El mal humor dels militars

Hi ha acu­dits que han acon­se­guit cap­gi­rar la història. Aquest és el cas del que va aparèixer el 23 de novem­bre del 1905 al set­ma­nari satíric ¡Cu-cut! El sig­nava el dibui­xant Joan Jun­ceda i es feia ressò de la cele­bració de la victòria de la Lliga Regi­o­na­lista en les elec­ci­ons muni­ci­pals a Bar­ce­lona. L’acu­dit podria haver pas­sat des­a­per­ce­but, però l’estat d’exci­tació d’alguns mili­tars el van con­ver­tir en l’excusa per­fecta perquè l’exèrcit tornés a treure el sabre en la política espa­nyola. A les 9 del ves­pre del dia 25, un grup d’ofi­ci­als es van reu­nir a la plaça Reial i, tot seguit, es van des­plaçar a la impremta del set­ma­nari tot cri­dant “vivas a España, al Ejército, a la uni­dad naci­o­nal y mue­ras a los sepa­ra­tis­tas y trai­do­res de la patria”. Quan van arri­bar a lloc, van en entrar a la redacció i, després de des­tros­sar el mobi­li­ari, van cre­mar màqui­nes, papers i exem­plars del set­ma­nari. Poc després, van fer el mateix amb la redacció de La Veu de Cata­lu­nya. El saqueig va durar tres quarts d’hora, però les con­seqüències es van per­llon­gar durant mesos. La notícia d’aque­lla barbàrie es va esten­dre com una taca d’oli. A les seves memòries, el peri­o­dista Ama­deu Hur­tado explica la con­versa que va man­te­nir, aque­lla mateixa nit, amb el repu­blicà Josep Roca i Roca, durant la qual aquest li va dir: “Això no pot con­ti­nuar; s’han d’aca­bar d’una vegada les nos­tres bara­lles; hem d’ésser una cosa tots els cata­lans.” La frase va esde­ve­nir la base a par­tir de la qual es va cons­truir una pla­ta­forma trans­ver­sal. El movi­ment, que es va ano­me­nar Soli­da­ri­tat Cata­lana, va cap­gi­rar de dalt a baix la política cata­lana.