un VISIONARI

El bar­ce­loní Josep Urbea va començar en la per­ru­que­ria quan només tenia 14 anys: “Volia ser empre­sari i aquest era un negoci per a gent amb per­so­na­li­tat que em per­me­tia esta­blir-me.” Mol­tes dècades després, ha fet un intent de reti­rada, però final­ment obre un nou espai, a tocar de la Pedrera, en un moment en què se sent “com Robert Red­ford, amb el cap molt més jove que el cos”.

Empre­ne­dor i visi­o­nari, diu que a la seva vida ha pro­cu­rat dues coses, inves­ti­gar i pas­sar-s’ho bé. De feliç, ho ha estat, i ho vol seguir sent, “mal­grat que la per­ru­que­ria té un cos­tat maco i d’altres de més durs”, des de l’eco­no­mia –“el 21 % de l’IVA que paguem és hor­ri­ble”– fins al fet que tre­ba­llen amb el cap de les per­so­nes –“i no ens està permès equi­vo­car-nos”–. Pel que fa a inves­ti­gar, tam­poc es pot quei­xar, perquè va ser tot un pio­ner de la ciber­per­ru­que­ria, fa més de vint-i-cinc anys, quan va inven­tar el pri­mer sis­tema de canvi d’imatge digi­tal (“recordo que una tar­geta digi­ta­lit­za­dora que ara val 20 euros lla­vors ens cos­tava 18.000”) i es va haver d’enten­dre amb uns nord-ame­ri­cans que havien tin­gut la mateixa idea. Ara bé, com li va pas­sar a Jules Verne, el seu invent va arri­bar en un moment en què “la tec­no­lo­gia no estava al nivell, per massa lenta, i la cli­en­tela no tenia paciència”, diu aquest per­ru­quer, que ha asses­so­rat la imatge d’un munt d’artis­tes, músics, pre­sen­ta­dors... “Em cri­da­ven de totes les dis­cogràfiques i dels pro­gra­mes de tele­visió. Seria més fàcil dir-te a qui no he pen­ti­nat que a qui ho he fet”, asse­nyala. Sem­pre és molt recor­dat que va carac­te­rit­zar els actors de Com­panys, procés a Cata­lu­nya, i l’icònic pelo­pincho que va lluir una jove Julia Otero que s’obria pas en la tele­visió.

Avui dia, des del seu lloc com a cap de moda de la Cam­bra de Comerç, recorda el gran impacte que va supo­sar per al sec­tor la gran crisi del 2008, i com l’arri­bada d’Ins­ta­gram ha influït en el seu món. “Hi has de ser per ser algú, però també cal dife­ren­ciar el bon pro­fes­si­o­nal dels que no en tenen ni idea”, asse­nyala el per­ru­quer, ja can­sat de veure tan­tes cabe­lle­res llar­gues ondu­la­des. Al seu nou espai vol ofe­rir luxe al seu preu just, amb una zona deli­mi­tada per a homes i un espai pri­vat per als cli­ents que ho dema­nin.