El gironí japonès

Joa­quim de Toca Andreu tre­ba­llava en l’àmbit de les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons quan el seu cosí Jean, que vivia a París, li va par­lar de la botiga Muji que havia des­co­bert. L’empre­ne­dor gironí va pen­sar que la filo­so­fia de la marca japo­nesa, que fabrica i ven pro­duc­tes de qua­li­tat amb aires mini­ma­lis­tes i sense logo, tin­dria una bona implan­tació a casa nos­tra (fins i tot a la Península), i es va posar en con­tacte amb els pro­pi­e­ta­ris per nego­ciar. Els va tro­bar en un moment d’expansió euro­pea (Ale­ma­nya, França...), tot i que no s’havien parat a pen­sar en el mer­cat d’aquí.

Van accep­tar, i el 2006 va néixer la pri­mera franquícia (en Joa­quim es va asso­ciar amb Enri­que Puig) a la ram­bla de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona i poc després a l’Illa Dia­go­nal. Després van obrir a Madrid i Lis­boa. El resul­tat va ser tan bo que el grup japonès va deci­dir com­prar el cent per cent de les acci­ons i incloure Bar­ce­lona en la llista de ciu­tats, com Nova York i Sin­ga­pur, on obrir una botiga insígnia. “Jo no podia assu­mir aquest risc”, diu en Joa­quim, que ara ja no és soci. És només direc­tor gene­ral per a la península Ibèrica (que Déu n’hi do). En aquests anys no s’ha tor­nat japonès, però s’hi ha entès prou bé: “Només et dema­nen que siguis tre­ba­lla­dor i com­pli­dor, i els cata­lans ho som.”

La nova gran botiga, amb una inversió de 4 mili­ons i 70 emple­ats, s’acaba d’estre­nar al pas­seig de Gràcia, amb 1.200 m² i una àmplia repre­sen­tació del món Muji, des de noves línies de men­jar –que inclo­uen bole­tes de xoco­lata amb maduixa des­hi­dra­tada i tes– i pape­re­ria (“les dues àrees tenen molt d’èxit”) fins a mobi­li­ari i cosmètica japo­nesa. De moment, és la més gran que té la casa a Europa.

Per a qui des­co­ne­gui les mar­ques japo­ne­ses li pot sem­blar que Muji és com­petència d’Uniqlo, que també va fer un desem­bar­ca­ment impor­tant a la ciu­tat ara fa un any, però en rea­li­tat no tenen res a veure. Muji va néixer en els anys vui­tanta com a reacció al mar­quisme i Uniqlo busca l’ele­ment fas­hi­o­nista. A Muji et com­pres un texà que no té eti­queta i a Uniqlo te’l com­pres fir­mat, per exem­ple, per Inès de la Fres­sange. Amb una fac­tu­ració de 3.000 mili­ons i 888 boti­gues, en Joa­quim m’explica que Muji, per als japo­ne­sos, és sinònim de casa. “Quan es per­den o els roben és habi­tual que entrin a la botiga a dema­nar con­sell.”