El mal humor dels militars

Hi ha acudits que han aconseguit capgirar la història. Aquest és el cas del que va aparèixer el 23 de novembre del 1905 al setmanari satíric ¡Cu-cut! El signava el dibuixant Joan Junceda i es feia ressò de la celebració de la victòria de la Lliga Regionalista en les eleccions municipals a Barcelona. L’acudit podria haver passat desapercebut, però l’estat d’excitació d’alguns militars el van convertir en l’excusa perfecta perquè l’exèrcit tornés a treure el sabre en la política espanyola. A les 9 del vespre del dia 25, un grup d’oficials es van reunir a la plaça Reial i, tot seguit, es van desplaçar a la impremta del setmanari tot cridant “vivas a España, al Ejército, a la unidad nacional y mueras a los separatistas y traidores de la patria”. Quan van arribar a lloc, van en entrar a la redacció i, després de destrossar el mobiliari, van cremar màquines, papers i exemplars del setmanari. Poc després, van fer el mateix amb la redacció de La Veu de Catalunya. El saqueig va durar tres quarts d’hora, però les conseqüències es van perllongar durant mesos. La notícia d’aquella barbàrie es va estendre com una taca d’oli. A les seves memòries, el periodista Amadeu Hurtado explica la conversa que va mantenir, aquella mateixa nit, amb el republicà Josep Roca i Roca, durant la qual aquest li va dir: “Això no pot continuar; s’han d’acabar d’una vegada les nostres baralles; hem d’ésser una cosa tots els catalans.” La frase va esdevenir la base a partir de la qual es va construir una plataforma transversal. El moviment, que es va anomenar Solidaritat Catalana, va capgirar de dalt a baix la política catalana.