Experiències
Camins d’aigua per Banyoles
La relació de Banyoles amb l’aigua va més enllà del paper que hi juga l’estany. La seva xarxa de recs ha marcat el creixement de la ciutat. Resseguir la Ruta del Rec Major és una bona opció per descobrir molins, oficis i part del seu passat
La ciutat de Banyoles i el seu estany són indissociables. Alimentat de llegendes i històries que formen part de la cultura popular, i amb les seves característiques pesqueres, l’estany de Banyoles –el més gran de Catalunya– ha deixat en segon terme u...
El Límit de l’estany
Tot just començar la ruta, hi ha aquesta curiosa estructura triangular coneguda amb el nom de Límit. Se’n desconeix el moment exacte de la construcció, però se’n troben referències en un document del 1832, que el descriu com un pont de límits per privar les aigües en temps d’aiguats. A banda d’evitar inundacions, la seva funció és regular el cabal del rec.
Can Quim del Rec
En aquest tram, durant l’edat mitjana s’hi pescaven anguiles mitjançant un sistema d’embut anomenat canat, d’aquí el nom del carrer actual. En un espai on només hi havia hortes i cultius, entre els segles XVII i XVIII es va construir Can Quim del Rec, un edifici de planta baixa, pis i golfes per on passa el rec Major, cobert per una volta de pedra. Es creu que en origen hi havia la roda de pales d’un molí, que no s’ha conservat.
El Molí de la plaça La plaça Major de Banyoles, d’origen medieval, destaca pels porxos i les voltes, construïdes en el segle XIV amb travertí. El rec Major no es veu perquè està cobert, però si s’afina l’oïda, se’l pot sentir. De la plaça, en destaca un edifici per ser l’únic d’una sola planta. És cal Moliner, i a l’interior encara conserva una roda per fer farina.
El Molí dels paraires
Rere els barrots de la porta s’ha recuperat un molí que té el nom del gremi dedicat a la indústria llanera. Amb un salt d’aigua de 4 metres, el molí apareix documentat en el segle XIV.
Cal Nocaire
Del que havia estat primer un molí draper i després un trull n’ha quedat només la mola de pedra i el salt d’aigua com a testimoni. Ara està integrat a la ruta com a zona de passeig i parc d’aigua, amb elements educatius.
La farga d’aram i el molí paperer
La ruta acaba en el que ara és l’únic molí paperer de les comarques gironines, on s’elabora paper artesanal. Originàriament va ser una farga d’aram pública, construïda el 1685. En el segle XVIII, el negoci del metall es va privatitzar i es va ampliar amb una gran bassa exterior que encara es conserva. Amb la crisi de la farga catalana, l’espai es va reconvertir en molí paperer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
