“Els supremacistes blancs estan a la teva escola”

I tant! Penso que la ira és una emoció que pot ser molt útil si l’aprens a controlar i no deixes que et consumeixi, però el que et queda després de navegar per aquests espais és ira. I un fort sentiment d’oposició pel que ells volen per al meu món, per a la meva gent. Per a gent queer com jo, per a gent jueva com jo. Sí, encara estic enfadada.

Tenia un problema logístic quan intentava entrevistar gent com jo mateixa. Vaig intentar-ho com a Talia Lavin. “Hola, em dic Talia Lavin i vull entrevistar-lo.” I em deien que no. “Perquè ets jueva. T’odiem. No volem parlar amb tu.” Així que com que no vaig poder entrar per la porta principal, ho vaig haver de fer per la del darrere. També penso que hi ha una utilitat en el que vaig fer: vaig poder saber què és el que diu gent normal i què es diuen entre ells. Són persones, la majoria homes, que habiten aquest país i aquest món i que han triat odiar i donar sentit a la seva vida odiant.

Una de les coses que intento explicar al llibre és que tothom en aquest món és vulnerable. És vulnerable per creure una història. I el món dels extremismes funciona explicant històries. Per tant, la història que expliquen els neonazis va adreçada sobretot a la seva audiència d’homes joves. Aprofiten que molts d’ells estan confosos, perduts, sense objectius a la vida, i els proposen formar part d’una cosa més gran, part d’una comunitat. Sedueixen, perquè juguen amb part de les emocions humanes naturals: “Tu pots salvar la raça blanca, que està en perill. D’uns enemics que fan molta por, perquè són una gran amenaça. Et pots convertir en un guerrer, pots tenir germans d’armes. Tens gent que lluitarà al teu costat.” I aquesta història s’explica a molts tipus de gent diferent. Tothom es pot sentir sol, qualsevol es pot sentir confús, això no és només un sentiment dels neonazis. Penso que moltes de les coses que s’expliquen són mites perquè la gent no s’hagi d’enfrontar a les seves pròpies pors. I pensem que els supremacistes blancs són aquells monstres que no poden estar al meu veïnat, que no pot ser ningú que jo conegui. I això no és veritat. No hi ha un veïnat especial, una àrea geogràfica o un lloc especial. Estan a la teva escola.

És un moviment internacional. Si mires aquests xats de Telegram veus gent de tot el món, també d’Europa.

Ha de venir de nosaltres. De la gent. Un moviment popular que digui prou. Ja n’hi ha prou. No volem aquesta mena de gent a la nostra societat! Que ser neonazi tingui un cost molt alt i que cada vegada menys gent vulgui pertànyer a aquest moviment.

És una dada molt difícil de dir, de quantificar, perquè és gent anònima. No és fàcil esbrinar qui és qui només mirant els xats. Són centenars de milers a tot el món, però el més important és la força que tenen per reclutar més gent. Quins són els seus plans? Com són de perillosos aquest plans?

He de recordar que el vostre país va expulsar tots els jueus. Ve de vosaltres! Ve d’Europa i és part de l’herència. Els Estats Units som una colònia europea, i així és com vam començar. L’antisemitisme als Estats Units és part de l’herència europea.

Els prejudicis contra els jueus venen de molt lluny, són europeus i tenen un gran significat. Se’ls ha culpat de portar malalties, i ara vivim una altra època de por i de malaltia. I és evident que aquesta ideologia reneix perquè alimenta la por de la gent. Per exemple, hi ha la teoria que cada jueu, tingui poder o no, és part d’una conxorxa internacional. Hi ha un cas que explico al llibre i que va passar en un col·legi jueu de Nova York. Els seus alumnes van trobar les seves fotos publicades en xats neonazis. En aquest xat, es passaven les fotos i es reien de l’aspecte físic de la gent només pel fet de ser jueus. Realment horrible. Els estudiants estaven horroritzats. I deien: “Però què carai passa?” Va ser molt dolorós.

Els supremacistes van aprofitar l’arribada de Trump per popularitzar-se. Trump ha facilitat que diferents tipus d’extremistes s’infiltrin al Partit Republicà. De fet, estaven entusiasmats quan Trump va ser escollit. La seva campanya estava basada en la supremacia blanca, i van pensar que era el seu home, que per fi s’aplicarien les seves polítiques al país. Però van veure que Trump tenia jueus a la seva administració. Van veure que l’establishment republicà estava sent transformat, però que tampoc els acabava de donar suport i també que estava aconsellat per Jared Kushner (marit d’Ivanka Trump, filla de Trump, i part de l’influent lobby jueu dels Estats Units). Llavors van començar a dir que Trump era un esclau del sionisme. I es van desil·lusionar. Es pensaven que seria el seu salvador, però el que van veure és que Trump és un home interessat en ell mateix, que es preocupa d’ell i de la gent que el segueix. Es van desil·lusionar. Alguns van optar per dir que la política no és la solució o per concentrar-se en la política local.

Són homes que no aconsegueixen mantenir relacions sexuals o romàntiques amb dones i que acaben desenvolupant odi cap a elles, culpant-les dels seus fracassos sentimentals. Aquests grups estan carregats de misogínia, masclisme i odi. Hi ha el cas d’Elliot Rodger, que amb només 22 anys va matar sis persones a Califòrnia i després es va suïcidar. Havia publicat un vídeo en què explicava el seu odi a les dones per haver-lo rebutjat.

Estic més enfadada que no pas espantada.