Dalí & Puigdevall
“La bellesa serà comestible o no serà”, va sentenciar Dalí. I realment, els aliments sempre són molt presents en l’obra del pintor surrealista de gustos més gurmets que Picasso, que als 6 anys volia ser cuiner. Per això, coincidint amb la mostra del MNAC que reivindica la personalitat artística de la seva esposa, Gala, no podia faltar al seu restaurant, Òleum, un menú degustació basat en el món dalinià, que signen Fina Puigdevall i la seva filla Martina (Les Cols) fins a la setmana que ve.
Hi ha plats que remeten a la personalitat de l’artista: el seu bigoti “afilat, imperialista i ultraracionalista” apareix en unes postres de xocolata al costat d’un pa de pessic de mel, que atrauria les mosques que Dalí adorava que se li colessin a la boca mentre pintava: “Les mosques de Portlligat que es passegen per darrere de les fulles de les oliveres van vestides com per Balenciaga: són netíssimes i meravelloses.”
No hi falta l’oli d’oliva verge, que el pintor escurava quan encara no estava ni de moda, ni escamarlans que remeten a la passió del pintor per closques i esquelets, ni tampoc plats inspirats en quadres. Com el de formatge camembert amb melmelada de gerds i gerds liofilitzats (perquè un humil camembert li va donar la idea dels rellotges tous) i les cireres, presents a obres com Sis aparicions de Lenin sobre un piano de cua (1931).
La cuinera d’Olot se sent propera a l’artista, que va compartir escola a Figueres amb la seva àvia (“ella el recordava senzillament com el fill del notari”), i ja va participar el 2004 en un homenatge gastronòmic al llavors Ritz per commemorar el centenari del seu naixement. Hi havia cuiners com Jaume Subirós, del Motel de Figueres, d’on era client Dalí, que va servir les enginyoses espines d’anxova que va crear el seu sogre, Josep Mercader, un pioner de l’avantguarda gastronòmica. Un aperitiu perfecte, sostenible, cruixent i mariner que va inspirar un plat a Joan Roca: espina d’anxova amb tempura d’arròs de Pals. Puigdevall també les incorpora al que té previst que sigui el seu últim menú al MNAC. Només hi falten granotes saltant per les taules com en el sopar que el pintor va muntar el 1941 a Hollywood per a comensals com Bob Hope i Clark Gable.