“Malgrat tot, el llibre sempre seguirà existint”

Les pers­pec­ti­ves són molt bones. Estem per­ce­bent que hi ha molta expec­ta­tiva per aquesta diada, tant al con­junt de Cata­lu­nya com sobre­tot a Bar­ce­lona, on s’ha hagut d’ampliar l’espai sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. En con­cret, a Bar­ce­lona hi haurà un 11,5% més de para­des –amb un total de 320–, un 17% més d’aug­ment del metratge –amb 3.294 metres de para­des– i un 25% més de punts amb sig­na­tu­res d’autors –amb 213 emplaçaments–. També hem tin­gut més peti­ci­ons de pro­fes­si­o­nals, per por­tar més autors i per tenir més metres de para­des d’empre­ses cata­la­nes, d’arreu de l’Estat i d’altres països. El de l’any pas­sat ja va ser el millor Sant Jordi de la història, amb una fac­tu­ració de 22,5 mili­ons d’euros. Si acon­se­guim igua­lar aques­tes xifres, ja ens dona­rem per satis­fets.

Per mol­tes raons. Pri­mer de tot perquè Sant Jordi és una festa en què tot el sec­tor, des dels autors fins als lli­bre­ters pas­sant pels edi­tors, s’implica i vol ser-hi perquè es tracta d’una opor­tu­ni­tat immi­llo­ra­ble per con­nec­tar amb els lec­tors. En el cas de Bar­ce­lona, també s’ha de posar en valor que s’ha fet una feina prèvia, entre tots els agents impli­cats, començant pels ser­veis muni­ci­pals, per tal d’acon­se­guir que l’expo­sició de lli­bres sigui orde­nada i tin­gui més capa­ci­tat que la que tenia altres anys. S’incre­men­ten els espais de Sant Jordi i es dobla l’espai a Gràcia, que con­nec­tarà amb la superi­lla literària del pas­seig de Gràcia i els car­rers pro­pers; es recu­pera la Ram­bla, des de Cana­le­tes fins a Fer­ran, i la plaça de Cata­lu­nya estarà reser­vada als mit­jans de comu­ni­cació. Hi haurà un eix molt interes­sant i gai­rebé con­tinu des de dalt de tot de Gràcia fins a pràcti­ca­ment arri­bar al mar. A més a més, en tots els dis­tric­tes hi haurà illes dedi­ca­des als lli­bres.

Al llarg de la història s’ha pogut com­pro­var que la diada, la facis el dia que la facis i passi el que passi, té molt movi­ment. La suma total del que suc­ce­eix any rere any és impres­si­o­nant. Res­pecte a la coin­cidència amb un par­tit de fut­bol, el que enfron­tarà el Barça amb l’Atlético de Madrid, crec que el Sant Jordi és sufi­ci­ent­ment gran perquè hi entri de tot. Hau­ria estat pre­fe­ri­ble que jugues­sin el par­tit el dia abans, però tam­poc coin­ci­deix amb l’hora de màxima afluència de Sant Jordi. Quan acabi el par­tit, encara ens que­da­ran hores perquè la gent pugui tor­nar a sor­tir al car­rer i faci les dar­re­res com­pres.

Després del que va suc­ceir l’any pas­sat, hem dema­nat als para­dis­tes que tin­guin els punts de venda pre­pa­rats per si es pro­du­eix un rui­xat. Que no tin­guin lli­bres sota les tau­les, que sàpiguen com han de mun­tar les para­des i que asse­gu­rin els ten­dals. Els hem fet un recor­da­tori perquè tot­hom vin­gui ben pre­pa­rat. En tot cas, passi el que passi amb el temps, que lògica­ment no podem con­tro­lar, la història també ens demos­tra que la gent surt al car­rer en qual­se­vol cir­cumstància.

