MACBA & Fressange

Com han fet amb el Moma i la Tate Modern, des del març la firma Uniqlo col·labora amb el MACBA perquè els ciu­ta­dans puguin acce­dir gratuïtament al museu els dis­sab­tes a la tarda, amb l’orga­nit­zació d’experiències per fomen­tar l’art i la cul­tura. Ja hi ha hagut tallers, xer­ra­des, con­certs (com el del britànic Luke Fow­ler i el de la banda mallor­quina Papa Topo) i també una mas­ter class de ioga conduïda per la model Verónica Blume que va reu­nir un cen­te­nar de per­so­nes fent acrobàcies rela­xants entre obres d’art.

Amb aques­tes acci­ons, la cadena japo­nesa, que va ater­rar a Bar­ce­lona ara fa un any, busca arre­lar-se a la ciu­tat fent alguna cosa més que ven­dre roba urbana de línies sen­zi­lles a preus ajus­tats. Volen aju­dar a demo­cra­tit­zar l’accés a l’art. De la mateixa manera que des de fa deu tem­po­ra­des obren la porta al siba­rita món cre­a­tiu d’Inès de la Fres­sange, l’admi­rada exmo­del que encarna l’essència de la dona pari­senca, a cavall entre la bur­ge­sia i la bohèmia. La seva última col·lecció feme­nina d’estiu va volar de la botiga ràpida­ment, i no s’espera menys de la nova entrega de tar­dor hivern.

Inès volia ser psi­quia­tra i pin­tora, però el seu 1,80 d’alçada i la seva elegància aris­tocràtica la van con­ver­tir en la pri­mera gran top inter­na­ci­o­nal fran­cesa. Filla d’uns mar­que­sos cul­tes i des­pre­o­cu­pats, amb els seus cabells curts des­pen­ti­nats, les seves idees pro­gres­sis­tes, el seu refi­na­ment i la seva intel·ligència va ser la pri­mera ambai­xa­dora de Cha­nel el 1983, i no va tri­gar a esde­ve­nir una icona de l’elegància fran­cesa. Un títol que, als 61 anys, con­ti­nua osten­tant.

Diu Fres­sange que una de les claus per ser chic és saber com­bi­nar roba bàsica amb com­ple­ments que cri­din l’atenció (uns texans amb sandàlies de pedre­ria), però a Uniqlo tro­ba­reu sobre­tot la pri­mera part del joc: peces de fons d’armari, com ara gavar­di­nes, bla­zers, pan­ta­lons mas­cu­lins, ves­tits de llu­nes, jer­seis moters, un abric de boa­tiné en blau marí (un to que, segons Fres­sange, lliga per­fec­ta­ment amb el negre), fal­di­lles dels setanta... Fins i tot hi ha con­for­ta­bles pija­mes i, per pri­mera vegada, una col·lecció infan­til en la mateixa línia. Seria genial que un dia passés pel MACBA per par­lar-nos de la seva intensa vida: dis­tin­gida, mun­dana i també artística.