Entrevista

Fernando Fernández

Coordinador de mobilitzacions de Greenpeace a Catalunya

“Som l’estat amb més perill de desertificació de la Unió Europea”

Greenpeace és una entitat referent d’entitats. Un dels seus objectius és teixir aliances, fer xarxa i ser un grup de pressió per provocar canvis en les polítiques que afecten el medi ambient

OLIGOPOLIS
“Cal potenciar l’autoconsum i les comunitats energètiques, és a dir democratitzar l’energia, i trencar amb l’oligopoli energètic”
ECONOMIA
“Quan parlem de fer canvis sabem que al final són llocs de feina, per això no pots tancar una indústria d’un dia per l’altre i cal un pla”
UN SOL PLANETA
“En els últims anys, les lluites s’han posat clarament damunt la taula, gràcies, en part, a la feina d’alguns moviments socials, com el que encapçala Greta Thunberg”
Abans d’entrar a tre­ba­llar per a Gre­en­pe­ace, Fer­nando Fernández va tre­ba­llar amb diver­ses ONG cata­la­nes que llui­ten per denun­ciar l’actu­ació d’algu­nes empre­ses quan sur­ten del seu ter­ri­tori. Les lleis audi­ten poc –o gens– el com­por­ta­ment de les com­pa­nyies un cop tras­pas­sen les seves fron­te­res i es radi­quen en altres països més des­fa­vo­rits. Fernández parla d’una desi­gual­tat pro­funda entre el poder de les empre­ses trans­na­ci­o­nals i la pos­si­bi­li­tat de defensa dels drets dels habi­tants –i el medi ambi­ent– de molts països on desen­vo­lu­pen les seves acti­vi­tats.
Abans de Gre­en­pe­ace, la meva tra­jectòria estava rela­ci­o­nada amb l’estudi de tot allò que té a veure amb la desi­gual­tat de poder que hi ha en l’esfera inter­na­ci­o­nal. Em refe­reixo al poder de les grans empre­ses i a la defensa dels drets humans medi­am­bi­en­tals. Hi ha un des­ni­vell. Si tens un cas de vul­ne­ració de drets humans o de drets inter­na­ci­o­nals no hi ha una legis­lació, no hi ha un jutge que ho pugui abor­dar. No hi ha unes lleis clares ni potents que arri­bin a res­pon­sa­bi­lit­zar aques­tes empre­ses. Aquí és on hi ha la diferència, perquè aquests greu­ges nor­mal­ment se solen resol­dre a favor de les grans empre­ses, que són les que tenen meca­nis­mes jurídics inter­na­ci­o­nals pri­vats. Reso­len a favor de les empre­ses i no pas a favor de les per­so­nes que han vist vio­len­tada la seva inte­gri­tat per­so­nal i els seus drets. I passa de la mateixa manera amb els drets ambi­en­tals. A Cata­lu­nya hi ha en marxa un procés per tre­ba­llar en aquesta línia, s’ha creat una taula de tre­ball. S’ha de desen­vo­lu­par i veure quins són els impac­tes de les empre­ses cata­la­nes a l’exte­rior. I nosal­tres, des de Gre­en­pe­ace, estem tre­ba­llant en el que s’ano­mena llei de deguda diligència, una norma pre­ci­sa­ment perquè les empre­ses hagin de repor­tar què fan i no puguin sor­tir-se amb la seva, esca­po­lir-se.
Posi’m exem­ples de males pra­xis empre­sa­ri­als.
Nosal­tres hem tre­ba­llat amb altres enti­tats que feien estu­dis de camp al Mar­roc, per exem­ple, per a totes les situ­a­ci­ons d’explo­tació labo­ral rela­ci­o­na­des amb la con­fecció de roba. També s’han tre­ba­llat alguns casos a Nica­ra­gua que tenien a veure amb les com­pa­nyies elèctri­ques espa­nyo­les. Aquests són dos exem­ples ben con­crets.
Parla de llui­tar per una llei que ha d’impe­dir que les empre­ses seguei­xin sense donar la cara. Què està fent Gre­en­pe­ace?
Estem fent una feina de lobby, de grup de pressió, al Congrés dels Dipu­tats espa­nyol perquè aquesta llei tiri enda­vant.
No dei­xar impune l’acció espa­nyola, i cata­lana, quan es fa negoci a l’estran­ger, doncs.
Exac­ta­ment. I es tracta també de tenir con­trol sobre tot allò que passa en la cadena de sub­mi­nis­tra­ment.
No és només la pro­ducció, interessa l’impacte en tots el nivells.
Es tracta també d’evi­tar el gre­enwas­hing que de vega­des es fa des de les empre­ses.