Ja durant l’any 2020 ens vam tro­bar que en el moment en què es va alli­be­rar el comerç i es va poder tor­nar a sor­tir al car­rer, va haver-hi una afluència molt gran de gent a les lli­bre­ries i es van com­prar molts lli­bres. Crec que s’ha produït una reac­ti­vació impor­tant del lli­bre com a entre­te­ni­ment cul­tu­ral. Si fa uns anys tenia un pes reduït, ara s’ha incre­men­tat. Un dels indi­ca­dors més clars en aquest sen­tit és el dels índexs de lec­tura. Cada vegada hi ha més gent que lle­geix i cada vegada hi ha més per­so­nes a les quals el lli­bre els omple des d’un punt de vista cul­tu­ral. Durant la pandèmia, el lli­bre ha estat com un refugi per esti­mu­lar la ima­gi­nació, per enten­dre com viu la gent o per conèixer noves experiències. Es tracta d’un feno­men que ha vin­gut per que­dar-se i que ha permès que el lli­bre recu­peri el pro­ta­go­nisme que havia per­dut després de la crisi del 2008, quan es va pro­duir una cai­guda molt impor­tant en les ven­des de lli­bres. Ara ens estem situ­ant en nivells molt supe­ri­ors, i les expec­ta­ti­ves per al futur són real­ment bones. L’any pas­sat ja va ser un any de rècord i enguany ens movem en els matei­xos paràmetres.

Aquest és un altre dels fenòmens interes­sants que s’han produït en els dar­rers anys. No s’havia aca­bat de tro­bar la fórmula per apro­par els joves als lli­bres, però ara, a través de les xar­xes soci­als, han con­nec­tat amb el lli­bre. Això està per­me­tent eixam­plar el per­cen­tatge de lec­tors des de la base, un fet extra­or­dinària­ment posi­tiu perquè garan­teix lec­tors per al futur.

No hem de patir pel futur de les lli­bre­ries. S’està demos­trant que el que real­ment interessa i agrada als lec­tors és com­prar els lli­bres a les lli­bre­ries. Segons les dades que tenim, el per­cen­tatge de lec­tors que pre­fe­reix com­prar els lli­bres a les lli­bre­ries és d’un 80%. El que hem d’acon­se­guir, sobre­tot a les grans ciu­tats i als bar­ris, és que les lli­bre­ries tin­guin l’opor­tu­ni­tat de defen­sar-se econòmica­ment davant d’altres canals que tenen uns mar­ges molt més grans. En aquest sen­tit, estem tre­ba­llant molt a prop de les admi­nis­tra­ci­ons per veure com podem pro­te­gir les lli­bre­ries, que no són només un espai on es venen lli­bres, sinó també agents cul­tu­rals.

El model més interes­sant a seguir és el de França, que té una estruc­tura i uns esque­mes molt pen­sats per donar suport a les lli­bre­ries. Allà les lli­bre­ries tenen algu­nes exemp­ci­ons o suport a la digi­ta­lit­zació, per exem­ple, la qual cosa els per­met man­te­nir el seu paper cohe­si­o­na­dor i d’agent cul­tu­ral dins del ter­ri­tori.

Durant la pandèmia, vam inten­tar tre­ba­llar amb les ins­ti­tu­ci­ons, des del Gremi d’Edi­tors i des de la Cam­bra del Lli­bre, per inten­tar tro­bar vies per aju­dar els que més ho neces­si­ta­ven i sal­var el màxim nom­bre d’empre­ses pos­si­bles. En els dar­rers anys, a banda de la pandèmia, ens han afec­tat el preu, els pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment de les matèries pri­me­res i la situ­ació inter­na­ci­o­nal, uns fac­tors que afec­ten molt més les edi­to­ri­als peti­tes. El balanç ha estat posi­tiu, en aquest sen­tit, i hem acon­se­guit arri­bar a l’altre cos­tat del túnel de manera prou satis­factòria.

El lli­bre és un ins­tru­ment que ha estat essen­cial al llarg de la història per anar trans­me­tent conei­xe­ments i emo­ci­ons. Tot això can­viarà en el futur. Ens hau­rem d’anar adap­tant als nous hàbits dels lec­tors, que vol­dran acce­dir als lli­bres de mane­res molt diver­ses. La tec­no­lo­gia és una gran ali­ada, i la intel·ligència arti­fi­cial és un gran repte, però estic con­vençut que en sabrem treure pro­fit en bene­fici dels cre­a­dors i els lec­tors.