Entrevista

PATRICI TIXIS

PRESIDENT DEL GREMI D’EDITORS DE CATALUNYA

“Malgrat tot, el llibre sempre seguirà existint”

El president del Gremi d’Editors de Catalunya preveu un Sant Jordi tan bo com l’anterior, amb xifres de rècord, i vaticina un futur esperançador per al món del llibre

EL PRINCIPAL OBJECTIU
“El de l’any passat ja va ser el millor Sant Jordi de la història. Si aconseguim igualar-lo, ja ens donarem per satisfets”
EL REFUGI DEL LLIBRE
“Durant la pandèmia, el llibre ha estat com un refugi per estimular la imaginació, per entendre com viu la gent o per conèixer noves experiències”
wAquest serà el primer Sant Jordi plenament normal després de la pandèmia. Com s’afronta des del Gremi d’Editors?
Les perspectives són molt bones. Estem percebent que hi ha molta expectativa per aquesta diada, tant al conjunt de Catalunya com sobretot a Barcelona, on s’ha hagut d’ampliar l’espai significativament. En concret, a Barcelona hi haurà un 11,5% més de parades –amb un total de 320–, un 17% més d’augment del metratge –amb 3.294 metres de parades– i un 25% més de punts amb signatures d’autors –amb 213 emplaçaments–. També hem tingut més peticions de professionals, per portar més autors i per tenir més metres de parades d’empreses catalanes, d’arreu de l’Estat i d’altres països. El de l’any passat ja va ser el millor Sant Jordi de la història, amb una facturació de 22,5 milions d’euros. Si aconseguim igualar aquestes xifres, ja ens donarem per satisfets.
Fa pocs dies, en la roda de premsa de presentació que va fer conjuntament amb el Gremi de Llibreters, preveien que la diada tindria “la major oferta de llibres de tota la història”. Com s’explica aquesta eufòria?
Per moltes raons. Primer de tot perquè Sant Jordi és una festa en què tot el sector, des dels autors fins als llibreters passant pels editors, s’implica i vol ser-hi perquè es tracta d’una oportunitat immillorable per connectar amb els lectors. En el cas de Barcelona, també s’ha de posar en valor que s’ha fet una feina prèvia, entre tots els agents implicats, començant pels serveis municipals, per tal d’aconseguir que l’exposició de llibres sigui ordenada i tingui més capacitat que la que tenia altres anys. S’incrementen els espais de Sant Jordi i es dobla l’espai a Gràcia, que connectarà amb la superilla literària del passeig de Gràcia i els carrers propers; es recupera la Rambla, des de Canaletes fins a Ferran, i la plaça de Catalunya estarà reservada als mitjans de comunicació. Hi haurà un eix molt interessant i gairebé continu des de dalt de tot de Gràcia fins a pràcticament arribar al mar. A més a més, en tots els districtes hi haurà illes dedicades als llibres.
El fet que Sant Jordi caigui en diumenge i amb algun esdeveniment esportiu pot tenir alguna incidència?
Al llarg de la història s’ha pogut comprovar que la diada, la facis el dia que la facis i passi el que passi, té molt moviment. La suma total del que succeeix any rere any és impressionant. Respecte a la coincidència amb un partit de futbol, el que enfrontarà el Barça amb l’Atlético de Madrid, crec que el Sant Jordi és suficientment gran perquè hi entri de tot. Hauria estat preferible que juguessin el partit el dia abans, però tampoc coincideix amb l’hora de màxima afluència de Sant Jordi. Quan acabi el partit, encara ens quedaran hores perquè la gent pugui tornar a sortir al carrer i faci les darreres compres.
I les condicions meteorològiques? Estarem més preparats que l’any passat?
Després del que va succeir l’any passat, hem demanat als paradistes que tinguin els punts de venda preparats per si es produeix un ruixat. Que no tinguin llibres sota les taules, que sàpiguen com han de muntar les parades i que assegurin els tendals. Els hem fet un recordatori perquè tothom vingui ben preparat. En tot cas, passi el que passi amb el temps, que lògicament no podem controlar, la història també ens demostra que la gent surt al carrer en qualsevol circumstància.
Parli’ns de l’estat de salut del sector. El 2021 va ser el millor any dels últims deu i el 2022 es va tancar amb xifres també molt bones. A què es deu?
