Entrevista

IRENE RIGAU I OLIVER

EXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

“Si no actuem, ho faran els jutges, i aniran més enllà del 25%”

Ha tingut un paper rellevant en la proposta de modificació de la llei de política lingüística que van pactar els principals grups parlamentaris. Amb ella comentem la resolució del TSJC i l’escenari que s’obre a partir d’ara

SORTIDES A L’ATZUCAC
“S’ha de buscar la manera, i això vol dir, o bé una proposició de llei, o bé un altre mecanisme que podria ser un decret llei”
L’ha sorprès que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ni tan sols res­pecti el cri­teri de qui havia posat la denúncia el seu dia, que era l’advo­ca­cia de l’Estat?
Sí. És molt sor­pre­nent que qui va posar la denúncia no sigui qui mar­qui els tem­pos d’exigència de l’exe­cució de la sentència. Però no només això, sinó que fa uns dies, [el TSJC] va eme­tre un comu­ni­cat arran de la petició que va tenir de l’Asso­ci­ació per l’Escola Bilingüe dema­nant que s’instés al com­pli­ment. I la res­posta [de l’advo­ca­cia] va ser: cal espe­rar, això és pre­ci­pi­tat perquè el govern ha anun­ciat que havia regis­trat una pro­po­sició de llei que des­ple­ga­ria un decret i que faria un estudi soci­o­lingüístic. Per tant, el fet que no hagin tin­gut en con­si­de­ració l’opinió de qui va ini­ciar el recurs amb la denúncia d’incom­pli­ment d’inacció per part del govern, vol dir que el TSJC està ama­rat de gent que par­ti­cipa del cri­teri i l’opinió d’aquesta Asso­ci­ació per l’Escola Bilingüe. Em sap molt greu, perquè crec que hau­ria de ser abso­lu­ta­ment objec­tiu, però que el TSJC no esperi i no res­pecti l’advo­ca­cia de l’Estat, que actu­ava en nom del minis­teri (que és un agent espe­ci­al­ment relle­vant i no una asso­ci­ació d’afec­tats), és pre­o­cu­pant. A mi m’ha sorprès i m’ha pre­o­cu­pat.
L’altre aspecte sor­pre­nent és que donen quinze dies perquè s’apli­qui la sentència....
La ini­ci­a­tiva de pro­moure una pro­po­sició de llei ràpida per atu­rar el procés, que podia tenia aquest calen­dari, res­po­nia al fet que sabíem que això, un cop ini­ciat, ja no hi hau­ria qui ho aturés. Només ho pot atu­rar, o bé el mateix TSJC dient que res­pecta el cri­teri de l’advo­ca­cia de l’Estat (tot i que ja feia pen­sar que això pot­ser no pas­sa­ria), o bé l’únic òrgan que ho pot fer, que és el Par­la­ment.
La sentència enco­mana a l’alta ins­pecció el segui­ment del com­pli­ment d’aquest man­dat.
Aquesta és la segona part curi­osa. Evi­dent­ment que el minis­teri no es pro­nun­ciarà en con­tra d’aquest punt perquè és un òrgan seu i no entrarà en litigi amb el TSJC, però és molt estrany per dues raons. Pri­me­ra­ment, perquè no és qui per enco­ma­nar tas­ques a l’alta ins­pecció, que depèn direc­ta­ment del minis­teri. Però és que, a més, té unes fun­ci­ons que estan enco­ma­na­des a l’arti­cle 149 de la LOE, que con­sis­teix a fer el segui­ment de si les nor­ma­ti­ves edu­ca­ti­ves a Cata­lu­nya incor­po­ren els límits esta­blerts en el reial decret i si l’estruc­tura i l’oferta edu­ca­tiva res­po­nen a l’arqui­tec­tura pròpia del sis­tema edu­ca­tiu espa­nyol. I això amb dues per­so­nes, que és la dotació que té, ho poden fer per­fec­ta­ment, però no els cor­res­pon tot aquest altre capítol. El PP havia inten­tat que l’alta ins­pecció tingués un paper en el tema lingüístic. Això ens porta a una altra con­si­de­ració d’aquesta inter­lo­cutòria, i és el fet que tota sen­cera res­pira llei Wert, ja que con­si­dera que l’alta ins­pecció ha de fer el segui­ment dels temes lingüístics, inci­deix mar­cant un per­cen­tatge que la llei Celaá no pre­veu i, a sobre, diu en quin