Cal vigi­lar que no facin ren­tats de cara per sem­blar que estan pre­ci­sa­ment llui­tant en favor del pla­neta. Molta apa­rença. Tot això reque­reix un gran des­ple­ga­ment de mit­jans, de mit­jans de tota índole. Són un grup que pres­si­ona, diu, però per acon­se­guir qui­nes con­ques­tes?
Bàsica­ment, per acon­se­guir que l’Estat fis­ca­litzi les acti­vi­tats i pugui pena­lit­zar les empre­ses que tenen una mala praxi. És una feina que ja hau­ria d’estar fent l’Estat, i també ja hi hau­ria d’haver una legis­lació inter­na­ci­o­nal que se n’ocupés, però no hi és. De fet, això últim seria el pas següent, després de la fis­ca­lit­zació per part de l’Estat, la legis­lació inter­na­ci­o­nal.
Ara mateix, doncs, sor­tim del nos­tre ter­ri­tori i, si ho volem, podem fer allò que ens roti, tret que al país on aca­bem ope­rant tin­gui algun tipus de nor­ma­tiva que no ho per­meti.
Sí, si fa o no fa és això. El fet, però, és que aques­tes empre­ses ja escu­llen països on hi ha cor­rupció i també hi ha neces­si­tats en ter­mes macro­e­conòmics. Això es té en compte, però no es tenen en compte els drets dels pobles indígenes, per exem­ple.
L’expansió ter­ri­to­rial de Gre­en­pace a l’Estat és força recent, fa uns tres anys.
Sí, molt recent, i anem a poc a poc, no és una des­cen­tra­lit­zació com a tal, es tracta més aviat d’anar tenint presència. I així estem a Cata­lu­nya, el País Basc i Navarra, Galícia i Anda­lu­sia, per la importància política, econòmica i històrica que tenen totes aques­tes zones.
Avui dia, amb la pro­li­fe­ració d’enti­tats de tota mena, seria rela­ti­va­ment fàcil veure Gre­en­pe­ace com una orga­nit­zació llu­nyana. La presència al ter­ri­tori, colze a colze amb altres ONG ho impe­dirà?
Sí. L’emergència climàtica i la crisi de bio­di­ver­si­tat són unes pro­blemàtiques que tenen un abast tan gran que nosal­tres sols, Gre­en­pe­ace, no arri­baríem enlloc. Ens hem d’aliar i hem de tre­ba­llar ple­gats, amb les diferències que de vega­des es pre­sen­ten, però junts i alhora. Si no és així, no podrem asso­lir els objec­tius que s’han plan­te­jat. Hi ha una feina de canvi de men­ta­li­tats i de cons­ci­en­ci­ació ciu­ta­dana, i a la vegada s’ha de tre­ba­llar en can­vis estruc­tu­rals, en can­vis de polítiques públi­ques.
No és poca cosa, tot el que cal fer.
És molta feina, sí, i molta la pressió que cal exer­cir. En els últims anys, les llui­tes s’han posat clara­ment damunt la taula, gràcies en part a la feina d’alguns movi­ments soci­als com el que encapçala Greta Thun­berg i el seus Fri­days For Future (‘diven­dres per al futur’), amb un èxit de mobi­lit­zació bru­tal el 2019, com es va veure, per exem­ple, al pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona. Acci­ons com aques­tes fan que se’n parli molt. La pandèmia, però ha fet dis­mi­nuir una mica l’embran­zida d’aquesta onada pel clima i cal tor­nar a empènyer i fer-ho tots junts.
Hi ha qui diu que la força de movi­ments com la marea vio­leta, per la igual­tat, també hauríem de ser capaços de mate­ri­a­lit­zar-la en el cas del canvi climàtic. En què es tra­du­eix la idea de la ter­ri­to­ri­a­li­tat? Es tracta de tras­lla­dar pro­jec­tes glo­bals cap aquí, o de tro­bar-ne de pro­pis?
Una mica de tot. La idea és inten­tar fer ater­rar aquí cam­pa­nyes glo­bals, inter­na­ci­o­nals i esta­tals, i a la vegada, si hi ha un con­flicte que encaixa en el tre­ball de Gre­en­pe­ace, volem inten­tar ser-hi, sumar, col·labo­rar. En aquesta línia, l’any pas­sat vam inter­ve­nir per atu­rar l’ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona-el Prat. Vam estar donant suport a la pla­ta­forma Zero­Port, que és la que va encapçalar les mobi­lit­za­ci­ons. I no sola­ment això, ja que també vam fer acci­ons allí, a l’aero­port del Prat. Vam por­tar un tren de dotze metres per rei­vin­di­car, d’una banda, més trens i menys avi­ons i, de l’altra, opo­sar-nos a l’ampli­ació.

