Model & Ada
Després d’organitzar al gener un sopar groc (li va costar un boicot a les xarxes i després “una gran onada de solidaritat”), Ada Parellada ha anat un pas més enllà i ara ha celebrat amb Joan Lluís Bozzo un nou àpat (50 euros) en benefici dels presos polítics fent sentir als participants “l’angoixa de la privació de llibertat”. Ho ha fet a la Model, símbol de la repressió.
Només entrar, una espelma recorda el lloc on van matar Puig Antich, “a tocar del carrer, perquè no ho sentissin els presos”, explica Jordi Dalmau, arquitecte vinculat al tancament del centre. Veiem els locutoris per parlar amb la família (“els que fem servir nosaltres no són gaire diferents”, diu Susanna Barreda, dona de Jordi Sánchez), i un llarg passadís ens porta fins al panòptic, el punt on convergeixen les sis galeries amb dos pisos de cel·les. “En acabar la Guerra Civil, hi va arribar a haver fins a 12.000 presos”, assenyala Dalmau mentre els 150 comensals interaccionen amb performances: una urna entre barrots, una cel·la amb dibuixos dels fills dels presos, un captiu recitant poemes, una policia cridanera... Una sirena anuncia a les vuit l’hora de sopar, i tots en filera i safata en mà, es van proveint dels cigrons de Sergi de Meià, les sardinetes amb samfaina de l’Ada i el meló. “Ens hem ajustat al pressupost d’un àpat real a la presó, però hi ha hagut un fil groc de solidaritat i tot ens ho han cedit.” L’àpat es fa a la galeria 4, en una llarga taula, mentre Lloll Bertran i Enric Cambray llegeixen les actes del jutge Llarena. El crit de “llibertat” ho inunda tot.
L’acte final, al pati d’entrada, amb aire fresc i cava. “Passem del gris al groc, sentim l’alleugeriment de tornar a la llibertat, de viure l’art i la música”, diu Bozzo. Sona L’estaca, Toni Albà narra un reial acudit escatològic, Enric Majó llegeix el poema de Sagarra 1714... El passat i el present es donen la mà sota el rellotge aturat de la porta. Diana Riba acaba de parlar per telèfon (amb Parellada) amb el seu home, Raül Romeva, els vuit minuts exactes permesos. “M’ha dit que si volem viure l’experiència completa de la presó, no oblidem agafar l’escombra quan acabem”, diu l’Ada.
