Dry Martini, 40 anys

“Un em prova molt bé. Dos és el meu límit. Amb tres em tro­bes sota la taula. I amb qua­tre a sota del meu amfi­trió”, deia la bri­llant Dorothy Parker dels Dry Mar­tini, una beguda mítica asso­ci­ada a la sofis­ti­cació i a l’elegància que no només fa gust a Bond, James Bond (“agi­tat, no remo­gut”), sinó també a Hemingway (que el veia com un símbol d’huma­ni­tat i civi­lit­zació), Mar­lene Die­trich, David Niven, Mies van der Rohe o Humph­rey Bogart, de qui es diu que les seves últi­mes parau­les van ser: “Mai hau­ria d’haver can­viat el whisky pels Mar­ti­nis.” Són anècdo­tes i històries que podeu tro­bar en el lli­bre The Bar (Pla­neta Gas­tro), que com­me­mora els qua­ranta anys d’un bar que forma part indis­so­ci­a­ble del pai­satge bar­ce­loní, el Dry Mar­tini. El seu fun­da­dor va ser Pedro Car­bo­nell, un vila­noví cos­mo­po­lita i culte que es va ena­mo­rar de la can­tant d’òpera Jose­fina Cana­les. Junts van crear a l’Eixam­ple un racó anglès de fusta, ele­gant i amb per­so­na­li­tat, on només es podien dema­nar Mar­ti­nis. “Jo vaig here­tar aquell somni i avui segueix més viu que mai”, diu De las Mue­las, que havia obert el seu bar Gim­let el 1979. Car­bo­nell li va tras­pas­sar el negoci el 1996 perquè estava segur que el sabria moder­nit­zar sense per­dre’n l’essència ori­gi­nal. I ho va fer. L’empre­sari, col·lec­ci­o­nista d’art com el seu ante­ces­sor, ha obert el que era un bar de cava­llers als joves i, sobre­tot, a les dones, que per Javier, són un punt bàsic en el canvi de la cul­tura del còctel. També ha expan­dit la idea a l’àmbit inter­na­ci­o­nal, sem­pre sota el seu con­trol, i en hotels de luxe. Ara fins i tot n’hi ha un de but­xaca a la ter­mi­nal del pont aeri de l’aero­port del Prat.

Per la barra del Dry han pas­sat cli­ents satis­fets com Har­ri­son Ford, Miley Cyrus, Vic­to­ria Abril, Andreu Bue­na­fu­ente, Toni Soler, Fer­nando Amat..., sobre­tot quan al magat­zem va obrir el men­ja­dor secret de l’Spe­ake­asy, amb aires de l’època de la llei seca. Car­bo­nell era tan minuciós que ano­tava els Dry Mar­ti­nis ser­vits i això li va per­me­tre arri­bar al milió el 2010 i cele­brar-ho (la feli­gresa agra­ci­ada per sor­presa va ser l’advo­cada Syl­via Budet) amb una gran festa. Al cap de Javier ara hi ha obrir locals a la fas­ci­nant Tòquio i a Nova York, la pàtria de Dorothy Parker.