Experiències

Camins d’aigua per Banyoles

La relació de Banyoles amb l’aigua va més enllà del paper que hi juga l’estany. La seva xarxa de recs ha marcat el creixement de la ciutat. Resseguir la Ruta del Rec Major és una bona opció per descobrir molins, oficis i part del seu passat

La ciu­tat de Banyo­les i el seu estany són indis­so­ci­a­bles. Ali­men­tat de lle­gen­des i històries que for­men part de la cul­tura popu­lar, i amb les seves carac­terísti­ques pes­que­res, l’estany de Banyo­les –el més gran de Cata­lu­nya– ha dei­xat en segon terme un altre dels ele­ments més iden­ti­ta­ris del muni­cipi: una xarxa de 33 quilòmetres de recs dis­se­nyada pels mon­jos bene­dic­tins ins­tal·lats al mones­tir de Sant Esteve. Apro­fi­tant el des­ni­vell de vuit metres entre l’estany i la població, i amb l’aixe­ca­ment d’un dic vora l’estany per atu­rar l’aigua, es va començar el procés de cons­trucció. A través dels recs, els mon­jos van poder asse­car una zona d’aigua­molls i desen­vo­lu­par rami­fi­ca­ci­ons suc­ces­si­ves per regar els cul­tius. El resul­tat és l’entra­mat actual rami­fi­cat en sis recs: el de ca n’Hort, el d’en Tei­xi­dor, el de la Figuera d’en Xo, el Major, el de Xucla­dors i el de Guèmol.

Més enllà d’apro­par l’aigua a la població per al seu ús domèstic i d’apro­fi­tar-la per a hor­tes i con­reus, aquests camins d’aigua han mar­cat al llarg dels segles l’arqui­tec­tura, els ofi­cis i la indústria del muni­cipi. A la ja exis­tent Ruta dels Recs si suma un nou iti­ne­rari, la Ruta del Rec Major, que posa en valor aquest patri­moni.

La ruta del rec major

De tots els recs, el Major, docu­men­tat ja el 1263, és el que porta més cabal d’aigua i el que més bé exem­pli­fica el valor dels recs com a motor econòmic de la ciu­tat. Res­se­guir-lo és un pas­seig de 2,2 km per la història dels ofi­cis i molins de Banyo­les.

L’iti­ne­rari comença al cos­tat dels Banys Vells, a l’estany, i segueix el recor­re­gut del rec Major, pas­sant pel cen­tre de la vila fins a arri­bar a la farga d’aram. Són onze para­des (vegeu la fitxa), amb panells infor­ma­tius que expli­quen a través del rec i els edi­fi­cis l’evo­lució d’una ciu­tat estre­ta­ment lli­gada a l’aigua. Ja des de l’edat mit­jana, la cana­lit­zació del rec Major es va asso­ciar a la indústria i als molins, i la ciu­tat va acon­se­guir tenir una impor­tant indústria dedi­cada a la pro­ducció i tint de tei­xits, a la fabri­cació de paper i a l’obtenció de farina. A l’ombra dels recs, van néixer gre­mis i noves pro­fes­si­ons: moli­ners, blan­quers, parai­res, tin­ters, pape­rers...

De l’aigua del rec, també se’n feia un ús domèstic, ja fos per beure, refre­dar, nete­jar, banyar-se o anar als safa­reigs. Hi ha un cen­te­nar de ren­ta­dors públics docu­men­tats, dels quals encara que­den tes­ti­mo­nis visi­bles al llarg de la ruta. També en alguns trams, com al recu­pe­rat Molí dels Parai­res, es poden veure els salts d’aigua que es van pro­vo­car per fer moure molins a través de l’ener­gia hidràulica. Ja en el segle XVII, es va cons­truir la farga d’aram, que encara con­serva ves­ti­gis de l’època que es poden veure en la dar­rera parada.

Els recs van ser pro­pi­e­tat del mones­tir fins al 1685, any en què es va sig­nar la Concòrdia de les Aigües de l’Estany i van pas­sar a mans de la Uni­ver­si­tat de Banyo­les, és a dir, de l’Ajun­ta­ment, i es va crear la figura del Bat­lle d’Aigües perquè con­trolés el cobra­ment dels cen­sos. Tot i que el crei­xe­ment de la ciu­tat durant el segle XX va pro­pi­ciar el soter­ra­ment de part de la xarxa, con­ti­nuen for­mant part del pai­satge de la ciu­tat, con­nec­tant-la amb l’estany i dotant-la d’una sin­gu­la­ri­tat única que amb rutes com la del Rec Major es pot des­co­brir.

El Límit de l’estany
Tot just començar la ruta, hi ha aquesta curiosa estructura triangular coneguda amb el nom de Límit. Se’n desconeix el moment exacte de la construcció, però se’n troben referències en un document del 1832, que el descriu com un pont de límits per privar les aigües en temps d’aiguats. A banda d’evitar inundacions, la seva funció és regular el cabal del rec.
Can Quim del Rec
En aquest tram, durant l’edat mitjana s’hi pescaven anguiles mitjançant un sistema d’embut anomenat canat, d’aquí el nom del carrer actual. En un espai on només hi havia hortes i cultius, entre els segles XVII i XVIII es va construir Can Quim del Rec, un edifici de planta baixa, pis i golfes per on passa el rec Major, cobert per una volta de pedra. Es creu que en origen hi havia la roda de pales d’un molí, que no s’ha conservat.
El Molí de la plaça La plaça Major de Banyoles, d’origen medieval, destaca pels porxos i les voltes, construïdes en el segle XIV amb travertí. El rec Major no es veu perquè està cobert, però si s’afina l’oïda, se’l pot sentir. De la plaça, en destaca un edifici per ser l’únic d’una sola planta. És cal Moliner, i a l’interior encara conserva una roda per fer farina.
El Molí dels paraires
Rere els barrots de la porta s’ha recuperat un molí que té el nom del gremi dedicat a la indústria llanera. Amb un salt d’aigua de 4 metres, el molí apareix documentat en el segle XIV.
Cal Nocaire
Del que havia estat primer un molí draper i després un trull n’ha quedat només la mola de pedra i el salt d’aigua com a testimoni. Ara està integrat a la ruta com a zona de passeig i parc d’aigua, amb elements educatius.
La farga d’aram i el molí paperer
La ruta acaba en el que ara és l’únic molí paperer de les comarques gironines, on s’elabora paper artesanal. Originàriament va ser una farga d’aram pública, construïda el 1685. En el segle XVIII, el negoci del metall es va privatitzar i es va ampliar amb una gran bassa exterior que encara es conserva. Amb la crisi de la farga catalana, l’espai es va reconvertir en molí paperer.

Una ruta amb onze punts d’interès

Punt de trobada: 42°07’15.3”N 2°45’30.2”E

Distància: ruta curta, 1,5 km; ruta llarga, 2,2 km

Temps: ruta curta, 1 h 30 minuts; i ruta llarga, 3 h

dificultat: baixa

Informació: al lloc web

turisme.banyoles.cat es pot descarregar el fulletó informatiu de la ruta amb el mapa i trobar informació sobre les rutes guiades. La propera serà el 5 de desembre

recorregut i punts d’interès

Km 0

00h01

n Punt de partida, el rec Major

00h07

n El Límit

00h16

n Can Quim del Rec

00h27

n Molí de la plaça. Cal Moliner

00h39

n El molí dels Paraires

00h44

n El Tint

0h58

n Salt de can Pujol

01h16

n Cal Nocaire

Km 1,5 (finalitza la ruta curta)

01h31

n Molí d’en Baqué

02h09

n Molí d’en Forgas

Km 2,2

02h36

n Farga d’aram i molí paperer

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor