Joan Maragall i ‘La ciutat del perdó’
L’article que recordem no es va arribar a publicar, però val la pena incloure’l en una secció d’articles històrics. En primer lloc, perquè, de fet, el seu autor, l’escriptor Joan Maragall, el va enviar a La Veu de Catalunya; però el director del diari, Enric Prat de la Riba, no el va acceptar. El segon motiu, per recordar-lo per la seva transcendència històrica i, sobretot, per la capacitat que mostrava d’aïllar-se del desig de venjança que va inundar la burgesia catalana després dels fets de la Setmana Tràgica (1909) i per expressar la necessitat de girar full. La capacitat per conformar i expressar una opinió pròpia és el que converteix els personatges en autèntics referents de la seva societat. I amb el seu article La ciutat del perdó, Joan Maragall va ser capaç d’anar a contracorrent i fixar un criteri generós i avançat.
En l’escrit, el poeta denunciava la inacció de la societat catalana, que no havia fet res per evitar el pòsit de malestar que havia generat aquella revolta i es preguntava: “El cor no vos diu res, ara, mentre estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? El cor no vos diu anar a demanar perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonada per egoisme?” El poeta finalitzava amb una petició que, malgrat el pas dels anys, hauria de constituir la marca de qualsevol ciutat: “Barcelona ja no podrà ésser dita la ciutat de les bombes; sinó que l’anomenada us vindrà d’una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l’anomenada us vindrà de l’amor, i Barcelona serà dita: la ciutat del perdó, i des d’aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat.” Una proclama preciosa que hauria de ser el lema de qualsevol ciutat.
