La Txapelduna

Ain­hoa Arteta ha estat coro­nada aquesta set­mana com a Txa­pel­duna de l’any pel grup Sagardi. És la pri­mera dona d’una llarga llista mas­cu­lina (on hi ha Andreu Bue­na­fu­ente, Karra Ele­jalde, Mikel Urme­neta, Jordi Évole, Arzak...) en rebre un premi que sig­ni­fica cam­pi­ona, i que vol des­ta­car per­so­nes que han acon­se­guit grans coses “amb cre­a­ti­vi­tat, espe­rit crític i men­ta­li­tat oberta”. La soprano va agrair el guardó que vota­ven els seus ante­ces­sors, asse­gu­rant que sen­tia que estava tren­cant una altra bar­rera. Com a basca que és, té molt clar que dar­rere d’un txa­pel­dun sem­pre hi ha una txa­pel­duna. “Des de sem­pre la txa­pela la duia l’home però la dona ves­tia els pan­ta­lons”, asse­gu­rava al cos­tat de la seva pare­lla, Matías Urrea, que és capità de cor­beta.

Feliç per estar pro­po­sada a un premi Goya per la inter­pre­tació del tema prin­ci­pal del film La som­bra de la ley, que recrea la Bar­ce­lona dels anys 20 (“crec que els actors d’aquesta pel·lícula èpica hau­rien de estar nomi­nats”), recorda amb emoció el moment en què va can­tar el rèquiem de Verdi en el fune­ral de la Caballé: “Ningú ho feia com ella, era un dels meus grans refe­rents i per a mi el seu espe­rit sem­pre viurà entre nosal­tres”.

A taula, la soprano va gau­dir d’un chu­letón de vaca vella i també de les mon­ge­tes de Tolosa, “la meva terra”, que Sagardí havia pre­pa­rat per a la festa. El grup està d’enho­ra­bona perquè en el 2019 arriba als 25 anys amb molt bona salut. Mal­grat que els seus fun­da­dors són bas­cos (Iñaki i Mikel López de Viñaspre), el seu pri­mer res­tau­rant va ser l’Irati de Sant Pere de Ribes (1994), que al cap d’un any van tras­lla­dar a Bar­ce­lona. Ara ja en tenen 14 a la ciu­tat i 32 en total, a Valen­cia, Madrid, Sevi­lla, Eivissa, Porto, Bue­nos Aires i Mèxic.

L’any que ve n’obri­ran un altre a Porto i a Ams­ter­dam. El secret del seu èxit és ofe­rir una pro­posta de cuina basca apta per a tot­hom. “Per a nosal­tres no és tan impor­tant que la matèria pri­mera sigui de pro­xi­mi­tat com que sigui d’alta qua­li­tat”, diuen. Es per això que la seva carn pot pro­ve­nir igual de vaques galle­gues com de Polònia. El grup també ha estès ali­an­ces amb altres cui­nes com la mexi­cana (Oaxaca) i la cata­lana d’Oriol Rovira (Sagàs i Pork).