50 anys de les coves Meravelles
A Benifallet, sota la serra de Cardó i al costat del riu Ebre, hi ha obertes al públic les coves Meravelles, un espai natural de gran interès patrimonial que enguany commemora els 50 anys de la seva descoberta
Arribar-hi ja forma part de l’experiència. Passat el poble de Benifallet (Baix Ebre), un petit tram de carretera sinuosa ens posa en context. A la dreta ens acompanya el riu Ebre, enguany exuberant, i a l’esquerra, la serra de Cardó, per on ens enfilarem fins a trobar l’esplanada que ens indica que hem arribat al destí, a les coves Meravelles. Es poden visitar des del 1993, tot i que la seva descoberta es remunta al 1968, just enguany fa cinquanta anys, gràcies a quatre integrants de la secció d’espeleologia del Grup Excursionista de Gràcia. De les sis cavitats que integren el conjunt de les coves de Benifallet, actualment n’hi ha dues de visitables, la cova del Dos i la cova Meravelles i s’està treballant per poder obrir també al públic la cova dels Xafarroques.
Fa calor i per això durant l’estiu s’agraeix endinsar-se a l’interior d’aquest espai natural que es calcula que es va començar a formar fa 800.000 anys, en l’època del plistocè. A dins, la temperatura és manté durant tot l’any entre 15 i 18 graus. “No es pot tocar res amb el palmell de la mà”, alerta la guia tot just entrar. Les coves estan vives i el procés de formació de noves estalactites o estalagmites es trencaria si hi deixem impregnada el greix que tenim a les mans, ens diu. Estem dins la cova del Dos, que rep aquest nom perquè té dues entrades. A diferència de la cova Meravelles, sempre s’ha tingut constància de la seva existència i, de fet, a dins s’hi van trobar restes arqueològiques que constaten l’ocupació de les coves des del neolític, quatre sepultures i altres materials ara exposats en diversos museus. De la història més recent se sap que part dels seus 235 m² s’han fet servir d’aixopluc de ramats i que va ser el refugi de vuit famílies republicanes durant la Guerra Civil. És per això que totes les estalactites que feien nosa estan trencades i que encara es poden veure les parets emmascarades on feien foc.
La Descoberta
Tot i que fins fa poc no s’ha obert al públic, és gràcies a les referències sobre aquesta cova trobades en un llibre comprat als Encants de Sant Antoni de Barcelona que el Grup Excursionista de Gràcia va fer cap a Benifallet. Hi van arribar per primer cop el 1966 amb la intenció de visitar i explorar el que llavors es coneixia com les coves de l’Aumidiella i, guiats pels veïns del poble, van començar les exploracions. El 26 de març del 1967 van fer la primera gran descoberta, la cova Marigot, batejada amb el nom del president del Grup d’Investigacions Espeleològiques, Eugeni Marigot. Per entrar-hi fan falta cordes i arnesos i per això actualment només hi poden entrar espeleòlegs federats.
Jesús Griera, que llavors tenia 26 anys, formava part d’aquesta primera expedició. Fins llavors només havien descobert avencs menors i la troballa a Benifallet el va marcar per a tota la vida. “És incalculable el nombre de vegades que he estat a les coves, me les sento meves, i ara ja hi vaig com a turista, però m’agrada fer de guia quan hi soc”, relata ara.
La visita
La d’avui, de guia, és la Maria José Margalef que ens explica que dels 510 m² que fa la cova Meravelles en visitarem 235 perquè fer accessibles segons quines parts suposaria fer una destrossa massa gran de les formacions. El recorregut inclou la sala dels Llapis, la sala de l’Amfiteatre i la sala de Música, i a l’interior, més enllà de tot allò que ens permeti descobrir la nostra imaginació, hi trobarem estalactites, estalagmites, gurbs, columnes de fins a 3 metres, macarrons, anemolites, banderes i fins i tot formacions que s’anomenen excèntriques i que només es poden veure a Benifallet i a les coves d’El Soplao que hi ha a Cantàbria.
“La gent ve pel boca-orella i marxa meravellada de la visita”, afegeix Anna Doliu, coordinadora de les coves, que, a més, recomana complementar la visita amb un passeig amb llagut pel riu mentre se senten explicacions de la flora i la fauna i de la batalla de l’Ebre.
“Quines meravelles!”
-
Els grup d'espeleòlegs en el moment de descobrir el forat de la cova LRP. -
Els quatre espeleòlegs fotografiats just abans de fer la descoberta Arxiu.
Som al 19 de març del 1968, i Manel Arnau, Jesús Griera, Ramon Garcés i Eugeni Marigot surten de l’ara anomenada cova Marigot i es fan la que havia de ser la darrera foto del dia. Però abans d’emprendre el camí cap a Barcelona, Arnau es fixa que molt a prop de la cova que estaven inspeccionant hi ha un forat i decideixen netejar-lo. “Devíem gratar durant mitja hora i llavors vam descobrir la cova”, recorda ara Jesús Griera, un dels membres vius de l’expedició. Expliquen durant la visita que la cova rep aquest nom per l’exclamació que van fer els espeleòlegs en sortir del cau, però el record que en té ara Griera és que, tot i l’espectacularitat de la troballa, aquell primer dia no hi van dedicar gaire temps. “Teníem poca llum i se’ns havien acabat els carrets de color. Vam estar-hi una estona i vam marxar sense dir res a ningú de la troballa.” Hi van tornar al cap de poc i llavors sí que la meravella es va fer pública.