“Els supremacistes blancs estan a la teva escola”

I tant! Penso que la ira és una emoció que pot ser molt útil si l’aprens a con­tro­lar i no dei­xes que et con­su­meixi, però el que et queda després de nave­gar per aquests espais és ira. I un fort sen­ti­ment d’opo­sició pel que ells volen per al meu món, per a la meva gent. Per a gent queer com jo, per a gent jueva com jo. Sí, encara estic enfa­dada.

Tenia un pro­blema logístic quan inten­tava entre­vis­tar gent com jo mateixa. Vaig inten­tar-ho com a Talia Lavin. “Hola, em dic Talia Lavin i vull entre­vis­tar-lo.” I em deien que no. “Perquè ets jueva. T’odiem. No volem par­lar amb tu.” Així que com que no vaig poder entrar per la porta prin­ci­pal, ho vaig haver de fer per la del dar­rere. També penso que hi ha una uti­li­tat en el que vaig fer: vaig poder saber què és el que diu gent nor­mal i què es diuen entre ells. Són per­so­nes, la majo­ria homes, que habi­ten aquest país i aquest món i que han triat odiar i donar sen­tit a la seva vida odi­ant.

Una de les coses que intento expli­car al lli­bre és que tot­hom en aquest món és vul­ne­ra­ble. És vul­ne­ra­ble per creure una història. I el món dels extre­mis­mes fun­ci­ona expli­cant històries. Per tant, la història que expli­quen els neo­na­zis va adreçada sobre­tot a la seva audiència d’homes joves. Apro­fi­ten que molts d’ells estan con­fo­sos, per­duts, sense objec­tius a la vida, i els pro­po­sen for­mar part d’una cosa més gran, part d’una comu­ni­tat. Sedu­ei­xen, perquè juguen amb part de les emo­ci­ons huma­nes natu­rals: “Tu pots sal­var la raça blanca, que està en perill. D’uns ene­mics que fan molta por, perquè són una gran amenaça. Et pots con­ver­tir en un guer­rer, pots tenir ger­mans d’armes. Tens gent que llui­tarà al teu cos­tat.” I aquesta història s’explica a molts tipus de gent dife­rent. Tot­hom es pot sen­tir sol, qual­se­vol es pot sen­tir confús, això no és només un sen­ti­ment dels neo­na­zis. Penso que mol­tes de les coses que s’expli­quen són mites perquè la gent no s’hagi d’enfron­tar a les seves pròpies pors. I pen­sem que els supre­ma­cis­tes blancs són aquells mons­tres que no poden estar al meu veïnat, que no pot ser ningú que jo cone­gui. I això no és veri­tat. No hi ha un veïnat espe­cial, una àrea geogràfica o un lloc espe­cial. Estan a la teva escola.

És un movi­ment inter­na­ci­o­nal. Si mires aquests xats de Tele­gram veus gent de tot el món, també d’Europa.

Ha de venir de nosal­tres. De la gent. Un movi­ment popu­lar que digui prou. Ja n’hi ha prou. No volem aquesta mena de gent a la nos­tra soci­e­tat! Que ser neo­nazi tin­gui un cost molt alt i que cada vegada menys gent vul­gui pertànyer a aquest movi­ment.

És una dada molt difícil de dir, de quan­ti­fi­car, perquè és gent anònima. No és fàcil esbri­nar qui és qui només mirant els xats. Són cen­te­nars de milers a tot el món, però el més impor­tant és la força que tenen per reclu­tar més gent. Quins són els seus plans? Com són de peri­llo­sos aquest plans?

He de recor­dar que el vos­tre país va expul­sar tots els jueus. Ve de vosal­tres! Ve d’Europa i és part de l’herència. Els Estats Units som una colònia euro­pea, i així és com vam començar. L’anti­se­mi­tisme als Estats Units és part de l’herència euro­pea.

Els pre­ju­di­cis con­tra els jueus venen de molt lluny, són euro­peus i tenen un gran sig­ni­fi­cat. Se’ls ha cul­pat de por­tar malal­ties, i ara vivim una altra època de por i de malal­tia. I és evi­dent que aquesta ide­o­lo­gia reneix perquè ali­menta la por de la gent. Per exem­ple, hi ha la teo­ria que cada jueu, tin­gui poder o no, és part d’una con­xorxa inter­na­ci­o­nal. Hi ha un cas que explico al lli­bre i que va pas­sar en un col·legi jueu de Nova York. Els seus alum­nes van tro­bar les seves fotos publi­ca­des en xats neo­na­zis. En aquest xat, es pas­sa­ven les fotos i es reien de l’aspecte físic de la gent només pel fet de ser jueus. Real­ment hor­ri­ble. Els estu­di­ants esta­ven hor­ro­rit­zats. I deien: “Però què carai passa?” Va ser molt dolorós.

Els supre­ma­cis­tes van apro­fi­tar l’arri­bada de Trump per popu­la­rit­zar-se. Trump ha faci­li­tat que dife­rents tipus d’extre­mis­tes s’infil­trin al Par­tit Repu­blicà. De fet, esta­ven entu­si­as­mats quan Trump va ser esco­llit. La seva cam­pa­nya estava basada en la supre­ma­cia blanca, i van pen­sar que era el seu home, que per fi s’apli­ca­rien les seves polítiques al país. Però van veure que Trump tenia jueus a la seva admi­nis­tració. Van veure que l’esta­blish­ment repu­blicà estava sent trans­for­mat, però que tam­poc els aca­bava de donar suport i també que estava acon­se­llat per Jared Kush­ner (marit d’Ivanka Trump, filla de Trump, i part de l’influ­ent lobby jueu dels Estats Units). Lla­vors van començar a dir que Trump era un esclau del sio­nisme. I es van desil·lusi­o­nar. Es pen­sa­ven que seria el seu sal­va­dor, però el que van veure és que Trump és un home interes­sat en ell mateix, que es pre­o­cupa d’ell i de la gent que el segueix. Es van desil·lusi­o­nar. Alguns van optar per dir que la política no és la solució o per con­cen­trar-se en la política local.

Són homes que no acon­se­guei­xen man­te­nir rela­ci­ons sexu­als o romànti­ques amb dones i que aca­ben desen­vo­lu­pant odi cap a elles, cul­pant-les dels seus fra­cas­sos sen­ti­men­tals. Aquests grups estan car­re­gats de misogínia, mas­clisme i odi. Hi ha el cas d’Elliot Rod­ger, que amb només 22 anys va matar sis per­so­nes a Califòrnia i després es va suïcidar. Havia publi­cat un vídeo en què expli­cava el seu odi a les dones per haver-lo rebut­jat.

Estic més enfa­dada que no pas espan­tada.