Experiències

50 anys de les coves Meravelles

A Benifallet, sota la serra de Cardó i al costat del riu Ebre, hi ha obertes al públic les coves Meravelles, un espai natural de gran interès patrimonial que enguany commemora els 50 anys de la seva descoberta

Arri­bar-hi ja forma part de l’experiència. Pas­sat el poble de Beni­fa­llet (Baix Ebre), un petit tram de car­re­tera sinu­osa ens posa en con­text. A la dreta ens acom­pa­nya el riu Ebre, enguany exu­be­rant, i a l’esquerra, la serra de Cardó, per on ens enfi­la­rem fins a tro­bar l’espla­nada que ens indica que hem arri­bat al destí, a les coves Mera­ve­lles. Es poden visi­tar des del 1993, tot i que la seva des­co­berta es remunta al 1968, just enguany fa cin­quanta anys, gràcies a qua­tre inte­grants de la secció d’espe­le­o­lo­gia del Grup Excur­si­o­nista de Gràcia. De les sis cavi­tats que inte­gren el con­junt de les coves de Beni­fa­llet, actu­al­ment n’hi ha dues de visi­ta­bles, la cova del Dos i la cova Mera­ve­lles i s’està tre­ba­llant per poder obrir també al públic la cova dels Xafar­ro­ques.

Fa calor i per això durant l’estiu s’agra­eix endin­sar-se a l’inte­rior d’aquest espai natu­ral que es cal­cula que es va començar a for­mar fa 800.000 anys, en l’època del plis­tocè. A dins, la tem­pe­ra­tura és manté durant tot l’any entre 15 i 18 graus. “No es pot tocar res amb el pal­mell de la mà”, alerta la guia tot just entrar. Les coves estan vives i el procés de for­mació de noves esta­lac­ti­tes o esta­lag­mi­tes es tren­ca­ria si hi dei­xem impreg­nada el greix que tenim a les mans, ens diu. Estem dins la cova del Dos, que rep aquest nom perquè té dues entra­des. A diferència de la cova Mera­ve­lles, sem­pre s’ha tin­gut constància de la seva existència i, de fet, a dins s’hi van tro­bar res­tes arqueològiques que cons­ta­ten l’ocu­pació de les coves des del neolític, qua­tre sepul­tu­res i altres mate­ri­als ara expo­sats en diver­sos museus. De la història més recent se sap que part dels seus 235 m² s’han fet ser­vir d’aixo­pluc de ramats i que va ser el refugi de vuit famílies repu­bli­ca­nes durant la Guerra Civil. És per això que totes les esta­lac­ti­tes que feien nosa estan tren­ca­des i que encara es poden veure les parets emmas­ca­ra­des on feien foc.

La Des­co­berta

Tot i que fins fa poc no s’ha obert al públic, és gràcies a les referències sobre aquesta cova tro­ba­des en un lli­bre com­prat als Encants de Sant Antoni de Bar­ce­lona que el Grup Excur­si­o­nista de Gràcia va fer cap a Beni­fa­llet. Hi van arri­bar per pri­mer cop el 1966 amb la intenció de visi­tar i explo­rar el que lla­vors es conei­xia com les coves de l’Aumi­di­e­lla i, guiats pels veïns del poble, van començar les explo­ra­ci­ons. El 26 de març del 1967 van fer la pri­mera gran des­co­berta, la cova Mari­got, bate­jada amb el nom del pre­si­dent del Grup d’Inves­ti­ga­ci­ons Espe­leològiques, Eugeni Mari­got. Per entrar-hi fan falta cor­des i arne­sos i per això actu­al­ment només hi poden entrar espeleòlegs fede­rats.

Jesús Gri­era, que lla­vors tenia 26 anys, for­mava part d’aquesta pri­mera expe­dició. Fins lla­vors només havien des­co­bert avencs menors i la tro­ba­lla a Beni­fa­llet el va mar­car per a tota la vida. “És incal­cu­la­ble el nom­bre de vega­des que he estat a les coves, me les sento meves, i ara ja hi vaig com a turista, però m’agrada fer de guia quan hi soc”, relata ara.

La visita

La d’avui, de guia, és la Maria José Mar­ga­lef que ens explica que dels 510 m² que fa la cova Mera­ve­lles en visi­ta­rem 235 perquè fer acces­si­bles segons qui­nes parts supo­sa­ria fer una des­trossa massa gran de les for­ma­ci­ons. El recor­re­gut inclou la sala dels Lla­pis, la sala de l’Amfi­te­a­tre i la sala de Música, i a l’inte­rior, més enllà de tot allò que ens per­meti des­co­brir la nos­tra ima­gi­nació, hi tro­ba­rem esta­lac­ti­tes, esta­lag­mi­tes, gurbs, colum­nes de fins a 3 metres, macar­rons, ane­mo­li­tes, ban­de­res i fins i tot for­ma­ci­ons que s’ano­me­nen excèntri­ques i que només es poden veure a Beni­fa­llet i a les coves d’El Soplao que hi ha a Cantàbria.

“La gent ve pel boca-ore­lla i marxa mera­ve­llada de la visita”, afe­geix Anna Doliu, coor­di­na­dora de les coves, que, a més, reco­mana com­ple­men­tar la visita amb un pas­seig amb lla­gut pel riu men­tre se sen­ten expli­ca­ci­ons de la flora i la fauna i de la bata­lla de l’Ebre.

“Quines meravelles!”

Som al 19 de març del 1968, i Manel Arnau, Jesús Griera, Ramon Garcés i Eugeni Marigot surten de l’ara anomenada cova Marigot i es fan la que havia de ser la darrera foto del dia. Però abans d’emprendre el camí cap a Barcelona, Arnau es fixa que molt a prop de la cova que estaven inspeccionant hi ha un forat i decideixen netejar-lo. “Devíem gratar durant mitja hora i llavors vam descobrir la cova”, recorda ara Jesús Griera, un dels membres vius de l’expedició. Expliquen durant la visita que la cova rep aquest nom per l’exclamació que van fer els espeleòlegs en sortir del cau, però el record que en té ara Griera és que, tot i l’espectacularitat de la troballa, aquell primer dia no hi van dedicar gaire temps. “Teníem poca llum i se’ns havien acabat els carrets de color. Vam estar-hi una estona i vam marxar sense dir res a ningú de la troballa.” Hi van tornar al cap de poc i llavors sí que la meravella es va fer pública.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.