sabem si aquesta major seve­ri­tat dels efec­tes del SARS-CoV-2 en zones més con­ta­mi­na­des és con­seqüència del fet que el sis­tema res­pi­ra­tori dels habi­tants d’aques­tes zones està més estres­sat o bé perquè la con­ta­mi­nació afa­vo­reix una major trans­missió, o bé per les dues cau­ses alhora, que també seria pos­si­ble.

Podria incre­men­tar la trans­missió. Si puges dalt d’un vehi­cle que et trans­porta pots anar més lluny. Hi ha indi­cis que pot ser així, però encara no ho hem pogut demos­trar.