Salvador Dalí defensa el Manifest Groc
El 17 de març del 1925, el diari La Nau, dirigit per Antoni Rovira i Virgili, publicava una entrevista de Josep Puig Pujades a Salvador Dalí. Es tracta, molt probablement, d’una de les primeres entrevistes a l’artista empordanès i d’una mostra del nou periodisme que es feia des d’alguns mitjans. El cronista el va anar a visitar al seu estudi i el va trobar “abillat amb folgada bata” i “assegut davant la taula escriptori, voltat de quartilles i fotografies d’artistes de cinema”. En aquells moments, Dalí es trobava en ple procés d’elaboració d’un quadre per al Saló de Tardor. En la conversa, reconeixia que havia estat el redactor del Manifest Antiartístic Català, el document més important de l’avantguardisme català dels anys vint, que remarcava que “és fill d’unes hores de seriós bon humor”, tot puntualitzant que “la bilis no hi ha col·laborat”. La idea va sorgir de Sebastià Gasch i va tenir “l’entusiasme incondicional” de Lluís Montanyà. Quan l’entrevistador li va preguntar sobre l’objectiu del text, Dalí va contestar: “Propugnem un art que respongui a l’esperit de la nostra època postmaquinista” i expressa el desig que: “El moviment avantguardista [...] trobi un ressò esplèndid a casa nostra.” L’entrevista es va il·lustrar amb un autoretrat de Salvador Dalí.
