Entre penya-segats i cales nudistes

Comença la tar­dor, una època ideal per fer cami­na­des a l’aire lliure i des­co­brir racons natu­rals espe­ci­als. Ja sigui per com­pen­sar els exces­sos de les tot just aca­ba­des fes­tes de Santa Tecla o bé per gau­dir d’un pai­satge medi­ter­rani únic, aquesta vegada pro­po­sem una volta pel camí de ronda de Tar­ra­gona, on el patri­moni i la història hi són ben pre­sents. I és que a banda del con­junt arqueològic de Tàrraco, la ciu­tat també des­taca per tenir quinze quilòmetres de costa, un tre­sor durant els mesos d’estiu, però també un cop bai­xen les tem­pe­ra­tu­res, ja que es con­ver­tei­xen en una de les rutes a peu més interes­sants que ofe­reix la ciu­tat. Des de la platja del Mira­cle fins al cas­tell de Tama­rit, la ruta, d’uns vint quilòmetres, es pot plan­te­jar amb eta­pes dife­rents –i, si es vol, amb l’ajuda del trans­port públic–. Tot el recor­re­gut del camí de ronda de Tar­ra­gona està senya­lit­zat, tant en els trams que dis­cor­ren per les roques i els penya-segats com en els que pas­sen per espais verds, com ara el bosc de la Mar­quesa, una joia de la ciu­tat que amaga una gran riquesa de flora medi­terrània. També es tro­ben espais d’interès patri­mo­nial com la platja de Becs (cala de la Roca Plana, a l’antic port romà), la torre de la Móra –cons­truïda per pro­te­gir la costa de la invasió dels pira­tes durant els segles XVI i XVII i decla­rada bé cul­tu­ral d’interès naci­o­nal– o l’emblemàtic cas­tell de Tama­rit, un dels exem­ples més purs i pri­me­rencs d’arqui­tec­tura romànica del terme de Tar­ra­gona (docu­men­tat des del segle XI). Si es vol allar­gar la cami­nada, només s’ha de seguir la platja de Tama­rit per arri­bar a Alta­fu­lla. Val la pena allar­gar una mica l’excursió i visi­tar la desem­bo­ca­dura del riu Gaià que és, jun­ta­ment amb el bosc de la Mar­quesa i la punta de la Móra, un dels espais natu­rals pro­te­gits del terme tar­ra­goní. És un espai natu­ral ric que atreu aus diver­ses i amb una vege­tació flu­vial molt abun­dant i que, a més, es pot recórrer i des­co­brir a través dels car­tells inter­pre­ta­tius que es tro­ben en l’entorn. Molt a prop també hi ha l’Hort de la Sínia, seu de l’Asso­ci­ació Medi­am­bi­en­tal la Sínia, en què s’ofe­rei­xen diver­ses acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb l’entorn natu­ral, inclo­ses les visi­tes guia­des a la desem­bo­ca­dura.