Per la llibertat (i la dignitat) dels presos polítics
La difusió d’imatges manifestament il·legals dels presos polítics al centre penitenciari d’Estremera, primer de tot per part del diari Ara i poc després per la cadena de televisió La Sexta, han provocat un intens debat sobre l’ètica en el periodisme. El diari definia les imatges com “un document d’un enorme valor periodístic” i fins i tot apel·lava a la seva vocació sensibilitzadora, com un “recordatori emocionalment dur i políticament necessari”. Una excusa de mal pagador. La societat catalana ha demostrat, amb cartes i altres mostres plenes de dignitat, que no necessita vulnerar el dret a la intimitat per mostrar la seva estima i solidaritat amb els presos. La Sexta va difondre unes imatges semblants; en aquest cas, però, amb una voluntat d’escarni evident. El locutor, per exemple, s’aturava en l’escena d’una carta per afirmar que “el rei Felip VI els vigila des d’un segell de correus”. No hi ha límits per a la crueltat humana.
La intencionalitat dels dos mitjans és, doncs, diametralment oposada. Però el problema de fons és exactament el mateix: la gravació il·legal d’unes imatges i la seva difusió sense el consentiment dels afectats ni dels seus familiars. En paraules de la consellera Ester Capella, “es vulneren el dret a la intimitat i el dret a la pròpia imatge” dels empresonats. L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va mostrar dijous passat la seva “indignació [...] per una publicació en absolut consentida ni per ells ni per les seves famílies”. És evident, en aquest sentit, que el problema no és només la gravació il·legal de les imatges, sinó la seva publicació, per molt que el diari que les va comprar i difondre s’entesti a no voler reconèixer l’error i afirmi que “els familiars no van entrar a valorar la publicació de les imatges”. Per cert, l’editorial d’aquest mateix mitjà reclamava “la llibertat dels presos polítics”. Però també caldria afegir el respecte a la seva dignitat i intimitat i a les seves famílies.
