DONES que fan PINYA
Fa quaranta anys no hi havia dones castelleres i ara ja representen el 40%. En l’aspecte tècnic, la seva incorporació al món casteller ha estat clau per aixecar castells de deu i ara el repte és assolir la igualtat en les estructures de poder
Helena Llagostera té 46 anys i en fa molts que fa castells. Encara puja a sisens en les construccions de nou i segurament deu ser l’única a Catalunya que amb aquesta edat s’enfila tan amunt. “Aquesta és ara la meva lluita; molta gent em pregunta quan em jubilaré de fer castells, i mira que hi ha homes més grans que jo que encara pugen!” Llagostera, de la Colla Joves Xiquets de Valls, és una precursora en el món casteller. Va ser la primera dona a entrar a la colla quan fer castells era només cosa d’homes i durant tots aquest anys ha estat pionera en diversos àmbits: el 1988 va ser la primera dona que va pujar a un castell de nou i, si bé és cert que Eva Baró (Castellers de Barcelona) i Montse Alba (Bordegassos de Vilanova) figuraran en els annals castellers com les primeres dones caps de colla, Llagostera té l’honor d’haver-se convertit, el 2009, en la primera cap de colla d’una agrupació tradicional i de gamma extra.
La trajectòria d’Helena Llagostera és, al mateix temps, l’excepció que confirma la regla i la constatació que, lentament, les coses estan canviat. “El paper de la dona ha evolucionat moltíssim en els últims quaranta anys, ha passat de ser totalment inexistent a tenir una posició cada cop més definida”, explica Raquel Sans, tot i reconèixer que malgrat la progressió encara hi ha grans diferències pel que fa a l’ocupació de càrrecs de responsabilitat. És secretària del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i una de les autores de l’estudi Els castells des d’una perspectiva de gènere. El paper de les dones a les estructures de poder de les colles castelleres. Sans, juntament amb Guillermo Soler, Anna Sánchez i Paloma Pontón, està elaborant l’estudi a partir d’un treball de camp que ha inclòs l’anàlisi de 98 colles catalanes, enquestes a 55 colles i un centenar d’entrevistes a dones castelleres.
Les xifres del document parlen per si soles. En els anys vuitanta, la presència de la dona era inexistent i ara representa el 40% de la massa social castellera. Són gairebé la meitat, però el seu rol en càrrecs de responsabilitat i presa de decisions continua sent minoritari: només un 34,7% de les colles catalanes tenen una dona presidenta, i el percentatge cau en picat quan parlem de caps de colla, ja que només el 17,3% del total són dones. Un terç de les dones que assumeixen responsabilitats són menor de 25 anys i més de la meitat no tenen fills. “La maternitat marca un abans i un després i el que fa és crear un parèntesi en la participació de la dona en l’activitat castellera”, assenyala Raquel Sans, i Anna Sánchez, que ha participat en l’estudi des de l’Observatori per la Igualtat de la URV, afegeix una dada: “Un 83% de les dones converteixen la seva activitat castellera en una activitat familiar, fet que posa en evidència la incompatibilitat de la dona a l’hora de conciliar l’oci amb la vida familiar.”
Quins càrrecs ocupa? Els de secretària i cap de canalla, “una prolongació de les tasques que fan a casa, com la de cuidar els fills”, insisteix Sánchez, i conclou: “Al final els estereotips són obstacles per desenvolupar la trajectòria castellera de la dona.” Tot i que les colles universitàries ja són més equitatives, la realitat és que en una activitat en què homes i dones participen en un mateix equip encara no ho fan de la mateixa manera.
La dona, un paper clau
Però malgrat la discriminació de gènere, ningú posa en dubte el paper cabdal que ha tingut la seva incorporació. “Homes i dones tenim unes condicions físiques i mentals diferents que es complementen i ha estat gràcies a això que hem vist castells de deu”, explica Helena Llagostera. Les dones pesen menys, són més àgils i tenen més flexibilitat i, a banda, “les nenes maduren abans que els nens i això també és important perquè entenguin la importància d’alguns castells”, remarca Llagostera. A banda de qüestions tècniques, l’entrada de la dona també ha canviat el perfil sociològic de les colles. “Abans eren grups d’homes que es trobaven divendres i diumenges per anar a fer castells i ara a les colles hi ha moltes famílies, cosa que els ha permès créixer en nombre i plantejar-te reptes superiors”, afegeix Raquel Sans.
A més de les caps de colla pioneres com Baró, Albà i Llagostera, entre la llista de noms propis femenins també figuren el d’Aina Mallol, que va ser cap de colla dels xicots de Vilafranca, i el d’Ester Oriol, presidenta dels castellers de Sants entre el 2012 i el 2016. Actualment, Iruna Rigau lidera els Marrecs de Salt, una de les colles grans que té més dones que homes, i Bea Jiménez és cap de colla dels Castellers de Sabadell, l’única colla gran que ha tingut cap de colla i presidenta simultàniament. “Els lideratges femenins atrauen lideratges femenins”, remarca Sans.
I el futur? Els autors de l’estudi són optimistes en les seves conclusions. “Algunes colles impulsen el talent i el lideratge femenins. La situació està canviant i la influència de les colles universitàries pot ser clau”, assenyalen en l’esbós preliminar. Helena Llagostera, que també suma el mèrit de ser mare de sis fills, ho té més clar. “Revertir la tendència a les colles tradicionals encara costa, però no tinc cap dubte que alguna de les meves filles acabarà sent cap de colla.” I explica que la Maria, que ara té 10 anys, sovint fa el crit d’“amunt!”, com si ja fos cap de colla.
Per viure’ls en directe
Estadístiques al marge, cal ser a la plaça per viure en directe el món dels castells. La temporada ja ha arrencat, i al web www.elmoncasteller.cat es pot consultar el calendari de diades d’enguany. Valls, Barcelona, l’Arboç, Sabadell i Andorra són alguns dels pobles i ciutats on es poden veure actuacions aquest cap de setmana.