Boqueria & Óscar
Una de les primeres imatges del llibre Mi Boqueria (Planeta Gastro) mostra la Rambla l’agost passat, plena de flors i d’espelmes, perquè Óscar Manresa no podia deixar passar el moment terrible en què el seu adorat mercat, que mai calla, “semblava un petit poble del Carib assolat per un huracà”. El xef dedica a les víctimes de l’atemptat una obra que retrata com és la vida (l’oposat a la mort) dins d’un espai de vuit-cents anys d’història que ell recorre des de fa més de trenta: “Aquí també treballava la que seria la meva dona, i aquí ens vam enamorar.”
Però no cregueu que el to del text és sentimental. Amb tot l’afecte del món, igual t’explica que la Núria de Can Vila va deixar el banc on treballava perquè “estava farta de fotre la vida a la gent”, que reflexiona amb l’Aina Capdevila d’Avinova sobre el futur de la Boqueria dient que moriran amb les botes calçades, a l’estil del general Custer. Hi ha anècdotes, retrats i receptes. Amb tres negocis al mercat, Casa Guinart, El Altar i el bar d’ostres Joël’s, Manresa no amaga que la seva visió és personal i que hi apareixen els personatges amb qui té afinitat. Això sí, no hi falta l’imprescindible Pinotxo, de qui es diu que “se’l va veure a Waterloo quan van derrotar Napoleó”.
El pròleg li fa un veí de la zona amant de la Boqueria, Albert Adrià –“m’hi vaig instal·lar el 1999 perquè comprava aquí per a elBullitaller i per a mi”–, convençut que s’ha de trobar l’equilibri entre el tsunami del turisme i la cultura del mercat, que avui viu una renovació: “Per exemple, s’està obrint a la cuina asiàtica.” Per Manresa, és vital que s’adeqüi a les necessitats actuals: “A Cusco he vist com les parades de fruites fan sucs naturals al moment.” I cita d’exemple el Francesc de les olives, el Tony Soprano del mercat, “perquè prepara unes pràctiques paperines amb barreges d’olives sense pinyol”. “Hem de donar suport als mercats, que són el nostre patrimoni”, assenyala Oriol Castro, que està encantat de tenir el seu Disfrutar davant del renovat mercat del Ninot.