Edition & Schrager
La primavera del 1977, Ian Schrager obria amb el seu excèntric soci, Steve Rubell, Studio 54, la discoteca que acolliria les nits boges de Warhol, Grace Jones, Al Pacino, Travolta i Mick Jagger, i que el temps convertiria en tota una llegenda. La tardor del 2018, amb 72 anys i un look exquisidament informal, aquest fill de pare fabricant d’abrics de dona de Brooklyn aterra a Barcelona aliat amb el grup Marriot amb una aposta immobiliària que estén pel món, The Edition Hotel. Ubicat a tocar del mercat de Santa Caterina (la vista sobre la meravellosa teulada de colors és un dels grans atractius de la seva terrassa) l’establiment neix amb la filosofia d’oferir als hostes una experiència vinculada a la ciutat, tant pel que fa a gastronomia i entreteniment (la festa d’inauguració va comptar amb l’actuació de la Fura dels Baus) com en l’àmbit de l’interiorisme.
Amb el segell de Carlos Ferrater i Lázaro Rosa Violán, els equips de Schrager són els que donen el toc final a tots els espais, dotant-los d’un aspecte urbanita contemporani (fusta, sostres baixos, minimalisme) amb tocs artístics catalans: un llum extret d’un quadre de Dalí, una cadira de Tusquets, llibres de Tàpies, fotografies de Colita, Miserachs i Maspons... I una zona de còctels amb butaques de vellut, xemeneia i taula de billar que anomenen Punch Room.
Schrager diu que els Editon busquen redefinir el luxe tradicional adaptant-se a la cultura de les ciutats on s’instal·len com Londres, Miami i Nova York. “Volem que hi passin coses, que el habitants locals vinguin a divertir-se i a menjar amb nosaltres, perquè el que volen els visitants és allotjar-se en indrets integrats a l’ambient urbà, crear experiències és l’autèntic luxe”, explica Schrager, a qui no preocupa el context polític ni el cicle econòmic dels llocs que tria per instal·lar-se: “En el cas de Barcelona l’única cosa que m’interessa és l’esperit de la seva gent, que és espectacular, i això és el que perdura.”
L’hotel disposa de tres restaurants i també d’un cabaret per on un dia ens agradaria veure entrar Bianca Jagger a lloms d’un cavall blanc. Però no. Això no és Studio 54, Nova York, segle XX. Això és Edition, Barcelona, segle XXI. A veure què passa.