Ruscalleda ‘last dance’

Quan el Sant Pau va fer 20 anys Carme Rus­ca­lleda i Toni Balam van publi­car un lli­bre i van cele­brar una fes­tassa mul­ti­tu­dinària que va omplir Sant Pol d’amics, proveïdors, peri­o­dis­tes, cli­ents... Deu anys després, la pare­lla tri­es­tre­llada ha fet coin­ci­dir els 30 anys amb el tan­ca­ment del res­tau­rant, així que la bufada d’espel­mes havia de ser molt espe­cial. Ni riua­des de gent ni focs arti­fi­ci­als. Tot va ser íntim i emo­tiu, però també molt diver­tit. La xef i el seu marit van reu­nir els més pròxims al lloc on millor s’ho pas­sen quan fan festa: La Qua­dra de Cale­lla de Mar. Hi eren Nandu Jubany, Fina Puig­de­vall, Car­les Gaig, Ly Leap, Espar­tac Peran, Queco Novell (que va tenir també pastís d’ani­ver­sari sor­presa)...

El local et rep amb un car­tell que no deixa lloc a dub­tes: “Taverna típica, dan­cing, solera de vi, per­nil, for­matge i bona música”, i, a dins, t’hi sents com si fos­sis Ava Gard­ner de festa després de rodar Pan­dora i l’holandès errant a Tossa. En aquest ambi­ent de cali­desa i bon ser­vei, entre per­nils i estris pen­jant del sos­tre, Toni Balam i el seu grup van tocar èxits musi­cals de tota la vida i van fer ballar els seus con­vi­dats i els cli­ents anònims com si no hi hagués un demà.

Però hi ha un demà. Rus­ca­lleda, fins ara amb set estre­lles Mic­he­lin, se sent feliç i tran­quil·la perquè con­ti­nuarà vin­cu­lada a la gas­tro­no­mia amb el Moments, el res­tau­rant de Tòquio i pro­jec­tes diver­sos. Mal­grat tot, no va poder (ni va voler) evi­tar l’emoció quan, a ritme de trom­peta, va aparèixer el super­pastís de xoco­lata amb un “30” enorme i els noms del Toni i la Carme en pri­mer pla. Amb un petó als lla­vis la pare­lla va cul­mi­nar un cap de set­mana intens. Dis­sabte havien ser­vit l’últim sopar a comen­sals que, en el moment de la reserva, no tenien ni idea que es tro­ba­rien amb el last dance d’una cui­nera que ha sabut crear el seu propi món gas­tronòmic a par­tir dels sabors del Maresme. “Va ser molt bonic”, deia.

I men­tre a La Qua­dra es men­java pa amb tomàquet i per­nil a ritme de mambo, Josep Maria Freixa cui­nava el seu últim menú al Freixa Tra­dició. Un altre pes pesant de la bona cuina que es retira per edat, i deixa Bar­ce­lona sense uns dels seus millors plats de cana­lons.