Edition & Schrager

La pri­ma­vera del 1977, Ian Sch­ra­ger obria amb el seu excèntric soci, Steve Rubell, Stu­dio 54, la dis­co­teca que aco­lli­ria les nits boges de War­hol, Grace Jones, Al Pacino, Tra­volta i Mick Jag­ger, i que el temps con­ver­ti­ria en tota una lle­genda. La tar­dor del 2018, amb 72 anys i un look exqui­si­da­ment infor­mal, aquest fill de pare fabri­cant d’abrics de dona de Bro­oklyn aterra a Bar­ce­lona aliat amb el grup Mar­riot amb una aposta immo­biliària que estén pel món, The Edi­tion Hotel. Ubi­cat a tocar del mer­cat de Santa Cate­rina (la vista sobre la mera­ve­llosa teu­lada de colors és un dels grans atrac­tius de la seva ter­rassa) l’esta­bli­ment neix amb la filo­so­fia d’ofe­rir als hos­tes una experiència vin­cu­lada a la ciu­tat, tant pel que fa a gas­tro­no­mia i entre­te­ni­ment (la festa d’inau­gu­ració va comp­tar amb l’actu­ació de la Fura dels Baus) com en l’àmbit de l’inte­ri­o­risme.

Amb el segell de Car­los Fer­ra­ter i Lázaro Rosa Violán, els equips de Sch­ra­ger són els que donen el toc final a tots els espais, dotant-los d’un aspecte urba­nita con­tem­po­rani (fusta, sos­tres bai­xos, mini­ma­lisme) amb tocs artístics cata­lans: un llum extret d’un qua­dre de Dalí, una cadira de Tus­quets, lli­bres de Tàpies, foto­gra­fies de Colita, Mise­rachs i Mas­pons... I una zona de còctels amb buta­ques de vellut, xeme­neia i taula de billar que ano­me­nen Punch Room.

Sch­ra­ger diu que els Edi­ton bus­quen rede­fi­nir el luxe tra­di­ci­o­nal adap­tant-se a la cul­tura de les ciu­tats on s’ins­tal·len com Lon­dres, Miami i Nova York. “Volem que hi pas­sin coses, que el habi­tants locals vin­guin a diver­tir-se i a men­jar amb nosal­tres, perquè el que volen els visi­tants és allot­jar-se en indrets inte­grats a l’ambi­ent urbà, crear experiències és l’autèntic luxe”, explica Sch­ra­ger, a qui no pre­o­cupa el con­text polític ni el cicle econòmic dels llocs que tria per ins­tal·lar-se: “En el cas de Bar­ce­lona l’única cosa que m’interessa és l’espe­rit de la seva gent, que és espec­ta­cu­lar, i això és el que per­dura.”

L’hotel dis­posa de tres res­tau­rants i també d’un caba­ret per on un dia ens agra­da­ria veure entrar Bianca Jag­ger a lloms d’un cavall blanc. Però no. Això no és Stu­dio 54, Nova York, segle XX. Això és Edi­tion, Bar­ce­lona, segle XXI. A veure què passa.