Bernad & Foto
Per “absorbir l’ànima de la gent”, Antoni Bernad aplicava al seu ofici de fotògraf les mateixes eines que el porten per la vida: simpatia, tendresa, amabilitat i respecte. Així ha pogut aconseguir imatges històriques com ara les de Mercè Rodoreda rient o estirada sobre una pell de vaca. “Després, es va penedir, va trucar a Josep Maria Castellet i li va dir que jo era un ximple que l’havia humiliat.” Bernad (Barcelona, 1944) no es va rendir. Li va enviar els negatius i l’escriptora va quedar encantada amb el resultat. A Josep Pla el va retratar a Llofriu en pantaló de pijama, a David Hockney, entre roba estesa, a Carolina Herrera, a la cinquena avinguda amb el seu gosset Alfonsito i amb Dalí es van fer amics: “Era encantador, generós, senzill i tendre.”
Les seves imatges es fixen en detalls que impacten, però transmeten una gran naturalitat. “Fer un retrat és com construir una casa, amb formes, volum i gust”, explica. Potser perquè va néixer en una Barcelona fosca en què les revistes de moda eren la finestra a un paradís de color i llibertat, Bernad no només ha estat retratista de personalitats i prohoms, sinó que s’ha fet un nom de prestigi en el món de la moda. Dotat d’una gran sensibilitat i amb una gran formació cultural i artística, el seu ull transforma frivolitat en imatges d’una bellesa dolça i atemporal. Bona prova n’és la sèrie en què la seva musa Laura Ponte apareix convertida en Dalí, en una Jackie Kennedy dins del seu avió privat, en Coco Chanel davant París… “Sempre he volgut fer que s’entengui la roba, que la imatge no resulti massa perfecta, perquè seria falsa i avorrida.” Es nota que estima les dones, que gaudeix de la vida i, si pot, també dels personatges que retrata. Amb Lou Lou de la Falaise, per exemple, va viure una nit boja a Barcelona, el 1974, que va acabar a comissaria perquè hi va haver una batuda al local on eren, el Jazz Colón.
Fins al dia 26, encara teniu una setmana per gaudir, al Palau Robert, d’una meravellosa retrospectiva sobre l’artista, que acaba de retirar-se. Deixeu-vos dur pel plaer de contemplar i entendre cada imatge, la persona que s’amaga darrere la disfressa del vestit. Perquè Bernad és el triomf de l’elegància amb sentit.