Ja durant l’any 2020 ens vam trobar que en el moment en què es va alliberar el comerç i es va poder tornar a sortir al carrer, va haver-hi una afluència molt gran de gent a les llibreries i es van comprar molts llibres. Crec que s’ha produït una reactivació important del llibre com a entreteniment cultural. Si fa uns anys tenia un pes reduït, ara s’ha incrementat. Un dels indicadors més clars en aquest sentit és el dels índexs de lectura. Cada vegada hi ha més gent que llegeix i cada vegada hi ha més persones a les quals el llibre els omple des d’un punt de vista cultural. Durant la pandèmia, el llibre ha estat com un refugi per estimular la imaginació, per entendre com viu la gent o per conèixer noves experiències. Es tracta d’un fenomen que ha vingut per quedar-se i que ha permès que el llibre recuperi el protagonisme que havia perdut després de la crisi del 2008, quan es va produir una caiguda molt important en les vendes de llibres. Ara ens estem situant en nivells molt superiors, i les expectatives per al futur són realment bones. L’any passat ja va ser un any de rècord i enguany ens movem en els mateixos paràmetres.
Ara que parlava dels índexs de lectura, les dades indiquen que s’incrementa, especialment entre els joves de 15 a 18 anys. Una molt bona notícia...
Aquest és un altre dels fenòmens interessants que s’han produït en els darrers anys. No s’havia acabat de trobar la fórmula per apropar els joves als llibres, però ara, a través de les xarxes socials, han connectat amb el llibre. Això està permetent eixamplar el percentatge de lectors des de la base, un fet extraordinàriament positiu perquè garanteix lectors per al futur.
Els lectors han tornat a les llibreries després de la pandèmia. En alguna ocasió heu comentat que es van convertir en les farmàcies de guàrdia emocional durant la pandèmia. És un tema conjuntural o es consolidarà?
No hem de patir pel futur de les llibreries. S’està demostrant que el que realment interessa i agrada als lectors és comprar els llibres a les llibreries. Segons les dades que tenim, el percentatge de lectors que prefereix comprar els llibres a les llibreries és d’un 80%. El que hem d’aconseguir, sobretot a les grans ciutats i als barris, és que les llibreries tinguin l’oportunitat de defensar-se econòmicament davant d’altres canals que tenen uns marges molt més grans. En aquest sentit, estem treballant molt a prop de les administracions per veure com podem protegir les llibreries, que no són només un espai on es venen llibres, sinó també agents culturals.
I què proposen exactament per protegir les llibreries?
El model més interessant a seguir és el de França, que té una estructura i uns esquemes molt pensats per donar suport a les llibreries. Allà les llibreries tenen algunes exempcions o suport a la digitalització, per exemple, la qual cosa els permet mantenir el seu paper cohesionador i d’agent cultural dins del territori.
Hi ha petites editorials que s’ho van passar molt malament durant la pandèmia. Quin és el balanç en aquest cas?
Durant la pandèmia, vam intentar treballar amb les institucions, des del Gremi d’Editors i des de la Cambra del Llibre, per intentar trobar vies per ajudar els que més ho necessitaven i salvar el màxim nombre d’empreses possibles. En els darrers anys, a banda de la pandèmia, ens han afectat el preu, els problemes de subministrament de les matèries primeres i la situació internacional, uns factors que afecten molt més les editorials petites. El balanç ha estat positiu, en aquest sentit, i hem aconseguit arribar a l’altre costat del túnel de manera prou satisfactòria.
Com s’imagina el futur del sector amb la irrupció de les noves tecnologies, tant pel que fa a generació de continguts i vendes com a consum?
El llibre és un instrument que ha estat essencial al llarg de la història per anar transmetent coneixements i emocions. Tot això canviarà en el futur. Ens haurem d’anar adaptant als nous hàbits dels lectors, que voldran accedir als llibres de maneres molt diverses. La tecnologia és una gran aliada, i la intel·ligència artificial és un gran repte, però estic convençut que en sabrem treure profit en benefici dels creadors i els lectors.

DE PERIODISTA A EDITOR

Patrici Tixis Padrosa (Sarrià de Ter, 1961) té una llarga trajectòria com a periodista, vinculat El Punt, el Diari de Barcelona i La Vanguardia. Director de Comunicació del Grup Planeta, el 2015 va assumir la presidència del Gremi d’Editors de Catalunya. En aquell moment, es va marcar com a objectius la lluita contra la pirateria, el foment de la lectura, l’increment de les ajudes de les administracions per millorar la competitivitat, la creació de llocs de treball a les empreses editorials i la millora dels serveis als associats. Posteriorment, va assumir també la presidència de la Cambra del Llibre de Catalunya, des d’on va impulsar la candidatura de la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Unesco.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.