Jugar amb els presos
D’ençà que van prendre possessió dels seus càrrecs, els ministres de Pedro Sánchez s’han trobat amb la patata calenta de l’acostament dels presos. I, si ens atenem a les declaracions que han anat apareixent els darrers dies, com que no tenen una idea clara de què cal fer, s’han dedicat a donar voltes sobre què poden fer. Vaja, un autèntic embolic. La primera que es va referir a aquesta qüestió va ser la ministra d’Administracions i Funció Pública, Meritxell Batet, que en una entrevista a El Periódico va declarar que no estava en mans de l’executiu decidir sobre aquesta qüestió “perquè no hi ha condemna ferma”. Dijous passat, qui hi va dir la seva va ser el ministre de l’Interior. Una veu molt més autoritzada. Però Grande-Marlaska, que fa deu dies era magistrat de l’Audiencia Nacional, va seguir el mateix guió i va tornar a passar la pilota al jutge. En una entrevista a Onda Cero, el titular d’Interior va afirmar que si el magistrat del Suprem ho autoritzava, veuria amb bons ulls que es traslladessin a presons catalanes. Per acabar d’embolicar la troca, a quilòmetres de distància i des dels micròfons de Catalunya Ràdio, Miquel Iceta també hi va voler dir la seva i es va declarar favorable a la “llibertat condicional” un cop acabada la instrucció del cas i en espera del judici.
Després de rebre tantes pilotes a la seva porteria, finalment el jutge Pablo Llarena es va pronunciar. Com sempre, ho va fer amb una interlocutòria i va deixar clar que és competència d’Institucions Penitenciàries “definir el centre penitenciari concret en què han de quedar confinats” els presos. En aquest cas, el jutge té raó. Segons l’article 31 del reglament penitenciari, el Ministeri de l’Interior té “competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i el destí dels reclusos en els diversos establiments penitenciaris”. Es tracta, doncs, d’una decisió política. Abans de passar-se la pilota, els ministres de Pedro Sánchez farien bé de llegir-se les regles de joc.