tipus de matèria s’ha d’apli­car l’ense­nya­ment en cas­tellà i parla de matèries tron­cals. A la llei Wert sí que hi havia matèries en cate­go­ries: matèries de pri­mera i matèries de segona. En el seu pri­mer intent, el català el van col·locar com a “llen­gua de con­fi­gu­ració autonòmica de caràcter opta­tiu”, és a dir que no comp­tava a l’expe­di­ent. No arri­bava ni a maria! Tenien una volun­tat política molt clara. Amb allò vam gas­tar molta ener­gia i, sor­to­sa­ment, al Cons­ti­tu­ci­o­nal hi vam gua­nyar una part, que no tota. Però hi vam gua­nyar la part més agres­siva per al sis­tema. I ara aquesta inter­lo­cutòria torna a par­lar de matèries tron­cals, o sigui que estan uti­lit­zant mate­ri­als que tenien de la llei Wert. Volen apli­car a Cata­lu­nya una llei que ja no és vigent.
Què li sem­bla l’actu­ació del con­se­ller?
No vull fer lle­nya de l’arbre cai­gut perquè sé que està en uns moments molt crítics. El que puc dir és que vam nego­ciar tot el que vam poder per acon­se­guir que no hi hagues­sin arti­cles agres­sius per a l’escola cata­lana. Després ho vam recórrer al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i vam gua­nyar una part. Aquí el pro­blema que crec que hi ha és que el con­se­ller s’ha tro­bat amb una llei, que és la Celaá, que repro­du­eix una part del que deia la llei Wert, que havíem dit que dero­garíem. Per tant, pri­mera qüestió. Com és que en el moment de nego­ciar la llei Celaá no es va dema­nar la reti­rada del recurs de l’advo­ca­cia de l’Estat que ens acu­sava d’inacció perquè no aplicàvem l’ense­nya­ment en cas­tellà? Aquí hi ha una res­pon­sa­bi­li­tat molt alta dels nego­ci­a­dors a Madrid. Quan entres a nego­ciar una llei, has de mar­car les con­di­ci­ons. I per què va pas­sar això? Doncs perquè només la van nego­ciar amb ERC. No es va nego­ciar ni amb el PDe­CAT, ni amb Junts, ni amb la CUP. I per nego­ciar una llei que afecta l’escola cata­lana, sobre­tot aquells arti­cles de la dis­po­sició trenta-vui­tena, crec que hi hau­ria hagut d’haver un front català a Madrid. Però, a més, si hagues­sin par­lat, entre tots hau­rien pogut demos­trar que entra­ven en una nego­ci­ació amb una bola de ferro al peu, que era el recurs que havia inter­po­sat l’Estat. A Madrid fa molts anys que manen i en saben molt més que nosal­tres. Pri­mer van dei­xar que s’aprovés la llei i després va sor­tir la reso­lució del recurs. Si hagués sor­tit pri­mer, lla­vors ERC no hau­ria pogut votar la llei. Per tant, aquest con­se­ller s’ha tro­bat amb un arti­cle que mana que les admi­nis­tra­ci­ons edu­ca­ti­ves regu­lin l’ense­nya­ment en cas­tellà, que és millor que el que hi havia a l’època del PP, que deia que tot l’ense­nya­ment s’havia de fer en cas­tellà, i ara una llei per­me­tria deci­dir, al meu enten­dre, en quin punt, en quin moment i de quina manera. Per tant, el con­se­ller es troba amb una llei que obliga a impar­tir ense­nya­ments en cas­tellà, amb un TSJC que vol fer com­plir no aquesta, sinó la pre­visió de la llei del PP, i entenc que el que s’hau­ria hagut de fer, d’entrada i de manera més ràpida, era arti­cu­lar un meca­nisme uni­tari tan ampli com fos pos­si­ble, a través d’una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva, per atu­rar-ho. Perquè això només ho atura una llei. I pot­ser ha fal­tat reacció, perquè això podria haver sor­tit del mateix govern. Però ara això ja no val. S’ha de bus­car la manera, i això vol dir, o bé una pro­po­sició de llei dels par­tits amb l’interès, almenys per la meva part, d’ampliar el con­sens lingüístic, o bé un altre meca­nisme que estem estu­di­ant en aquest moment i que podria ser un decret llei.