UNI­TAT D’ACCIÓ

Molts ciu­ta­dans recor­den l’impacte de les acci­ons de Gre­en­pe­ace quan pràcti­ca­ment eren els únics que pro­tes­ta­ven. Les imat­ges de la tele­visió o de la premsa no dei­xa­ven indi­fe­rent. Alguns, per edat, hem pogut veure això: Gre­en­pe­ace gai­rebé sola ales­ho­res i ara envol­tada d’enti­tats. Frag­men­tar els movi­ments pot ser perillós. Hi ha uni­tat?
Si mirem en l’àmbit esta­tal, hi ha una coor­di­na­dora d’enti­tats, Rebel·lió pel Clima, que va néixer el 2020 i des d’ales­ho­res està fent feina. És l’espai que aglu­tina les enti­tats de caràcter medi­am­bi­en­tal i social d’abast esta­tal. A banda d’això, dis­po­sem d’un espai més ins­ti­tu­ci­o­nal, però que té una importància molt des­ta­cada, com és el G5, que aglu­tina les cinc grans ONG medi­am­bi­en­ta­lis­tes de l’Estat. I si mirem què passa a Cata­lu­nya, també durant la pandèmia es va crear la Xarxa per la Justícia Climàtica, que és una pla­ta­forma que aplega una vin­tena d’enti­tats, mol­tes per­so­nes, que inten­tem col·labo­rar i fer una tasca con­junta en aque­lles cam­pa­nyes en què puguem coin­ci­dir i, en d’altres, donar-nos suport. S’ha creat a Bar­ce­lona amb una volun­tat d’expan­dir-se a tot Cata­lu­nya. Diguem-ne, doncs, que el tre­ball en xarxa ja hi és i que estem enfo­cats en aquesta línia.
Qui­nes són les pri­o­ri­tats de Gre­en­pe­ace, ara mateix?
Es poden divi­dir en dos grans blocs. D’una banda, l’emergència climàtica i, de l’altra, la pèrdua de bio­di­ver­si­tat. En el cas del clima, ara tenim una cam­pa­nya molt potent sobre gas fòssil, el mal ano­me­nat gas natu­ral. Estem immer­sos en una cam­pa­nya que inclou, per exem­ple, una reco­llida de sig­na­tu­res perquè a la UE es pro­hi­beixi la publi­ci­tat dels com­bus­ti­bles fòssils. Alhora, estem dema­nant que es faci un pla per aban­do­nar l’ús del gas fòssil i anar tran­si­tant cap a les reno­va­bles. Tenim també un pro­grama que té a veure amb això, amb les reno­va­bles, con­cre­ta­ment per a la poten­ci­ació i la demo­cra­tit­zació de les ener­gies reno­va­bles. Cal poten­ciar l’auto­con­sum i les comu­ni­tats energètiques, és a dir demo­cra­tit­zar l’ener­gia, i tren­car amb l’oli­go­poli energètic que hi ha en aquest país. Hi ha molta feina a fer, també pel que fa a orde­nació ter­ri­to­rial. Hi ha un mapa que va fer el Minis­teri de Tran­sició Ecològica i Repte Demogràfic, que no és vin­cu­lant tot i que almenys dona un cert con­text, però s’ha de tre­ba­llar molt més, també amb les comu­ni­tats. També tenim una cam­pa­nya rela­ci­o­nada amb el clima, perquè té a veure amb gasos amb efecte d’hiver­na­cle, i que es tracta de la recu­pe­ració dels trens per anar dei­xant l’ús dels vols curts, com el pont aeri Madrid-Bar­ce­lona, o el de València o el de Sevi­lla. Aquest any també volem inci­dir en les zones de bai­xes emis­si­ons. El 2023 s’hau­rien d’ins­tal·lar zones de bai­xes emis­si­ons a totes les ciu­tats de l’Estat de més de 50.000 habi­tants. Més enda­vant arri­barà a les de 20.000 habi­tants. Volem estar al dar­rere de tot això perquè s’imple­menti i s’esta­blei­xin uns cri­te­ris.
Això que comenta dels vols curts em fa pen­sar en el low cost, en els viat­ges inter­na­ci­o­nals en avió. I aquí entro en con­tra­dicció, entre el fet que tot­hom pugui viat­jar, fins i tot tenint recur­sos limi­tats, i el preu que paga el pla­neta per aquesta mena de demo­cra­tit­zació.
L’impacte, encara que sigui low cost, també és de classe. Si mires qui agafa l’avió, no són els grups soci­als amb menys recur­sos. Cal veure quin per­fil de per­so­nes van a segons qui­nes des­ti­na­ci­ons turísti­ques. També hi ha un ves­sant social, doncs. Nosal­tres, des de Gre­en­pe­ace, reco­ma­nem que no es facin aquests viat­ges. Volem viat­jar, sí, però fem-ho d’una manera sos­te­ni­ble. Ara mateix no tenim cap cam­pa­nya que inci­deixi en això. Per tàctica, et diria que cal anar cap allò que es pot fer i assu­mir, perquè ja està a l’agenda pública i ja se n’està par­lant: la subs­ti­tució dels vols curts. L’alcal­dessa Ada Colau ja s’hi ha mani­fes­tat a favor. Ens cen­trem en això, però tam­poc sola­ment en això. També hem posat la mirada en la recu­pe­ració dels trens noc­turns. Espa­nya i Cata­lu­nya s’hau­rien de ver­te­brar amb tots els trens noc­turns d’Europa, que aca­ben a Bar­ce­lona i després no seguei­xen, no van a Madrid, no van a València. Dema­nem al govern espa­nyol que això es potenciï. I que es recu­pe­rin els trens noc­turns que hi havia abans com, per exem­ple, el que anava de Bar­ce­lona cap a Galícia, que se l’han car­re­gat. El noc­turn faci­lita la mobi­li­tat i fa que no hagis de per­dre tot un dia. Estal­vies temps i no aga­fes l’avió.
I l’apar­tat de la lluita per la bio­di­ver­si­tat?
L’any 2021 vam començar amb la cam­pa­nya Parla rural, per posar damunt la taula l’Espa­nya bui­dada i la importància dels eco­sis­te­mes rurals, pel que fa a la bio­di­ver­si­tat del con­junt de l’Estat. El que vam cons­ta­tar és que allí on hi ha més bio­di­ver­si­tat hi ha més resiliència, i amb l’estudi es va com­pro­var allò que és evi­dent, que hi ha més bio­di­ver­si­tat a l’espai rural que a les ciu­tats. En aquesta línia, pre­ci­sa­ment, aquest 2022 seguim tre­ba­llant en el front de les macro­gran­ges. Volem moratòries per fre­nar la ins­tal·lació de noves macro­gran­ges, moratòries per a tot l’Estat i, si no és així, per comu­ni­tats. A aquesta pro­blemàtica vin­cu­lem mol­tes qüesti­ons, com la des­po­blació, ja que les macro­gran­ges no aug­men­ten la quan­ti­tat de per­so­nes que viuen a l’espai rural i, a més, tenen a veure amb la con­ta­mi­nació d’aqüífers, amb la pet­jada en la cadena de sub­mi­nis­tra­ment rela­ci­o­nada amb els pin­sos i la des­fo­res­tació. Volem una moratòria, perquè es redu­eixi la cabana rama­dera i per cami­nar cap aquest rama­de­ria exten­siva, sos­te­ni­ble i ama­ble amb el ter­ri­tori.
Ha ano­me­nat els aqüífers. A Cata­lu­nya, a l’Estat, la sequera és una angoixa recur­rent.
L’Estat espa­nyol té un poten­cial de deser­ti­fi­cació del 75%, és a dir, la pràctica tota­li­tat del ter­ri­tori. Per tant, cal dir que hi ha molta feina a fer, tant pel que fa als pous il·legals com al roba­tori d’aigua, que ja hem vist què passa amb els rega­dius a Doñana! És evi­dent que cal fer una agri­cul­tura més pròpia del ter­ri­tori de secà que no pas del rega­diu, que implica trans­va­sa­ment d’aigua, amb grans infra­es­truc­tu­res… I si par­lem d’infra­es­truc­tu­res, cal­dria posar l’atenció en els camps de golf, per exem­ple. Aquests camps i altres històries sem­blants l’única cosa que fan és agreu­jar un pro­blema que tin­drem amb el canvi climàtic. Som l’estat amb més perill de deser­ti­fi­cació de la Unió Euro­pea. Amb el canvi climàtic ja sabem què passa: més calor, més eva­po­trans­pi­ració [les plan­tes per­den aigua per dos fenòmens: l’eva­po­ració d’una banda i la trans­pi­ració per un altra], menys pluja i quan plo­gui ho farà tor­ren­ci­al­ment, i no recar­re­garà els aqüífers.
Aques­tes són les grans línies.
També hi ha tot el que es rela­ci­ona amb el gas i l’ener­gia nuclear.
Què passa amb la pre­tensió de con­si­de­rar que són ener­gies netes?
Sí. Ara es tre­ba­lla estre­ta­ment amb l’ofi­cina de Gre­en­pe­ace a Brus­sel·les, perquè hi ha un marge perquè el Par­la­ment Euro­peu i el Con­sell d’Europa es facin enrere res­pecte a això. No té cap mena de sen­tit.
Al final, tot el mal­ba­ra­ta­ment i l’abús no el paguen els més vul­ne­ra­bles?
I tant, i això passa arreu del món, pel que fa a efec­tes i resiliència davant els can­vis que vin­dran. Els més afec­tats seran els de les zones cos­ta­ne­res. Seran els que aca­bin patint més. I en relació amb això, quan par­lem de fer can­vis neces­sa­ris sabem que al final són llocs de feina, per això no pots tan­car una indústria d’un dia per l’altre, cal tenir un pla, perquè els tre­ba­lla­dors puguin for­mar-se i tenir una altra feina. No es tracta de tan­car les macro­gran­ges de cop, posem per cas. S’ha d’esta­blir un pla, per anar pas­sant d’un model a un altre. El que no s’hi val és no fer res.

