Casa Vicens & Hofmann

“A la meva mare li hau­ria encan­tat que fóssim aquí”, diu emo­ci­o­nada la Sil­via, la filla de Mey Hof­mann, en la pre­sen­tació del seu pro­jecte gas­tronòmic per a la Casa Vicens, el preciós edi­fici ori­en­ta­lista amb què Gaudí va debu­tar. L’ele­gant xef de la cabe­llera ver­me­lla, que ens va dei­xar fa dos anys, era una apas­si­o­nada de l’art i de la cul­tura i, curi­o­sa­ment, va obrir la seva escola d’hos­ta­le­ria el 1983, un segle després que el geni del moder­nisme comencés a fer la residència d’estiu del cor­re­dor de borsa Manel Vicens a la Vila de Gràcia, una casa que des del 2005 és Patri­moni de la Huma­ni­tat.

“Amb Hof­mann ens ente­nem, perquè com­par­tim la mateixa filo­so­fia fami­liar que poten­cia la qua­li­tat i la pro­xi­mi­tat”, explica Mer­ce­des Mora, de Mora­Banc, enti­tat que va com­prar l’edi­fici el 2014 i que l’ha reha­bi­li­tat durant tres anys a par­tir de la recerca de la seva essència ori­gi­nal. La casa és l’embrió del que seria l’estil gau­dinià, amb ele­ments islàmics, cata­lans, japo­ne­sos i angle­sos bar­re­jats en un impac­tant con­junt que des­taca pel seu deta­llisme i color. “Hem fet coses com recu­pe­rar la dis­po­sició de l’escala ori­gi­nal de volta cata­lana, que havia des­a­pa­re­gut”, comenta el direc­tor de la casa, Emili Mas­fer­rer, que afe­geix que volen “fomen­tar el turisme cul­tu­ral que vol viure experiències úniques”.

Per això, amb el segell Hof­mann, es pot recórrer les estan­ces tas­tant cinc pla­ti­llos (n’hi ha un fet amb fulles de mar­galló, el motiu vege­tal de la pecu­liar reixa de ferro colat de l’entrada) amb mari­datge de begu­des, gau­dir de la pas­tis­se­ria que hi ha al pati o llo­gar el petit però den­sa­ment orna­men­tat saló prin­ci­pal per fer-hi sopars pri­vats. La impressió de reco­lli­ment que pro­voca l’habi­tació recorda la que també se sent en entrar a la casa d’Oak Park (Chi­cago, 1889) que Frank Lloyd Wright va cons­truir de molt jove i amb la qual va tirar per terra la filo­so­fia de por­xos oberts a l’exte­rior de les edi­fi­ca­ci­ons vic­to­ri­a­nes.

Una maqueta d’aquest edi­fici està inclosa ara en una expo­sició d’obres con­tem­porànies a la Casa Vicens, que es pot veure sota un ter­rat pre­si­dit per poli­cro­mes tor­res i cúpules que ale­gren el cel de Bar­ce­lona amb la seva bri­llant ceràmica enfron­tada a la roba estesa d’un veïnat amb vis­tes pri­vi­le­gi­a­des.