La fortalesa de l’EMPORDÀ
El castell de Sant Ferran de Figueres és la fortalesa del segle XVIII més gran de Catalunya i una de les més ben conservades d’Europa. Propietat encara de l’Estat, se’n poden visitar les defenses i les espectaculars cisternes de sota terra
Una mica d’història, unes vistes excepcionals i un punt d’aventura amb sorpreses insospitades –no aptes per a claustrofòbics– és el que ofereix una visita a l’enorme castell de Sant Ferran de Figueres, obert durant tot l’any amb reserva prèvia.
Aquesta fortificació va ser construïda en la segona meitat del segle XVIII, i tot i no tenir la fama d’altres castells, com el de Montjuïc a Barcelona, resulta que és la fortalesa més gran de Catalunya –i una de les més grans d’Europa–, amb un perímetre de més de 3 km si es té en compte el parapet del camí cobert –la part exterior–, i de més de 2 km comptant les muralles interiors. Entre aquests dos punts hi ha les estructures defensives –hornabecs, contraguardes, revellins i cinc galeries de contramina– que s’han conservat intactes i en perfecte estat.
UN ESPAI HISTÒRIC
Tot i que una part encara està ocupada per l’exèrcit espanyol, la major extensió del recinte està oberta al públic i gràcies a les visites guiades se’n pot repassar la història, des de l’ocupació de les tropes napoleòniques durant la guerra del Francès (1808- 1814) fins a l’ús com a darrera seu del govern de la República Espanyola, a finals de la Guerra Civil.
El conjunt del castell és propietat de l’Estat –del Ministeri de Defensa– i fins a finals del segle XX va ser presó militar. Hi va complir sentència, per exemple, Antonio Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va protagonitzar el cop d’estat del 1981. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’any 2005 la gestió de la major part dels seus espais van ser transferits al Consorci del Castell de Sant Ferran, ens de dret civil constituït pel Ministeri de Defensa, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres.
6.000 SOLDATS
Si es mira des de lluny, és difícil adonar-se de les seves dimensions, ja que les muralles queden protegides per un fossat que fa prop de 10 hectàrees. Dins de la fortalesa, les edificacions cobertes podien donar allotjament fins a 6.000 soldats, a més de permetre l’emmagatzematge necessari per sobreviure a un setge d’un any. Durant la visita guiada, que per les dimensions de l’espai es fa en vehicle tot terreny, es poden veure alguns dels espais on vivia la tropa, i també les cavallerisses –una de la les zones més impressionants–, una nau de doble crugia, capaç d’allotjar tres esquadrons de cavalleria (430 places).
CATEDRAL DE L’AIGUA
També és impressionant el pati d’armes, de 12.000 m² de superfície, però el secret més sorprenent s’amaga a sota d’aquest pati. Es tracta de la reserva principal d’aigua potable de la fortalesa. Aquesta meravella de l’enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati. Consta d’un circuit per omplir-se, de quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m³ i d’un sistema de buidat a prova de sabotatges. Aquest espai es pot visitar a bord d’embarcacions pneumàtiques, una experiència engrescadora tant per a mainada com per a adults.
Amb els vehicles tot terreny és possible resseguir les impressionants muralles i es poden observar les troneres, que es van construir amb capacitat suficient per instal·lar més de 200 canons. La visita també inclou la possibilitat d’accedir a una de les cinc contramines del castell. Aquestes galeries subterrànies es construïen per contrarestar les mines que podia excavar l’enemic des de les trinxeres exteriors amb la intenció de superar les defenses del castell. A les contramines, enmig de la foscor i del silenci –sempre que no hi hagués batalla a la superfície– els soldats escoltaven amb atenció per intentar descobrir si l’enemic estava cavant en direcció al castell. Evidentment, la contramina i els seus ramals són un indret claustrofòbic, i això s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar la visita. En el cas de les cisternes, a més, cal pujar i baixar escales per poder arribar-hi. Però sigui com sigui, la magnitud del castell de Sant Ferran fa que l’experiència valgui la pena.
En barca per sota del castell
Per garantir el subministrament d’aigua potable a la tropa, l’enginyer militar que va construir el castell de Sant Ferran van preveure dues grans cisternes sota el pati d’armes, que es conserven gairebé igual que com estaven fa més de dos segles. L’aigua que contenen és sorprenentment fresca i cristal·lina, ja que no li toca la llum solar i les barques que ara fan servir els visitants funcionen remant.