Un viatge reial polèmic

Els viat­ges reials a Cata­lu­nya han anat acom­pa­nyats de polèmica des de temps imme­mo­ri­als. A prin­ci­pis del 1900, en temps de la reina Maria Cris­tina, el diari La Veu de Cata­lu­nya es va atre­vir a des­a­con­se­llar una visita de la reina con­sort amb l’argu­ment que “els aires de Bar­ce­lona no eren salu­da­bles”. El pro­blema, com ens podem ima­gi­nar, no eren els nivells de CO2, sinó “les fal­ses pro­me­ses no com­pler­tes i els greu­ges no satis­fets” per part del govern espa­nyol envers Cata­lu­nya.

La referència no va agra­dar gens a la premsa de la capi­tal. Alguns dies després, el diari El Impar­cial, va reco­llir les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent del Con­sell de Minis­tres, el con­ser­va­dor Fran­cisco Sil­vela, en què qua­li­fi­cava el naci­o­na­lisme com “una malal­tia ner­vi­osa”. El “diari libe­ral” recor­dava les supo­sa­des ofen­ses del cata­la­nisme, com ara que podien cri­dar impu­ne­ment “Cata­lu­nya lliure, imi­tant el crit que a Cuba va pre­ce­dir el movi­ment de Baire” o que podien “escriure des dels seus dia­ris les majors insolències con­tra el govern cen­tral i con­tra Espa­nya”. I final­ment, etzi­bava: “Res­pon­dre l’anunci d’un viatge de S.M. la Reina amb fra­ses en què es perd del tot la cor­te­sia, revela més que una neu­rosi, més que una malal­tia ner­vi­osa i literària; acre­dita de manera molt clara que els sepa­ra­tis­tes han acon­se­guit els seus objec­tius, que ja no són espa­nyols”.