Així doncs, hi ha alguna escletxa per poder blin­dar la immersió?
Ens que­den pocs dies i hem de veure si això és sufi­ci­ent per apro­var un decret llei que després quedi vali­dat o bé una pro­po­sició de llei per tal que una àmplia majo­ria del Par­la­ment l’avali. I després desen­vo­lu­par-la ràpida­ment per tal que al setem­bre, amb l’inici del curs, no s’hagi d’apli­car aquesta sentència del TSJC. En aquests dies hem de veure què es pot fer: pri­mer, fer el recurs, la qual cosa ens ha de per­me­tre arri­bar a final de curs, però també hem de tenir pre­pa­rada la res­posta esta­ble per al curs vinent. Cal ampliar el con­sens social que neces­sita la defensa de la llen­gua, com van fer les alcal­des­ses de l’Hos­pi­ta­let i de Santa Coloma, que van recla­mar la immersió. Això és un bon senyal. El que ens interessa és que tot el procés de lec­to­es­crip­tura es pugui fer en català a través de la meto­do­lo­gia d’immersió, que no ens apli­quin el 25% a P3, P4, P5... i que puguem deci­dir en quin moment de l’esco­la­ri­tat han d’aparèixer con­tin­guts o acti­vi­tats en cas­tellà que no alte­rin el model gene­ral.
Com pot afec­tar aquesta sentència al con­sens polític i social?
Això encara serà més difícil, perquè Juntsx­Cat té anun­ciat un congrés, però no crec que ningú vul­gui supe­di­tar el futur del català a l’escola a la data d’un congrés. És un tema d’interès gene­ral. Jo vol­dria que tot el movi­ment inde­pen­den­tista anés junt, però si Junts no està en con­di­ci­ons de votar-ho, com a mínim que s’abs­tin­gui.
Els jut­ges en tin­dran prou amb aquest per­cen­tatge?
La sentència diu el 25%, com a mínim, però nosal­tres hem d’anar a la sentència impor­tant, que és la de l’Esta­tut, que tot i treure el caràcter pre­fe­rent per a la llen­gua cata­lana diu que totes dues han de tenir una presència equi­va­lent en el sis­tema i reco­neix que men­tre la nor­ma­lit­zació lingüística no sigui plena hi pot haver una pre­e­minència del català. Nosal­tres hem de tre­ba­llar en aquest marc i hem de poder defen­sar que la llen­gua ha de tenir caràcter com­pen­sa­tori a l’escola davant una rea­li­tat cada vegada més difícil per al català. Podem ser cre­a­tius i inno­va­dors. Quan diem que al sis­tema hi pot haver con­tin­guts, acti­vi­tats o matèries en cas­tellà, també ho diem per l’anglès. Si ho dei­xem en mans del tri­bu­nal, el 25 pot arri­bar al 35 i al 50%. En tot cas, si no actuem, ho faran els tri­bu­nals. I els jut­ges posen l’accent en el per­cen­tatge, quan s’hau­ria de posar en l’objec­tiu final, que és en el ple domini de les llengües. Aquest ha de ser el relat.

DE CONSELLERA A ASSESSORA

Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 1951) té una llarga trajectòria política, que va iniciar com a membre del Consell d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i va culminar com a consellera. En el darrer govern de Jordi Pujol va ocupar la Conselleria de Benestar i Família (1999-2003) i més endavant, ja amb Artur Mas, va ser la màxima responsable d’Ensenyament (2010-2016). Precisament durant aquesta darrera etapa va ser condemnada a dos anys d’inhabilitació per la consulta per la independència del 9-N, juntament amb Artur Mas i Joana Ortega, i també pel Tribunal de Comptes. En els darrers anys s’ha mantingut allunyada de la primera línia política. Ella mateixa afirma que se sent “una convergent sense partit”. Malgrat tot, ha tingut un paper de primer ordre en l’acord per modificar la llei de política lingüística que van subscriure ERC, PSC, Comuns i JuntsxCat, tot i que a darrera hora aquesta última formació se’n va desvincular.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor