ÀLEX ROMAGUERA
PERIODISTA I AUTOR DE “VÍCTIMES EN SO DE PAU”
“Les víctimes triades resumeixen 50 anys de violència política”
En els darrers cinquanta anys, més d’un miler de persones de l’Estat espanyol han estat assassinades per raons polítiques. El periodista Àlex Romaguera recupera al llibre ‘Víctimes en so de pau’ el testimoni de quinze d’aquestes víctimes
PREVENCIÓ INICIAL
“Inicialment hi va haver una certa prevenció, per part d’algun dels testimonis, d’aparèixer al costat d’altres víctimes en què l’ombra de la persona assassinada té una connotació política”Les dues m’expliquen l’objectiu d’aquestes trobades, que s’emmarquen en la voluntat d’aplanar el terreny per a un procés de reconciliació i d’apropament entre sectors polaritzats del conflicte. Jo vaig seguint el fil d’aquestes trobades, que el 2012 el govern del PP prohibeix, conscient potser que allò desactivava la crispació en la societat basca. També hi ha experiències de trobades semblants a Irlanda del Nord i a Colòmbia. Per a mi, l’element fonamental és que cap al 2014 es produeixen noves trobades, ja de víctimes de colors diversos, i veig que aquests testimonis són rellevants per una dimensió ètica, però també perquè des de la dreta espanyola, a través de les dues associacions de víctimes principals, que són l’AVT i COVITE, es manté un discurs basat en la venjança i l’odi. Considero que cal donar veu a totes aquelles entitats o persones que fan un discurs oposat a aquest, i d’aquí neix el llibre, de la voluntat de trobar quinze persones que des de contextos i vivències molt diferents fan aquesta aportació cap a un model de societat més dialogant i pacífica.
D’una banda, conèixer la violència política de l’Estat espanyol durant aquests cinquanta anys i veure com al marge o independentment de qui havia perpetrat l’assassinat, són persones que tenen en comú que lluny de quedar-se en la rancúnia pel que han patit, han experimentat un procés de resiliència i un compromís en defensa de la pau i la justícia social. El fil conductor que les uneix és la capacitat d’haver integrat el drama a la seva vida personal, però fent-ne un estímul per donar el millor de si mateixes. Vaig pensar que eren persones referents en l’àmbit públic que tenien en comú, d’una banda, el rebuig explícit a la violència expressada en el fet que no hi havia d’haver víctimes de primera ni de segona, que totes han de tenir satisfets els seus drets fonamentals i que han de ser ateses degudament i reconegudes per part de l’Estat. A més, hi ha un altre element fonamental i és que totes elles consideren que perquè tot això es doni, l’Estat ha d’habilitar un marc de convivència just, ha de desfer una arquitectura que està basada en la impunitat i l’oblit d’una sèrie de víctimes.
RECONDUIR EL DOLOR
Àlex Romaguera i Vendrell (Barcelona, 1970) és periodista i s’ha especialitzat en moviments socials i tot allò que fa referència a la lluita pels drets humans i la memòria històrica. En l’àmbit professional, ha estat redactor del setmanari El Triangle i col·laborador de les revistes Illacrua, El Temps i el diari basc Gara. Actualment és director de la revista Nexe i portaveu de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. L’any 2017 va publicar l’obra Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció als Països Catalans, escrit a quatre mans amb David Fernàndez, exdiputat de la CUP. A Víctimes en so de pau fa una crònica de quinze persones que han patit la violència política a l’Estat espanyol. Hi trobem familiars de víctimes d’ETA, però també dels GAL i de grupuscles de l’extrema dreta. El fil conductor és la violència: el periple viscut i el dolor provocat, però també la capacitat per reconduir-lo cap a iniciatives en favor de la justícia i la reparació.