Torn per a les fires de Nadal

La tran­quil·litat al petit poble d’Espi­nel­ves s’està a punt d’aca­bar. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, inau­gura aquest dis­sabte 1 de desem­bre la 38a edició de la Fira de l’Avet, una de les grans cites nada­len­ques del país, que fins al 9 de novem­bre porta a la vila, d’uns 200 habi­tants, més de 70.000 per­so­nes. “Els dies forts són sobre­tot pel pont de la Puríssima, per això, i si es pot, acon­se­llem visi­tar la mos­tra abans, així se’n pot gau­dir amb més tran­quil·litat”, reco­mana l’alcalde del muni­cipi, Joan Manel Cla­ve­ria. I és que molts dels visi­tants apro­fi­ten per acos­tar-se al Mer­cat Medi­e­val de Vic i després a Espi­nel­ves “dues pro­pos­tes que es com­ple­men­ten molt bé”. Quant a xifres, s’espera ven­dre entre 5.000 i 6.000 exem­plars d’uns avets que es con­reen en llocs específics per al cer­ta­men. “Vull dei­xar clar que no arren­quem els avets del bosc, sinó que tenim llocs pro­pis per fer-los créixer i després ven­dre’ls, com qual­se­vol altre con­reu”, espe­ci­fica Cla­ve­ria, que també acon­se­lla tenir-los lluny de fonts de calor a casa perquè, i tot i que costa molt, puguin sobre­viure. Si no, hi ha diver­sos punts de reco­llida on es poden dei­xar pas­sat les fes­tes, així se’n fan adobs i d’alguna manera tor­nen a la natura. A més dels avets, però, a Espi­nel­ves també es pot pas­se­jar per una gran fira d’arte­sa­nia, amb unes noranta para­des, un nom­bre sem­blant al d’altres edi­ci­ons: “La mos­tra ja no vol créixer més, si no, no tindríem més apar­ca­ment ni podríem ofe­rir como­di­tat al visi­tant.” La pro­gra­mació es com­pleta amb espec­ta­cles, la mos­tra d’arts i ofi­cis i un acte soli­dari i sor­presa dedi­cat als pre­sos polítics i als exi­li­ats, el dia de la Cons­ti­tució.

D’altra banda, si es visita el cen­tre històric de Vic del 6 al 9 de desem­bre, es podrà reviure l’època medi­e­val. Durant qua­tre dies, la ciu­tat es con­ver­teix en el marc idoni per recrear el pas­sat, amb expo­si­tors i mol­tes acti­vi­tats, com la repre­sen­tació de l’assalt de l’Altar­riba, una història basada en uns fets històrics que van pas­sar a la capi­tal d’Osona en el segle XV.