Que cap acció quedi impune

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat de Santiago de Compostel·la i màster en relacions internacionals, seguretat i desenvolupament per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans d’arribar a representar Greenpeace a Catalunya, va treballar en diverses ONG a Barcelona. “Vaig estar col·laborant amb entitats de la ciutat en qüestions de deute global i, sobretot, en els impactes de les activitats d’empreses transnacionals sobre els drets humans i el medi ambient a l’Amèrica Llatina i també a Àfrica.” Ara és el coordinador de mobilització de Greenpeace a Catalunya. “Abans de començar a treballar-hi, ja coneixia Greenpeace de molts anys, però no solament per les seves accions, sinó també pels informes que anava publicant, que sempre són molt potents. I quan va sortir l’oportunitat d’entrar a formar-ne part, endavant.” Buscaven perfils per a un projecte de territorialització de l’entitat. “Jo vaig ser la persona per a Catalunya i també es va posar un altre company a treballar al País Basc i Navarra, i dos més a Galícia i a Andalusia.” Aquesta aproximació al territori de què parla Fernando Fernández es va fer fa tres anys, és molt recent. “Una de les reflexions que va fer l’organització abans d’aquesta territorialització és que no es tracta només d’arrelar, sinó també de treballar colze a colze amb altres col·lectius del territori.”

Especuladors de l’aigua

En termes de fer front a la sequera, surt la pregunta: hi ha accions que puguin ajudar-nos? Però ajudar-nos ara. Parlar del medi ambient va de bracet, moltes vegades, de parlar de terminis que s’allarguen en el temps. “Els resultats triguen a arribar, i precisament per això, com més aviat es comenci a actuar, millor. Si se segueixen fent polítiques que afavoreixen el malbaratament d’aigua a través de l’agricultura i de la ramaderia, malament. Si se segueix deixant que grans empresaris construeixin camps de golf gegants, si amb els Jocs d’hivern se sap que no hi haurà neu i que se n’haurà de fer d’artificial, amb una aigua que és escassa... Si totes aquestes polítiques públiques que s’apliquen no es reverteixen tindrem un problema d’escassetat d’aigua molt greu.” I continua: “El mateix s’aplica a les hidroelèctriques. Part del problema de la sequera té a veure amb el fet que els embassaments baixen a causa que s’aprofita per especular amb l’aigua i generar energia a un preu que va molt bé a les grans companyies. Això ha de canviar; s’han d’exigir uns cabals mínims.” Al final, si fóssim respectuosos, la natura sap regular-se. “Es va veure amb la pandèmia, fins i tot a Barcelona, que el verd va reviscolar, i hi havia aus arreu. Es va veure una recuperació de la natura. Però vivim en un món que va molt ràpid, globalitzat, i completament destructiu.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor