Un relleu espectacular

El massís del Montsant, que es va crear fa milions d’anys al mateix temps i pels mateixos processos que el de Montserrat, és un paisatge únic, amb un relleu ple de cingles, barrancs i congostos que han conservat una gran biodiversitat. S’aixeca com un bloc amb parets imponents i la seva geologia inclou balmes, coves i avencs, alguns utilitzats ja en l’època prehistòrica. La serra és plena de monòlits i formacions singulars amb nom propi: roques com el Bisbe, els Tres Jurats, la Sella, el Frare, el Rei i la Reina són punts de referència. També té nombroses fonts i brolladors d’aigua i tot plegat dona lloc a una gran diversitat d’hàbitats. Al parc hi ha pinedes, amb un nivell de maduresa poc habitual, que permeten la presència d’espècies com l’astor, el cabirol i la fagina. També hi ha rouredes, alzinars, prats, joncedes... Les brolles i els matollars, acompanyats de pins, ocupen bona part de l’extensió protegida i són l’hàbitat de la tortuga mediterrània, que s’ha pogut reintroduir gràcies a un projecte iniciat el 2005 i que ha permès alliberar fins ara gairebé 6.000 exemplars. A la llera del riu Montsant, que travessa la serra, hi ha boscos de ribera. Hi predominen alberedes, freixenedes, canyissars i diferents tipus de salzedes, i s’hi poden trobar espècies com la llúdriga, la rata d’aigua, el cranc de riu autòcton i el blauet. La diversitat d’ambients és prou gran perquè a la serra també es trobin boscos que són més típics del nord d’Europa, com les teixedes que creixen a l’obaga de barrancs on gairebé no hi toca el sol i a l’hivern hi ha boira gebradora. Com a curiositat, dins dels límits del parc, al municipi de Margalef, hi ha el Racó del Teix, amb un arbre monumental d’aquesta espècie que probablement té més de mil anys. En general, però, els boscos del Montsant són relativament joves, ja que han recuperat l’espai que havia estat transformat per l’activitat humana, tant per a conreus com per a l’aprofitament de la fusta. I no s’ha d’oblidar que en les últimes dècades del segle passat es van produir nombrosos incendis forestals que en van cremar més de 5.000 hectàrees i que s’han anat recuperant lentament. Precisament, la prevenció d’incendis és un dels objectius estratègics del parc, i ja s’ha començat a potenciar la presència de pastors, ja que recuperar pastures ajuda a mantenir els boscos nets. Per protegir els valors naturals, també es treballa en la qualitat ambiental en relació amb la contaminació acústica i lumínica. Tot i que la serra del Montsant no és un dels parcs naturals del país més freqüentats (l’any passat va rebre unes 166.000 visites, la major part a la primavera i a la tardor), la pandèmia ha fet que enguany les xifres es disparessin a l’estiu. Així, les visites durant el mes de juliol van triplicar el nombre habitual.