La descoberta de l’Escupali

El 9 de novem­bre del 1909, la por­tada del diari La Veu de Cata­lu­nya donava compte d’una des­co­berta arqueològica excep­ci­o­nal que s’havia produït a les exca­va­ci­ons que la Junta de Museus de Bar­ce­lona estava duent a terme a Empúries. Es trac­tava “d’una estàtua clàssica escul­pida en mar­bre blanc”. En el mateix exem­plar s’adjun­ta­ven dues foto­gra­fies de l’estàtua de l’Escu­lapi i s’expli­cava que en el moment de dur a impremta l’edició de La Veu s’havia loca­lit­zat “el tros infe­rior de la imatge de mar­bre, amb la qual queda com­ple­tada l’estàtua”.

La infor­mació s’havia començat a difon­dre alguns dies abans, però aque­lla era la pri­mera ocasió en què s’infor­mava amb pro­fusió “de la pri­mera estàtua de mar­bre, de grans dimen­si­ons, un xic més grossa que la del natu­ral, que fins avui s’havia des­co­bert a Empúries”. El cro­nista també es feia ressò de “l’emoció i la sor­presa que havien de sen­tir els direc­tors i obrers d’aque­lles exca­va­ci­ons [...]”. L’arti­cle no és només un tes­ti­moni apas­si­o­nat d’aquell des­co­bri­ment, sinó també una defensa afer­ris­sada de l’autèntic sen­tit de l’arque­o­lo­gia: “És clar que en empren­dre el senyor Josep Puig i Cada­falch aques­tes exca­va­ci­ons –un dels ide­als de tota la seva vida artística– no el guiava pas el propòsit de tro­bar mosaics, bron­zes o mar­bres. El que es pro­po­sava era des­co­brir aque­lla antiquíssima ciu­tat habi­tada un dia per comer­ci­ants focis que allí varen esta­blir-se. El que pre­o­cu­pava, tant a ell com als seus col·labo­ra­dors, era treure a la llum, després de tants segles soter­rada, aque­lla urbs pri­mi­tiva que avui fa par­lar els savis de tot el món.” El polític i arqui­tecte bar­ce­loní havia estat un dels prin­ci­pals defen­sors de l’adqui­sició dels ter­renys d’Empúries per tal de dur-hi a terme una exca­vació sis­temàtica, molt més mogut per l’afany nou­cen­tista de des­co­brir les arrels clàssi­ques del país que no pas per l’obsessió d’omplir vitri­nes.