En les més de 13.000 hectàrees d’extensió d’aquesta reserva hi regna el cérvol. Aquí es concentra la major població dels Pirineus d’aquest vertebrat, gairebé 700 exemplars. Isards, cabirols i daines però també galls fers, senglars, picots negres, mussols pirinencs i becades, aufranys, àguiles daurades, falcons pelegrins i ducs acompanyen el cérvol en la seva vida diària.

Una vintena d’espècies de flora amenaçades d’extinció o difícils de trobar en altres llocs del món tenen el seu hàbitat al Parc Natural de l’Alt Pirineu. També és la llar de 284 varietats de vertebrats. Té una gran diversitat orogràfica, amb pics tan emblemàtics com la Pica d’Estats, a 3.143 metres d’altitud, que el fan el cim més alt de Catalunya, boscos de pins i avets, prats alpins i 144 llacs.

La protecció de la serra del Cadí va motivar la creació d’aquest parc natural l’any 1983 i, segons les directives d’aus i d’hàbitats de la Unió Europea, és l’àrea protegida de Catalunya amb el major nombre d’hàbitats i espècies d’interès europeu, gairebé un centenar. El Pedraforca, amb 2.506 metres d’altitud és el cim més conegut i freqüentat del parc.

És el gran destí dels Pirineus, l’enclavament per respirar la muntanya en el seu estat més pur. Està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, on l’aigua, amb més de dos-cents estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides és la protagonista.