Un boicot dirigit

El 2 d’agost del 1909, el diari La Cor­res­pon­den­cia Mili­tar es feia ressò de la ini­ci­a­tiva d’algu­nes “cor­po­ra­ci­ons, que pro­po­sen que es tren­quin les rela­ci­o­nes comer­ci­als amb Bar­ce­lona veient el ressò que hi troba tot allò que sig­ni­fi­qui odi al poder cen­tral, des­a­fecte a la nació de la qual, vul­gui o no vul­gui, forma part”. En altres parau­les, es pro­po­sava un boi­cot als pro­duc­tes cata­lans. El diari recor­dava que “en els períodes crítics en els quals es desen­vo­lu­pava el sepa­ra­tisme català, alguns van inci­tar aquesta idea” i afe­gia que la pro­posta “no va qua­llar i va ser una llàstima”. El pro­blema és que, en rea­li­tat, la ini­ci­a­tiva de les cor­po­ra­ci­ons no res­po­nia a un acte “sepa­ra­tista”. Tal com va con­fes­sar el minis­tre de Gover­nació, Juan de la Cierva, a les seves memòries, el govern con­ser­va­dor es va inven­tar aquesta idea per tal que les pro­tes­tes de la Set­mana Tràgica no arre­les­sin en altres zones.