“Entre tots no hem fet tot allò que s’hauria d’haver fet”

El codi té algun pro­blema que estem en via de resol­dre. Tenim a la can­to­nada una actu­a­lit­zació. El text té 10 anys de vida i les rela­ci­ons de con­sum són molt dinàmiques. Per tant, cal anar ajus­tant la llei. En tot aquest paquet també tenim pre­vist reforçar i acla­rir algu­nes qüesti­ons que no estan ben resol­tes i que tenen a veure amb la llen­gua i l’atenció oral.

El codi esta­bleix clara­ment el dret que el ciu­tadà té a ser atès en català en els esta­bli­ments, tant de forma oral com escrita. Ara bé, en altres apar­tats del codi, quan es parla de requi­sits de les rela­ci­ons de con­sum, no està prou clar el text redac­tat dels de caire lingüístic i si també hi ha aquesta obli­gació d’atenció oral. El que ha pas­sat és que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal quan va vali­dar la llei va pun­tu­a­lit­zar que amb aquesta no es podia san­ci­o­nar l’atenció oral en l’àmbit de la res­tau­ració. Això ho arre­gla­rem reforçant aquesta pro­tecció. Això fa que aquest tipus de recla­ma­ci­ons s’hagin de san­ci­o­nar a través de la llei de comerç, que és molt més clara en aquest sen­tit i esta­bleix l’obli­gació d’aten­dre en català per part dels esta­bli­ments. Per tant, hi ha un dret en el codi de con­sum, ine­lu­di­ble, però que no té una cor­re­lació directa quan s’esta­blei­xen els requi­sits de les obli­ga­ci­ons de con­sum. Aquesta és una dis­funció que arre­gla­rem en aquesta modi­fi­cació de la llei de con­sum fent que hi hagi una cor­re­lació entre el dret a ser atès en català amb els requi­sits de les obli­ga­ci­ons de con­sum que incor­pori clara­ment la dis­po­ni­bi­li­tat d’aten­dre el con­su­mi­dor en la llen­gua que triï.

No des­co­briré res si dic que històrica­ment (i això segu­ra­ment té a veure amb la repressió sis­temàtica que hem patit) els cata­la­no­par­lants hem tin­gut una acti­tud poc bel·lige­rant a l’hora de fer val­dre els nos­tres drets lingüístics. També hi ha una tendència clara a la diglòssia. I pro­ba­ble­ment també hi ha hagut un rela­xa­ment molt con­di­ci­o­nat per la situ­ació de crisi que s’ha vis­cut des del 2008. Dins els requi­sits exi­gi­bles de l’acti­vi­tat econòmica, hem avant­po­sat la segu­re­tat ali­mentària i altres coses a les obli­ga­ci­ons de dis­po­ni­bi­li­tat lingüística. Dit això, com a direc­tor de l’Agència Cata­lana de Con­sum he notat que pot­ser no sem­pre hi ha hagut un equi­li­bri ade­quat entre la pro­moció econòmica, que és l’oferta, i la defensa del con­su­mi­dor, que és la demanda. Segu­ra­ment els drets lingüístics no sem­pre han estat ate­sos des dels poders públics amb l’atenció que es merei­xen. No hem estat prou mili­tants. En els dar­rers anys, però, han cres­cut les denúncies i la mateixa acti­vi­tat ins­pec­tora de l’Agència, símpto­mes que la ciu­ta­da­nia i el govern han reac­ci­o­nat. Ja no cal que em remeti al Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua. En tot cas, hem estat prou exi­gents? No. Prou mili­tants? No. De qui és culpa? De tots i de ningú. Això exi­meix els poders públics? No.

