Experiències

La festa del mar

Les processons de la Verge del Carme es repeteixen al llarg del litoral català el 16 de juliol, una mostra que la tradició marinera del país es manté viva tot i els canvis que hem viscut pel que fa a la nostra relació amb el mar

Cata­lu­nya té vocació mari­nera, i encara que la costa ha can­viat moltíssim en les últi­mes dècades –les embar­ca­ci­ons turísti­ques han anat des­plaçant les pes­que­res– algu­nes tra­di­ci­ons es man­te­nen. Un exem­ple són les pro­ces­sons marítimes per cele­brar la festa de la Verge del Carme. Aquesta Mare de Déu és la patrona de la gent del mar i pas­se­jar-la en barca ha estat des de fa segles una manera de dema­nar-li que pro­te­geixi les embar­ca­ci­ons de les tem­pes­tes i el mal temps. Ini­ci­al­ment, les ofre­nes envers aquesta verge esta­ven sobre­tot lli­ga­des als mari­ners mili­tars i mer­cants, però amb el temps els pes­ca­dors –que solien tenir Sant Pere com a patró– s’hi van afe­gir.

El mont car­mel

La Verge del Carme es venera des del segle XII, quan un grup de cro­ats i pere­grins es van esta­blir al mont Car­mel, a Haifa (Israel), i van fun­dar l’ordre car­me­lità. Tal com explica la res­pon­sa­ble de l’Arxiu Muni­ci­pal de Sant Feliu de Guíxols, M. Àngels Suquet, la festa del Carme ja era molt popu­lar en el segle XVIII, i encara va gua­nyar més pro­ta­go­nisme quan l’almi­rall mallorquí Antoni Bar­celó Pont de la Terra (1716-1797) va pro­moure la cele­bració d’aquesta diada entre els mari­ners.

“Aquesta advo­cació va esde­ve­nir tan popu­lar que va subs­ti­tuir sant Elm, cone­gut també com a sant Sal­va­dor de la Marina, que fins ales­ho­res havia estat vene­rat pels nave­gants”, indica Suquet. A més, la vene­ració a la verge va aug­men­tar quan es va esten­dre una lle­genda, segons la qual l’any 1845 un esca­pu­lari car­me­lità va sal­var un vai­xell anglès durant un huracà.

“La lle­genda diu que un mari­ner va sor­tir a resar i va llançar l’esca­pu­lari al mar, i imme­di­a­ta­ment es va atu­rar la tem­pesta i una onada li va retor­nar l’esca­pu­lari. La vene­ració de l’esca­pu­lari va ser fomen­tada pel papa Joan XXII, que va fer una but­lla que esta­blia que tots els qui por­tes­sin esca­pu­lari s’alli­be­ra­rien del pur­ga­tori”, afe­geix Suquet, que ha reco­llit com van evo­lu­ci­o­nar les cele­bra­ci­ons de la festa del Carme a Sant Feliu de Guíxols durant el segle pas­sat, amb l’atu­rada de la Guerra Civil i fins que el 2011 es va deci­dir recu­pe­rar-les amb actes que s’afe­gei­xen a la tra­di­ci­o­nal pro­cessó, com can­ta­des d’hava­ne­res i una sar­di­nada popu­lar. Les pro­ces­sons mari­ne­res que s’orga­nit­zen al llarg de la costa en aques­tes dates seguei­xen més o menys el mateix patró –missa, ofre­nes flo­rals...–, però cada poble té les seves pecu­li­a­ri­tats.

A CADA POBLE, DIFE­RENT

A Llançà i a Tor­re­dem­barra, per exem­ple, també es fan focs arti­fi­ci­als, men­tre que a Cadaqués es pre­para una sar­di­nada popu­lar. Empu­ri­a­brava ho cele­bra fent nave­gar la verge pels canals, en el marc d’unes fes­tes amb un ampli pro­grama d’acti­vi­tats per a tot­hom. A l’Escala, com a ofrena a la Mare de Déu, es pre­para una catifa de sal de colors, sem­pre amb motius mari­ners, davant de l’església de sant Pere. La pro­cessó de l’Estar­tit arriba fins a les illes Medes i s’orga­nit­zen balla­des de sar­da­nes tant al matí com a la tarda. Palamós és un altre dels muni­ci­pis de la Costa Brava on la pro­cessó té molta par­ti­ci­pació. S’hi orga­nitza una sub­hasta de peix can­tada per mos­trar el procés que se seguia abans de la infor­ma­tit­zació d’aquesta acti­vi­tat.

A Vilas­sar de Mar fan la pro­cessó a la tarda, igual que a Arenys de Mar, que enguany l’ha avançat al dis­sabte 14. Pre­ci­sa­ment, el fet que aquest any la Verge del Carme cai­gui en dilluns fa que en mol­tes pobla­ci­ons les fes­tes es moguin al cap de set­mana ante­rior o al poste­rior. Aquest també és el cas de Cal­des d’Estrac, amb acti­vi­tats fami­li­ars i una fira d’arte­sa­nia el diu­menge 15, o de Cam­brils, que ho cele­bra el dia 21. A les Ter­res de l’Ebre, l’Ampo­lla ho cele­bra amb bous, i a Sant Car­les de la Ràpita home­nat­gen els pes­ca­dors jubi­lats. I les grans ciu­tats també man­te­nen la tra­dició: a Bar­ce­lona la pro­cessó mari­nera se cele­bra a la Bar­ce­lo­neta, i a Tar­ra­gona, al barri del Ser­ra­llo, men­tre que a Mataró la verge surt de l’ermita de Sant Simó.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor