La descoberta de l’Escupali

El 9 de novembre del 1909, la portada del diari La Veu de Catalunya donava compte d’una descoberta arqueològica excepcional que s’havia produït a les excavacions que la Junta de Museus de Barcelona estava duent a terme a Empúries. Es tractava “d’una estàtua clàssica esculpida en marbre blanc”. En el mateix exemplar s’adjuntaven dues fotografies de l’estàtua de l’Esculapi i s’explicava que en el moment de dur a impremta l’edició de La Veu s’havia localitzat “el tros inferior de la imatge de marbre, amb la qual queda completada l’estàtua”.

La informació s’havia començat a difondre alguns dies abans, però aquella era la primera ocasió en què s’informava amb profusió “de la primera estàtua de marbre, de grans dimensions, un xic més grossa que la del natural, que fins avui s’havia descobert a Empúries”. El cronista també es feia ressò de “l’emoció i la sorpresa que havien de sentir els directors i obrers d’aquelles excavacions [...]”. L’article no és només un testimoni apassionat d’aquell descobriment, sinó també una defensa aferrissada de l’autèntic sentit de l’arqueologia: “És clar que en emprendre el senyor Josep Puig i Cadafalch aquestes excavacions –un dels ideals de tota la seva vida artística– no el guiava pas el propòsit de trobar mosaics, bronzes o marbres. El que es proposava era descobrir aquella antiquíssima ciutat habitada un dia per comerciants focis que allí varen establir-se. El que preocupava, tant a ell com als seus col·laboradors, era treure a la llum, després de tants segles soterrada, aquella urbs primitiva que avui fa parlar els savis de tot el món.” El polític i arquitecte barceloní havia estat un dels principals defensors de l’adquisició dels terrenys d’Empúries per tal de dur-hi a terme una excavació sistemàtica, molt més mogut per l’afany noucentista de descobrir les arrels clàssiques del país que no pas per l’obsessió d’omplir vitrines.