Vull tren­car una llança a favor dels soferts ins­pec­tors de con­sum. Per fer front a l’obli­gació que el legis­la­dor ha posat sobre la nos­tra teu­lada, tenim 35 ins­pec­tors per cobrir cen­te­nars de sec­tors d’acti­vi­tat i cen­te­nars de milers de pro­duc­tes, tant sigui dret a l’habi­tatge, enti­tats finan­ce­res, eti­que­tatge de pro­duc­tes fres­cos, drets lingüístics... Posar la proa en la defensa dels drets lingüístics és una pri­o­ri­tat política d’aquest govern, sem­pre dins els mar­ges de dis­cre­ci­o­na­li­tat que tens per esta­blir pri­o­ri­tats en matèria de con­sum. També hem de tenir en compte que la nos­tra capa­ci­tat és limi­tada perquè la legis­lació de con­sum ens obliga a fer cam­pa­nyes recur­rents i cons­tants sobre ser­veis essen­ci­als, que ocu­pen una part molt gran dels recur­sos humans que tenim. De totes mane­res, hem estat revi­sant també que quan fem cam­pa­nyes periòdiques de revisió esti­guem més atents al com­pli­ment dels drets lingüístics. A banda d’això, el novem­bre de l’any pas­sat vam fer una ordre de ser­vei específica pels temes d’eti­que­tatge, no tant de la invi­tació a com­prar com de la infor­mació necessària per al con­sum. En aquest moment són més impor­tants les acci­ons que es deri­ven de la ins­pecció que no pas les que ho fan de la denúncia. Per tant, és cert que hi ha camp per córrer, però no ho és que el govern no faci res. El 2021 hi ha hagut 200 denúncies per drets lingüístics, la mei­tat de les quals són d’atenció oral; un 30% és de reto­lació d’esta­bli­ments; un 11% és de con­trac­tació, catàlegs, car­tes de res­tau­rants i altres, i un 8% és d’eti­que­tatge. En canvi, en el mateix any, d’actu­a­ci­ons i ins­pec­ci­ons de l’Agència n’hi ha hagut 659. Per tant, ja ens va bé que hi hagi mol­tes denúncies, perquè vol dir que el ciu­tadà està empo­de­rat. A més a més, nosal­tres no podem arri­bar a tot arreu amb el cos d’ins­pec­tors. Per tant, ja ens va bé. Però entre denúncies i l’acti­vi­tat ins­pec­tora, déu-n’hi-do.

El gap entre pro­ce­di­ments i les san­ci­ons impo­sa­des té a veure amb el pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor, que és molt garan­tista. Els ins­pec­tors van al lloc, aixe­quen acta de sanció d’ins­pecció, però lògica­ment no hi ha un objec­tiu recap­ta­tori, sinó sobre­tot que es resol­gui l’ano­ma­lia. A vega­des també és difícil de demos­trar, com ara l’atenció oral i la dis­po­ni­bi­li­tat de car­tes en català. Seria un error voler actuar d’una manera dife­rent en un pro­ce­di­ment que té una volun­tat de cor­re­gir con­duc­tes econòmiques. L’any 2020 estàvem en 246 ins­pec­ci­ons i el 2021 vam arri­bar a les 659. A mesura que tots ens cons­ci­en­ciem que això no va bé, pot­ser aga­fa­rem la velo­ci­tat de cre­uer. Jo crec que, abans de final de legis­la­tura, per­ce­brem que hi ha hagut una sac­se­jada.

Dins les ordres de ser­vei que estan en vigor, una d’elles és la de com­pro­vació dels requi­sits lingüístics. Sí que inten­ta­rem foca­lit­zar i que es noti un cert cap­te­ni­ment per part de l’acti­vi­tat ins­pec­tora. En aquest sen­tit, les denúncies que ens puguin arri­bar d’enti­tats com ara la Pla­ta­forma per la Llen­gua, oli en un llum. Ara ha entrat una onada de denúncies pre­ci­sa­ment vin­cu­la­des a res­tau­rants. Però fins fa un mes teníem mol­tes denúncies vin­cu­la­des bàsica­ment a eti­que­tat­ges i les estem acti­vant totes. El que passa és que no s’ha pogut fer abans i no sé exac­ta­ment per què. En qual­se­vol cas, des que estic al cap­da­vant de l’Agència hem posat la directa.